El programa

ACTIUS

ACTIUS és un programa dedicat a l’anàlisi dels efectes secundaris de les manifestacions culturals del nostre país. Cada espai monogràfic exposa una realitat cultural catalana i n’explica el seu rendiment ja sigui social o econòmic, mostrant la vessant oculta de la realitat cultural: les seves conseqüències. En el transcurs dels 65 episodis que conformen la sèrie, l’espectador coneixerà realitats culturals de tipus: preservacions de béns, certàmens, espais especialitzats o iniciatives ciutadanes que, en la seva totalitat, ofereixen un mosaic de l’estat cultural català i dels seus efectes secundaris.

Mira el programa a





On s'emet?


De dilluns a divendres a les 00.00:
TV Badalona, Gavà TV, Canal Blau - Maricel TV, Penedès TV, El 9 TV (Vic), Televisió de la Conca (Igualada), Canal Reus TV, TV Girona, TAC 12 (Camp de Tarragona), Menorca Televisió, Valles Visió i Clip TV - Canal Local de les Illes Pitiuses



Televisió L’Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, Maresme Digital TV, Canal Nord (Alt Empordà) i VOTV (Vallès Oriental Televisió) l'emeten a les 23.00.




Capítols

  • 65

    - 09/07/10

    ESPECTACLES EN VIU

    mira'l a

    Un dels grans actius de les expressions culturals a Catalunya han estat aquelles que es movien en l’àmbit de l’espectacle en viu. Però, com ha canviat aquest subsector amb l’arribada de les noves tecnologies? Quin és el seu model econòmic actual? Aquests plantejaments i d’altres formen part de l’espai d’ACTIUS dedicat a analitzar l’estat actual de l’oferta cultural en viu a Catalunya. El capítol conté els punts de vista de: -Xavier Marcé, vice-president de Focus -Miquel Curanta, director club TR3C

  • 64

    - 08/07/10

    REACTABLE LIVE

    mira'l a

    Fruit dels processos d’investigació tecnològic neix Reactable live,, producte que permet crear un instrument musical amb unes prestacions fins ara inèdites en l’àmbit de l’espectacle en viu. El programa ofereix el trajecte que ha seguit aquesta innovació , un producte que neix d’un departament d’investigació universitari i genera una spin off: una empresa independent participada per la universitat que el produirà i comercialitzarà per al gran públic. El capítol conté els punts de vista de: -Carles López, músic -Marcos Alonso, Reactable Live

  • 63

    - 07/07/10

    GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR

    mira'l a

    Un dels temes més candents alhora de parlar de cultura i economia són els que fan referència a la gestió dels drets intel•lectuals. El programa ACTIUS ofereix diferents visions sobre com s’han de gestionar els rèdits que genera l’autoria intel•lectual a Catalunya. El capítol conté els punts de vista de: -Anna Gallego, Departament de llicències de la VEGAP -Jaume Sisa, músic -Francesca Llopis, artista visual

  • 62

    - 06/07/10

    EL RESTAURANT EVO I EL POLLASTRE DE POTA BLAVA

    mira'l a

    Ubicat a L’Hospitalet del Llobregat, el Restaurant Evo s’erigeix com una oferta sofisticada de l’oferta gastronòmica de la ciutat amb una capacitat d’atracció innegable gràcies a la seva ubicació arquitectònica. Molt a prop d’aquesta ubicació, s’hi troba el Manolo Torres, un granger que defensa els models tradicionals de producció agrícola com a única forma de preservació d’un patrimoni gastronòmic. El programa ofereix dues maneres de preservar el patrimoni gastronòmic català. El capítol conté els punts de vista de: -Manolo Torres, Granja Torres -José Luis Diéguez, Cap de sala del restaurant Evo

  • 61

    - 05/07/10

    AMICS DE L OPERA DE SABADELL

    mira'l a

    Les característiques essencials del fet operístic fan que aquesta sigui una disciplina molt difícil de difondre fora de grans capitals culturals. El pes econòmic que requereixen les seves produccions han provocat -en més d’una ocasió- que es catalogui aquesta disciplina com l’elit de les arts escèniques. Iniciatives com la dels Amics de l’Òpera de Sabadell han permès trencar aquest estereotip, popularitzant aquest gènere i la música simfònica fora de Barcelona. El capítol conté els punts de vista de: -Mirna Lacambra, Fundadora dels Amics de l’Òpera de Sabadell -Daniel Martinez Gil de Tejada, Director del cor dels Amics de l Òpera de Sabadell

  • 60

    - 02/07/10

    SANT JORDI

    mira'l a

    Quines són les conseqüències econòmiques per al sector cultural del sector editorial? I les conseqüències promocionals? Aquestes i altres preguntes són respostes en el capítol dedicat als hàbits relacionats amb la celebració de Sant Jordi. El capítol conté els punts de vista de: Eugènia Broggi, Editorial Empúries Jordi Puntí, Escriptor Antonio Ramírez, Llibreries La Central

