El programa

1714, la guerra a comarques

Sèrie que mostra com la pràctica totalitat del país va viure la Guerra de Successió, a través d’un recorregut pels principals escenaris dels fets i del testimoni d’investigadors i historiadors locals.


http://www.xiptv.cat/1714




On s'emet?




Capítols

  • 10

    - 15/11/14

    L'última victòria

    13 d’agost de 1714. Ja fa més d’un any que els catalans lluiten en solitari contra un exèrcit imponent, que manté Barcelona assetjada i que no dubta de cremar tot el que troba al seu pas i castigar amb duresa els que gosen revoltar-se. La victòria de Talamanca els permet encara un bri d’esperança, tot i que, en realitat, falta menys d’un mes perquè capituli Barcelona i, amb ella, Cardona. Però mentre no caigui la capital, l’exèrcit català no deixa de lluitar per preservar les llibertats del país. Talamanca és el seu darrer èxit documentat. Durant les setmanes posteriors, molts d’aquests combatents es van concentrant a Cardona, el bastió de la resistència a l’interior del país. Des d’aquesta vila del Bages, es coordina l’estratègia de l’exèrcit català, que malda per trencar el setge de Barcelona. Amb la capitulació de Cardona, arribem al final de la sèrie “1714. La Guerra a comarques”.

  • 9

    - 08/11/14

    La ciutat més castigada

    13 d’agost de 1713. El duc de Pòpuli ordena incendiar Manresa perquè serveixi d’exemple als catalans que encara es resisteixen a acceptar Felip V. Després del nomenament de Carles III com a emperador de Viena el 1711, els dos bàndols estableixen negociacions de pau que culminaran en el tractat d’Utrecht dos anys després. El conveni reconeix el pretendent borbònic com a rei de les corones de Castella i d’Aragó. Catalunya no ho accepta i decideix continuar la guerra. Però, a partir d’aquest moment, es trobarà sola davant de Felip V, ja que les tropes imperials són evacuades l’estiu del 1713. Això desferma les ànsies de repressió del duc de Pòpuli, que troba en Manresa la víctima ideal per a la seva política de terror i terra cremada. Amb la nova administració borbònica a partir del 1714, Berga, una vila que ha passat a la història com un dels nuclis botiflers més importants d’aquest sector de Catalunya, va quedar incorporada al corregiment de Manresa. Bona part de la Catalunya interior era partidària convençuda de Carles III. Al Bages, aquest sentiment estava molt estès. Precisament,a Moià, hi va néixer un dels personatges més coneguts de la guerra de Successió: Rafael Casanova, qui ha passat a la història com un dels herois de la resistència de Barcelona i de Catalunya.

  • 8

    - 01/11/14

    La ciutat dels setges

    1710. Girona estava sota control austriacista i Carles III la va incloure en la seva ronda de visites a la Catalunya interior. Per arribar-hi, el rei d’Habsburg havia de passar pel Vallès Oriental. Carles tercer havia pogut comprovar el suport dels catalans, però la situació va canviar molt poc després. A finals del mateix 1710, Girona va quedar assetjada. Els fets de Girona eren molt importants per a Catalunya, però si alguna ciutat hi tenia un interès especial, aquesta era Olot. Durant tota la guerra, la capital de la Garrotxa va ser un lloc de pas de les tropes. Tot i que no hi va haver fets militars destacables, un olotí hi va tenir un paper important. L’espia Rafael Planella, conegut amb el malnom de Dimoni d’Olot, va ser un agent doble que enganyava els francesos. Tot i que els borbònics ja dominaven Olot i Girona, encara hi havia revoltes per tota la Catalunya interior. A Arbúcies, a la comarca de la Selva, la presència dels soldats no va ser ben rebuda.

  • 7

    - 25/10/14

    La guerra a la frontera

    El capítol d'aquesta setmana el dediquem a les comarques de la frontera, allà on durant anys es va situar el front de guerra. El Castell de Ciutat, molt a prop de la Seu d'Urgell, era la fortalesa més important que van tenir els catalans a la zona. Van aguantar l'assetjament de l'exèrcit francès fins al 1713, però Puigcerdà cau 6 anys abans. Fins al moment de l'ocupació borbònica, la capital de la Cerdanya resisteix amb molt poques defenses.

  • 6

    - 18/10/14

    La batalla més dura

    El 1711 Prats de Rei (Anoia) viu la batalla més llarga i, amb prop de 60.000 soldats, també la més massiva de tota la guerra de Successió. No és un enfrontament puntual, sinó un conflicte de posicions i de desgast del qual surt vencedor el bàndol aliat. Dos anys més tard, el 1713, la situació canvia radicalment. Arran de la Pau d’Utrecht, les tropes imperials marxen de Catalunya, que queda sola davant de Felip V. Una de les primeres víctimes de la nova situació és Terrassa, que se salva de la devastació gràcies a una tempesta providencial.

  • 5

    - 11/10/14

    L'oportunitat perduda

    L’estiu de 1713 és molt intens. Els regiments catalans recorren el territori per aixecar la població i trencar el setge de Barcelona. Entre les victòries del litoral barceloní, destaquen les de Caldetes, Vilassar de Mar o Teià. Malgrat aquestes victòries, l’exèrcit borbònic controla cada vegada més poblacions. No obstant, encara hi haurà alguna història d’èxit. El mateix gener de 1714, a Alella hi haurà una operació d’espionatge que suposarà una petita victòria.

  • 4

    - 04/10/14

    El litoral en joc

    Som a la primavera de 1713. El tractat d’Utrech ja ha reconegut Felip V com a rei d’Espanya, així que les tropes de Carles III ja no hi fan res a Catalunya. La guerra de Successió s’ha acabat; comença la guerra dels catalans. Us expliquem què passa al litoral, des de Tarragona fins a Vilanova i la Geltrú.

  • 3

    - 27/09/14

    Territori austriacista

    Amb l’entrada de Catalunya a la guerra, després del pacte dels Vigatans de 1705, són moltes les viles que de seguida es posen del bàndol de Carles III. És el cas de Tortosa, peça estratègica per a Felip V, i també de bona part de les poblacions del camp de Tarragona: Reus, Valls, Montblanc, els monestirs cistercencs de la zona... Pràcticament totes es decanten per l’arxiduc i aquest els correspon durant un llarg i atrafegat viatge el 1706.

  • 2

    - 21/09/14

    Dos reis cara a cara

    Després de dos mesos de setge, Lleida capitula davant de les tropes de Felip V. Era el 14 de novembre de 1707. Aquell dia, les tropes aliades que defensaven la capital del Segrià es van rendir als exèrcits borbònics. Aquest és el principal episodi que us expliquem en el capítol de la setmana.

  • 1

    - 10/09/14

    On tot va començar

    Som als primers anys del segle XVIII i a la plana de Vic el sentiment antiborbònic ja ve de lluny. La Guerra de Successió ha començat a Europa i a Osona es conspira perquè Catalunya es posicioni en el bàndol austriacista. La Guerra és imminent a Catalunya! Avui anem fins al punt de partida, Osona.




Ens productor

La Xarxa

Travessera de les Corts, 131-159. Recinte Maternitat, pavelló Cambó
08028, Barcelona
Barcelona

http://www.laxarxa.com

laxarxa@laxarxa.com