  • 59

    - 01/07/10

    CASAMENTS

    mira'l a

    Una de les manifestacions més descriptives d’una cultura són els seus casaments. En el cas occidental i concretament a Catalunya, aquestes manifestacions tenen unes clares conseqüències econòmiques. Dins d’aquest àmbit econòmic, el programa analitza la capacitat d’aquest tipus de rituals per a incentivar altres tipus d’activitats econòmiques a l’àmbit cultural (música en directe, gravacions audiovisuals, etc) i la seva capacitat per a resistir la crisis. El capítol conté els punts de vista de: Ruth Aurora, Eraseunavez Laura Ruiz, fotògrafa Lucía Madueño, Restaurant La Oca Mar

  • 58

    - 30/06/10

    ANIMAC

    mira'l a

    Després d’una dècada, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida s’ha consolidat com un dels referents europeus en la preescripció de l’animació d’autor. Aquest fet fa que Lleida formi part del mapa dels grans punts de gestió i difusió d’una disciplina especialitzada del món audiovisual que gaudeix de gran prestigi. Els organitzadors del certamen han aconseguit crear un model de certamen on el protagonista és el talent i l’autor com a mecanisme de promoció del mercat. A més, el certamen provoca -en el transcurs dels seus dies d’exhibició- l’arribada de múltiples professionals del sector a la capital lleidetana. El capítol conté els punts de vista de: Montserrat Parra, regidora de Cultura de Lleida Alfred Sesma, director de l’Animac

  • 57

    - 29/06/10

    EMPÚRIES

    mira'l a

    Un dels patrimonis més coneguts del litoral català són els jaciments d’Empúries. Les polítiques de preservació i divulgació d’aquest patrimoni han estat essencials per tal de conèixer la història de la nostra cultura així com ha permès desenvolupar polítiques econòmiques relacionades amb la seva existència. Aquest és el cas de l’Hostal Empúries, un dels focus d’atenció del programa. El capítol conté els punts de vista de: Xavier Aquilué, director del jaciment i museu monogràfic d’Empúries Rafael Silva, director de l’Hostal Empúries

  • 56

    - 28/06/10

    ALÍCIA, ALIMENTACIÓ I CIÈNCIA

    mira'l a

    Ubicat a Sant Fruitós del Bages, Alícia, alimentació i ciència és un centre pioner en la investigació de dedicada a la innovació tecnològica i la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic i a la preservació dels hàbits saludables. Promoguda i creada per la Generalitat de Catalunya i Caixa Manresa, la fundació que en gestiona la seva activitat disposa d’un consell assessor presidit pel cuiner Ferran Adrià i compta amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster. El Centre mostra com la investigació en el món de la gastronomia pot tenir múltiples efectes secundaris positius d’àmbit social, cultural i econòmic. El capítol conté els punts de vista de: Marta Lacambra, directora de l’obra social de la Caixa Manresa Toni Massanés, director de la Fundació Alícia

  • 55

    - 25/06/10

    PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DE LA CULTURA

    mira'l a

    Una part essencial de la cultura catalana ha estat el desenvolupament de la seva oferta de consum. Aquest fet no hagués estat possible sinó s’haguessin creat estratègies directes i indirectes de promoció dels productes de consum presents al mercat. ACTIUS centra la seva atenció en com s’han desenvolupat aquestes estratègies en el món de la cultura amb especial atenció a l’àmbit de les arts escèniques. El capítol conté els punts de vista de: Daniel Martínez, President de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya

  • 54

    - 24/06/10

    EL MERCAT DE SANT ANTONI

    mira'l a

    El Mercat de Sant Antoni és quelcom més que un mercat de segona mà o un intercanvi. És la peça clau d’un costum que a través dels anys ha esdevingut en manifestació cultural pròpia. La trobada dels professionals d’aquest àmbit amb els aficionats experimentats i els visitants ocasionals, han creat un volum de processos d’intercanvi i de compra-venda de productes culturals difícils de trobar a altres llocs. El capítol conté els punts de vista de: Francesc Sabaté, venedor d’una parada de col·leccionisme Eduard López, venedor d’una parada de monedes bitllets i segells Lluís Millà, llibreter Jordi Rei Gol, client

  • 53

    - 23/06/10

    EL CLUBBING I EL DJ's

    mira'l a

    Els darrers anys s’han implementat a Catalunya hàbits de consum cultural fruit de la incidència de noves expressions culturals que combinen la cultura digital i l’oci. Fruit d’aquesta situació, el clubbing i el mercat de les sessions de dj's s’han convertit en parts essencials de l’oferta cultural catalana, amb una economia en un clar procés de creixement que combina el gust per l’espectacle musical (on hi té un paper cada vegada més important la imatge) amb una oferta lúdica tradicional (l’oci nocturn). El capítol conté els punts de vista de: Javi Lago, Sintetics Digital Vane Sans, RRPP de la sala BeCool Guim Boix, Soundworks Raul Gayo, Soundworks

  • 52

    - 22/06/10

    FÀBRIQUES DE CREACIÓ

    mira'l a

    Les fàbriques de i per a la creació de Barcelona és un projecte polièdric que combina la recuperació d’espais, la promoció del talent cultural i la consolidació de les iniciatives cíviques que giren a l’entorn de l’àmbit cultural. Impulsat per l’ajuntament de Barcelona, aquesta iniciativa té previst dur a terme un desplegament de centres que incentivin la relació amb la cultura, ja sigui tant en la seva vessant participativa com en la consumidora. El capítol conté els punts de vista de: Jordi Martí, Delegat de Cultura de l’ajuntament de Barcelona Arnau Vilardebò, Artista escènic

  • 51

    - 21/06/10

    ECOXARXA DEL MONTSENY

    mira'l a

    L’Ecoxarxa és una iniciativa singular basada en el foment dels valors mitjançant els processos d’intercanvi econòmic. Estructurada com una associació ciutadana, l’Ecoxarxa fomenta un sistema econòmic basat en la difusió dels valors de la sostenibilitat econòmica, proximitat i solidaritat dins de l’àmbit de la bioregió del Montseny. El capítol conté els punts de vista de: Joan Antoni Medalla, Bomber i ceramista Margarita Martí, professional de la confecció tèxtil Dídac Costa, sociòleg

  • 50

    - 18/06/10

    POSTPRODUCCIÓ CINEMATOGRÀFICA

    mira'l a

    Dins dels múltiples processos que es duen a terme en l’àmbit de la cultura catalana, el sector audiovisual n’és un dels seus actius més destacats. Dins d’aquest àmbit, els processos de postproducció han singularitzat el potencial de la indústria i el talent català arreu. El programa analitza el valor dels professionals d’aquest subsector, de les empreses del ram i la seva incidència en el desenvolupament de les indústries culturals del país. El capítol conté els punts de vista de: David Cárceles, Director de producció d’Image Film. Quique Cañadas, Etalonador.

  • 49

    - 17/06/10

    MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

    mira'l a

    Des del seus orígens, el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) s’ha erigit com el punt de referència per a la promoció i gestió del sector musical a casa nostra. Les constants evolucions del sector, que han comportat canvis en els seus models de gestió, han provocat que el Mercat busqui solucions per als nous escenaris sectorials. Aquest és el cas de la iniciativa inVICtro. El capítol conté els punts de vista de: Lluís Puig, Director Artístic del Mercat de la Música Viva de Vic Eva Vilaró, directora de l’inVICtro

  • 48

    - 16/06/10

    CULTURA GAI

    mira'l a

    L’oferta de consum per a la comunitat homosexual té un impacte en clar procés de creixement en el sector cultural. L’establiment i consolidació d’aquest tipus de consum ha estat lligada històricament a una oferta lúdica i cultural molt determinada amb una capacitat innata per a crear tendència. El programa ACTIUS proposa esbrinar com l’oferta d’un determinat sector de la població pot esdevenir en un eix clau per a la consolidació de la cultura en el seu àmbit més global. El capítol conté els punts de vista de: Antoine Leonetti, FIRE!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià. Borja Julià, Axel Hotel Barcelona

  • 47

    - 15/06/10

    EL POBLE ESPANYOL

    mira'l a

    Després de diverses etapes de desenvolupament des de la seva construcció l'any 1929, el Poble Espanyol ha esdevingut una oferta singular dins del panorama cultural català. Ubicada més en l’àmbit del turisme que en el de l’oferta cultural actual i amb certa incidència en el món de la formació a escolars, el recinte ha mantingut una aposta forta per a promoure els concepte de l’obrador cultural o taller. Actualment, el Poble Espanyol encara el futur obrint noves ofertes als seus usuaris ja siguin autòctons com foranis. El capítol conté els punts de vista de: Jorge Bernárdez, Director General d’El Poble Espanyol Ester Luesma, Taller Luesma Vega

  • 46

    - 14/06/10

    LA PASSIÓ D’ESPARRAGUERA

    mira'l a

    La Passió d’Esparraguera és un dels actius destacats de la cultura catalana. La seva existència corrobora l’evolució i consolidació d’un fet cultural que combina la tradició, les arts escèniques, la mobilització ciutadana i la promoció turística. En el transcurs d’una temporada de representacions de La Passió, prop de deu mil espectadors es mobilitzen per a contemplar aquest espectacle. Un exercici singular de captació de públic promogut des de la fundació privada que gestiona aquesta consolidada oferta cultural. El capítol conté els punts de vista de: Toni Planas, Fundació Privada La Passió d'Esparreguera Vicky Martínez, Directora de l'espectacle Manel Roca , President Fundació Privada La Passió d'Esparreguera Meritxell Sabaté, Directora de l'Escola de Teatre de la Passió

  • 45

    - 11/06/10

    MUSEU DEL BARÇA

    mira'l a

    El Museu més visitat a Catalunya no parteix d’una expressió pròpia del món cultural. Quin és el secret d’aquest èxit? Com es consolida muesísticament un espai de referència per a un usuari poc especialitzat? Aquestes i altres preguntes són plantejades en el transcurs del programa. El capítol conté els punts de vista de: -Jordi Penes, director del museu del Barça -Jaume Feliu, director de comunicació del museu del Barça -Ahmed Almuwallad, usuari d’Aràbia Saudita

  • 44

    - 10/06/10

    KURSAAL

    mira'l a

    Ubicat al cor de Manresa, el Kursaal és un dels espais dedicats a les arts escèniques de referència fora de la capital catalana. La seva singularitat no es desprèn dels seus espais físics i equipaments, sinó del seu sistema de gestió. Mitjançant l’associació El Galliner, el teatre ha anat desenvolupant una política de programació i gestió oberta al sector en general que ha permès a moltes companyies de teatre disposar d’un espai de contacte amb el públic manresà. El capítol conté els punts de vista de: -Valentí Oviedo, gerent del Kursaal -Joan Morros, coordinador de l’associació El Galliner

  • 43

    - 09/06/10

    VENDA D ENTRADES

    mira'l a

    Un dels actius culturals a Catalunya és i ha estat els seus sistemes d’organització per a incentivar el consum cultural. El programa analitza els mètodes de venda d’espectacles a casa nostra, els sistemes que s’han anat implementant i l’arribada d’Internet com un valor de canvi del model de negoci. El capítol conté els punts de vista de: -Miquel Curanta, director del Club TR3SC -Oriol Ibars, Cap de consultors de Multiplica

  • 42

    - 08/06/10

    CINEMES VERDI

    mira'l a

    CINEMES VERDI Els Cinemes Verdi s’han convertit en motor de l’oferta lúdica barcelonina i gracienca en particular. L’aposta empresarial dels Cinemes Verdi consistent en la selecció i programació de continguts en versió original adreçats a públics molt concrets, ha permès a aquesta empresa expansionar el seu model i consolidar-lo de forma sostinguda dins del panorama cinematogràfic espanyol. El capítol conté els punts de vista de: -Enric Pérez, Fundador i director dels cinemes Verdi

  • 41

    - 07/06/10

    ÀTRIUM DE VILADECANS

    mira'l a

    L’Atrium de Viladecans és un equipament singular degut a la seva polivalència i el seu model d’explotació d’activitats diverses. L’equipament combina l’oferta esportiva oberta al ciutadà amb la programació del teatre. Móns aparentment oposats però que en el cas d’Atrium conviuen amb normalitat. El capítol conté els punts de vista de: -Maria Salmerón, primera Tinent d'Alcalde de l’ajuntament de Viladecans -Jaume Antich, cap de projectes culturals de l’Atrium

  • 40

    - 04/06/10

    PARC D'ATRACCIONS DEL TIBIDABO

    mira'l a

    Convertit en icona ineludible de la ciutat de Barcelona i reconegut com un emblema de la història dels parcs d’atraccions de les gras ciutats europees, el Parc d’atraccions del Tibidabo sobreviu el pas del temps. Aquest emblema de la ciutat ha viscut diferents tipus de gestions fruit de diversos punts de vista i maneres divergents de concebre un parc d’atraccions, ubicat en un espai natural dins de l’àmbit d’una ciutat com és la capital catalana. Siguin quins siguin les evolucions que ha viscut el recinte, sembla clar que el Tibidabo forma part de les estratègies turístiques de consumidors nacionals i internacionals; completa l’oferta lúdica de la ciutat i preserva part del patrimoni natural present a Collserola. El capítol conté els punts de vista de: -Rosa Ortiz, gerent -Marc Capella, cap de màrqueting

  • 39

    - 03/06/10

    EUMO EDITORIAL / EUMO GRÀFIC

    mira'l a

    El comportament i determinació de certes empreses del sector cultural permeten imaginar quina serà l’articulació social i cultural d¡’un territori. Vinculat a la Universitat de Vic, des de la seva creació l’any 1984 Eumogràfic ha desenvolupat una estratègia pròpia i singular en la que s’han buscat ponts de diàleg constants entre l’àmbit empresarial i cultural. La seva presència a Vic, ha permès dinamitzar processos relacionats amb el món del disseny tradicional, l’interiorisme o l’àmbit multimèdia sense perdre la perspectiva de la seva voluntat de ser d’una forma singular. El capítol conté els punts de vista de: -Anton Granero, director d’EUMO gràfic -Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic -Montse Ayats, directora d’EUMO editorial

  • 38

    - 02/06/10

    FESTIVAL IN-EDIT

    mira'l a

    In-Edit és molt més que un festival. És un espai de trobada entre els productors audiovisuals, professionals del món de la música i aficionats d’ambdós móns. Articulat com un espai de referència de l’exhibició de l’audiovisual de temàtica musical, el certamen ha aconseguit esdevenir en preescriptor sectorial capaç d’incentivar processos de producció, coproducció compra-venda de productes audiovisuals. El capítol conté els punts de vista de: -Enric Montefusco, Standstill -Cristian Pascual, director d’In-Edit -Xavi Cervantes, Time Out Barcelona

  • 37

    - 01/06/10

    ELS VIDEOJOCS

    mira'l a

    OCI DIGITAL L’emergència de l’oci digital com un sector en alça dins de l’oferta lúdica és una realitat palpable des de fa ja més d’una dècada. El fet més novedós de l’emergència d’aquest fenomen ha estat la creació d’un sector productiu en sí mateix. A diferents països europeus la indústria del vídeojoc és un dels puntals del sector d eles Indústries culturals. A Catalunya aquest procés s’està desenvolupant de forma més sostinguda. El capítol oferirà la visió del creixement d’aquest sector des del punta de vista dels formadors (UPF) i dels empresaris (Ubisoft a Sant Cugat). El capítol conté els punts de vista de: -Joan Abadia, docent Màster Videojocs UPF -María Teresa Cordón, directora d’Ubisoft

  • 36

    - 31/05/10

    CENTRE D'ART LA PANERA

    mira'l a

    Un dels actius culturals destacats de la ciutat de Lleida és la programació del centre d’art La Panera. Ja sigui en la seva vessant exhibidora com en l’aspecte formatiu, aquest centre ha esdevingut referent de les polítiques actives descentralitzades de difusió de l’art contemporani. Disposant d’una programació de qualitat, La Panera és un referent per al sector de les arts a Catalunya així com una plataforma de difusió d’aquest sector a Lleida i els seus voltants. El capítol conté els punts de vista de: -Glòria Picazo, Directora de La Panera -Jordi Pou, artista -Albert Bayona, artista

  • 35

    - 28/05/10

    CENTRAL DEL CIRC

    mira'l a

    La Central del Circ és una plataforma de suport als múltiples professionals que conformen el món del circ a casa nostra. Ubicat en el recinte del Fòrum de les Cultures a Barcelona, la Central ofereix a les diferents companyies que conformen al sector un espai d’assaig i formació continuo per a testejar els continguts que oferiran en el circuit d’exhibició professional. El capítol conté els punts de vista de: -Jordi Jané, crític de circ -Albert Bordonada, tècnic d’activitats -Rebeca Gutiérrez, Cia. Capicua

  • 34

    - 27/05/10

    CENTRE D’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA DE CATALUNYA

    mira'l a

    Normalment acostumem a entendre la nostra història des d’única perspectiva unívoca: amb els peus sobre el terra. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica ofereix la possibilitat als seus usuaris d’entendre el nostre passat des de la perspectiva subaquàtica. Compartint l’activitat pedagògica i la de recerca, el centre desenvolupa una tasca singular d’enriquiment d ela nostra cultura i d ela nostra història mitjançant la recuperació del patrimoni cultural present al fons marí. El capítol conté els punts de vista de: -Rut Geli, arqueòloga -Xavier Nieto, director del centre

  • 33

    - 26/05/10

    SALAMANDRA

    mira'l a

    La Salamandra és una referència clara dels centres de’exhibició musical dins de l’àrea metropolitana. Ubicada a L’Hospitalet de Llobregat, la sala s’ha convertit en espai obligatori dels circuits dels músics locals i supralocals que busquin un marc de contacte amb el seu públic. El capítol mostra el sistema d’organització de la sala i els efectes que té per als seus gestors formar part de la Xarxa de cases de música popular a Catalunya. El capítol conté els punts de vista de: -Los Barrankillos, grup del mes -David Lafuente, director de la sala -Eduard Bacardí, casa de la Música

  • 32

    - 25/05/10

    EL ROMÀNIC, PATRIMONI UNIVERSAL

    mira'l a

    Aconseguir el distintiu de Patrimoni de la Humanitat, per a les diferents poblacions de la Vall de Boí va suposar molt més que un gran reconeixement d’àmbit universal. Per aquesta zona suposà la possibilitat d’iniciar polítiques de reactivació econòmica del territori utilitzant el patrimoni cultural (la ruta del romànic) com a punt de referència. Aquesta és la història del capítol 32 d’ACTIUS dedicat a entendre com els pobles de la Vall de Boí desenvoluparen una estratègia global de revaloració del seu patrimoni cultural per a promoure la reactivació econòmica i social de la seva zona. El capítol conté els punts de vista de: Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí

  • 31

    - 24/05/10

    PARC GÜELL

    mira'l a

    Encarregat per Eusebi Güell i concebut per Antoni Gaudí, el Parc Güell fou construït entre el 1900 i el 1914 a la part superior de Barcelona , convertint-se en una de les obres mestres de l’artista català. El 1984 fou considerat Patrimoni de la Humanitat juntament amb altres projectes de Gaudí, esdevenint de forma definitiva en un dels grans actius patrimonials culturals catalans. Actualment, el Parc és un dels espais més visitats de Barcelona i Catalunya per a visitants de tot el món; així com segueix desenvolupant la seva activitat originària, sent un espai obert a la natura a la disposició dels barcelonins. El capítol conté els punts de vista de: -Daniel Giralt-Miracle, historiador de l'art -Anna Bernal,conservadora del parc

  • 30

    - 21/05/10

    POPARB

    mira'l a

    Amb pocs anys de vida, el PopArb s’ha convertit en acte imprescindible del calendari de festivals de música catalana del nostre país. El certamen aconsegueix reunir les darreres novetats del panorama musical català, oferint als seus usuaris una oferta musical completa i desacomplexada juntament amb l’existència d’un emplaçament singular. Arbúcies i els seus voltants es beneficien de la presència d’una presència intensiva de visitants amb una necessitat de consum sostinguda. El capítol conté els punts de vista de: -Marçal Lledó, Bankrobber -Marc Lloret, Co-director del popArb -Txell Bonet, Periodista

  • 29

    - 20/05/10

    RÀDIO PICA

    mira'l a

    Poques iniciatives culturals del nostre país són tant persistents com Ràdio Pica. Nascut en el món de l’eclosió d’emissores alegals i ilegals, Ràdio Pica neix al cor de Gràcia amb la voluntat de ser altaveu de l’”altra informació”. Aquesta emissora, autogestionada, forma part del panorama comunicacional català, entenent que els plantejaments antisistema són una part clau per a entendre com funcional el “sistema” en la seva globalitat. El capítol conté els punts de vista de: -Sebastià Jovani, Gràcia Territori Sonor -Salvattore Picarol, Director de Ràdio P.I.C.A. -Juan Crek, Macromassa -Edi Pou, Za! -Eli Gras, La Olla Expréss

  • 28

    - 19/05/10

    INSTITUT DEL TEATRE DE TERRASSA

    mira'l a

    L’Institut del Teatre de Terrassa és un exemple dels efectes secundaris de les polítiques de descentralització d’equipaments de la Diputació de Barcelona. La presència d’aquesta oferta al Vallès Occidental ha permès a Terrassa disposar d’una activitat escènica difícil d’assolir en cas contrari. L’activitat al Teatre de l’Alegria i la Sala Maria Planas (de gestió compartida amb l’ajuntament egarenc) o l’existència del programa “Escenaris” originat a Canal Terrassa en són un exemple clar. El capítol conté els punts de vista de: -Agustí Humet, director de l’Institut del Teatre de Terrassa -Aleix Soler, coordinador de l’especialitat de so de l’Institut -Pep Pla, director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa

  • 27

    - 18/05/10

    FUNDACIÓ GALA – SALVADOR DALÍ

    mira'l a

    La Fundació Gala-Salvador Dalí mitjançant el museu emplaçat a Figueres és un dels icones claus dels equipaments culturals a nivell mundial. La seva presència a Figueres ha permès potenciar les polítiques turístiques de la zona, així com ha esdevingut en eix clau de l’oferta turística a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. La Fundació acostuma a oferir servei als seus visitants no tants sols des del seu equipament ubicat a la capital de l’Alt Empordà sinó també mitjançant els particulars emplaçaments presents a Portlligat. El capítol conté els punts de vista de: -Joan Manuel Sevillano, gerent de la Fundació Gala-Salvador Dalí -Xavier Sala Salip, Restaurant Imperial -José Ricardo de Prado, guia oficial de Catalunya

  • 26

    - 17/05/10

    CITILAB CORNELLÀ

    mira'l a

    El centre per a innovació digital i social de Cornellà de Llobregat és un espai de referència per al desenvolupament de projectes relacionats amb els nous nínxols del mercat digital. Desenvolupant tres àrees de servei en paral•lel com són la formació, la recerca i el suport a iniciatives sectorials, el CitiLab ofereix al ciutadà i al professional sectorial un marc de referència clau per a desenvolupar aquest tipus d’activitat ocupant un espai de mercat que es troba en un procés constant d’expansió. El capítol conté els punts de vista de: -Vicenç Badenas, Director del Citilab -Irene Lapuente, Coordinadora d’Expolab

  • 25

    - 14/05/10

    PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

    mira'l a

    Poques coses es poden dir de paratges tant espectaculars com són els del Parc Nacional de Sant Maurici. El programa Actius centra la seva atenció sobre els beneficis de les polítiques de preservació del patrimoni natural d’aquest territori en concret. Destacant la creació de riquesa econòmica generada pel Parc gràcies a la seva captació de públic especialitzat (aficionats i professionals del món natural ) i de turisme familiar.

  • 24

    - 13/05/10

    L'ESPINALER

    mira'l a

    Hi ha costums que s’acaben convertint en tradicions i tradicions que esdevenen cultura popular. Aquest és el cas de L’Espinaler a Vilassar de Mar, taberna fundada l’any 1896 que als anys 50 deixà el món del vi per a centrar-se en l’univers de les conserves. La seva constància i la mentalitat emprenedora dels seus descendents , han permès a l’Espinaler ser al mercat de la distribució de productes alimentaris amb normalitat, singularitzar l’oferta mitjançant una salsa pròpia i convertir-se en un icona de les costums de la cultura popular a Catalunya. El capítol conté els punts de vista de: Miquel Tapias, propietari de L’Espinaler Jordi Romero, cambrer de L’espinaler Enric Barratxina, usuari

  • 23

    - 12/05/10

    SÓNAR

    mira'l a

    El conegudíssim i reconegudíssim Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona és el protagonista del capítol 23 d’Actius. El programa analitza amb els seus responsables quins han estat els efectes secundaris del seu creixement i implementació a diferents racons del món; intentant detectar quins són els “actius” del certamen ja sigui des del punta de vista local com internacional. També s’analitza l’impacte econòmic del festival a Catalunya en els sectors no especialitzats. El capítol conté els punts de vista de: Georgia Taglietti, Sonar Borja Sitjà, director artístic de l’Institut Ramon Llull Roger Pinent, membre de La ruta natural

  • 22

    - 11/05/10

    L'ABADIA DE MONTSERRAT

    mira'l a

    L’Abadia de Montserrat -icona de la nostra cultura- ofereix als seus visitants tres ofertes per a públics diferenciats: el turisme generalista; l’usuari religiós i el visitant amb interessos culturals. Tres maneres de visitar l’Abadia que conformen models de negoci diferenciats i que obliguen als seus responsables permetre la convivència entre diferents maneres de fer ús d’un mateix “equipament”. Montserrat s’ha convertit en eix bàsic de l’oferta de turisme generalista, religiós i cultural català, rebent més de dos milions de visitants l’any; fet que reverteix en el desenvolupament econòmic de la zona d’influència i en el país en general. El capítol conté els punts de vista de: Laia Cicuéndez, directora comercial Josep Laplana, directora del Museu Josep Massot, publicacions de l’Abadia de Montserrat

  • 21

    - 10/05/10

    NEÀPOLIS

    mira'l a

    NEÀPOLIS és el punt de trobada dels diferents agents que conformen el panorama digital a Catalunya. Dins de les seves múltiples activitats, és necessari destacar el rol que desenvolupa el centre a l'hora de donar suport als projectes de talent emergent, esdevenint banc de proves dels seus projectes. El centre s’ha convertit en un referent territorial, permetent als professionals de diferents subsectors disposar d’un marc de referència per a desenvolupar la seva activitat; així com esdevenir en un marc de referència a l'hora de disposar d’un equipament que l’apropi a les noves tecnologies.

  • 20

    - 07/05/10

    Conservas

    mira'l a

    A banda de ser una productora teatral i un espai d’exhibició escènic, Conservas és un espai obert al debat. Debats que comporten accions ben articulades. Aquest és el cas d’eXgae, iniciativa que neix fruit de la controvèrsia present en l’àmbit de la propietat intel•lectual i el dret dels ciutadans a l’accés als continguts. Fruit d’aquestes iniciatives, Conservas, s’ha erigit com una plataforma capaç de reflexionar i articular noves estratègies en el fut cultural que generin noves economies fruit de noves dinàmiques presents en la producció i consum cultural. El capítol conté els punts de vista de: -Simona Levi, Conservas -Maddish Falzoni, eXgae

  • 19

    - 06/05/10

    Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

    mira'l a

    L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià preservat al Monestir de Poblet és una de les joies de la documentació de la història recent a Catalunya. A l’Arxiu hi podem trobar la crònica de la guerra civil elaborada pel govern català, conservada durant l’exili i cedida a Poblet posteriorment. La seva presència facilita a múltiples investigadors desenvolupar la seva tasca, i assegura la preservació de la memòria històrica d’uns fets que encara avui en dia formen part del debat polític quotidià. El capítol conté els punts de vista de: -Josep Alegre, Abat de Poblet -Montserrat Catalán, Directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià -Ton Barnils, Edicions DAU

  • 18

    - 05/05/10

    Festival Mapa Pontós

    mira'l a

    Ubicat a Pontós, a l’Alt Empordà, el Festival MAPA és una experiència única de descentralització en l’art contemporani català. Nascut amb la voluntat de lligar les expressions culturals contemporànies amb l’àmbit rural, MAPA aconsegueix apropar el públic rural a les noves tendències culturals, convertint-lo en protagonista; al mateix temps que facilita als creadors contemporanis treballar amb una base conceptual diferent, escapant dels patrons establerts per les metròpolis. El capítol conté els punts de vista de: -Ernesto Collado i Sofia Asencio, organitzadors del Festival MAPA -Josep Simon, Pastor

  • 17

    - 04/05/10

    El museu tèxtil de Terrassa

    El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa desenvolupa tasques de divulgació i recolzament al sector a Catalunya. Deixant de banda la seva activitat docent, on el visitant té a l’abast tot l’instrumentari necessari per a entendre el procés del teixit, el centre de documentació desenvolupa tasques d’investigació sectorials d’interès cabdal per al sector. D’aquesta manera, el museu s’ha convertit en una plataforma de suport en els processos d’innovació sectorial, esdevenint un dels referents clars del servei a empreses i professionals en l’àmbit de la tela i el teixit industrial.

  • 16

    - 03/05/10

    El pantocràtor al MNAC

    mira'l a

    El romànic català és un dels grans actius del patrimoni català. Les seves icones són capaces de provocar nivells d’atracció molt considerables, permetent consolidar estratègies de promoció i explotació comercial del patrimoni català. Aquest és el cas del Jesús Majestàtic de Boí i Taüll present al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una icona que no tant sols permet dur a terme processos de divulgació cultural, sinó que també incentiva la comercialització del patrimoni nacional. El capítol conté els punts de vista de: -Mireia Mestre, cap de restauració del MNAC -Ester Torres, cap de gestió comercial del MNAC -Jordi Camps, cap de la col•lecció d'art Romànic

  • 15

    - 30/04/10

    L'animal a l'esquena

    mira'l a

    És difícil d’imaginar com hagués evolucionat la societat occidental sense els processos de recerca i investigació. De fet, segurament sense aquests processos no disposaríem dels coneixement suficient per a elaborar aquest escrit. L’Animal a l’esquena , espai impulsat per la companyia de dansa contemporània Mal Pelo, és una plataforma dedicada a la investigació sobre tots aquells aspectes que versen sobre el cos, la creació i la ment. L’espai permet als seus residents investigar per a posteriori ubicar les seves produccions escèniques o artístiques en els terrenys oportuns, trobant els models que permetin consolidar trajectòries, discursos i sector. El capítol conté els punts de vista de: Toni Cots, director artístic i coordinador Pep Ramis, director artístic i coordinador Martin Belanger, resident Ivo Sans, usuari Guy Alonso, uruari

  • 14

    - 29/04/10

    Centre Artesà Tradicionàrius

    mira'l a

    El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) és el punt de referència clau dels procés de documentació, preservació, difusió, divulgació,formació i actualització de la música tradicional del nostre país. Ubicat a la vil•la de Gràcia, el CAT ha permès a múltiples formacions de músics catalans disposa d’un referent, una plataforma per a difondre la seva activitat. Ja sigui des del Festival Tradicionàrius (que se celebra en temporada baixa) com en les múltiples activitats de documentació de l’arxiu sonor, formació de músics, enregistrament, o incentivació i participació a mitjans especialitzats (revista Folc o Sons de la Mediterrània), aquest particular centre aconsegueix ser un put de suport d’un sector que no ha deixat de créixer els darrers anys, ja sigui sota l’epígraf de música popular, ètnica o tradicional El capítol conté els punts de vista de: Jordi Fàbregas, director Miquel Moliner, músic Pere Romaní, músic

  • 13

    - 28/04/10

    Badalona, capital de la cultura catalana 2010

    mira'l a

    La capitalitat de la cultura catalana el 2010, permetrà a Badalona difondre els seus actius culturals arreu, millorant les seves infraestructures i creant programacions especialitzades. Així com es permetrà a la ciutat marítima acollir una programació singular, síntesi de l’estat de la cultura catalana contemporània. Els resultats d’aquests factors fan que Badalona es disposi a acollir una oferta singular acompanyada d’un públic plural i divers que pot esdevenir en punt d’inflexió de les polítiques de turisme cultural de la ciutat metropolitana. El capítol conté els punts de vista de: Xavier Tudela, president de l’organització de la capitalitat Mateu Chalmeta, regidor de cultura Joan Mainé, director del Museu de Badalona

  • 12

    - 27/04/10

    Les Illes Medes

    mira'l a

    Les Illes Medes és un bon exemple de com un procés de preservació del patrimoni natural pot desencadenar en solidesa econòmica. El que és necessari per a dur a terme aquest procés és la consciència d ela necessitat del canvi o la transformació. Aquesta reserva natural aconseguir substituir-la pesca per les activitats especialitzades dedicades al turisme i ala divulgació natural. Fruit d’aquest procés s’ha aconseguit la preservació del d’un patrimoni de gran valor al mateix temps que s’ha regenerat el teixit empresarial, creant iniciatives especialitzades de llarg recorregut. El capítol conté els punts de vista de: Àlex Lorente, responsable de l’àrea protegida Genís Dalmau, Regidor de turisme de l’Estartit Miquel Coll, aquàtica submarinisme

  • 11

    - 26/04/10

    Port Aventura

    mira'l a

    Després de 15 anys, Port Aventura s’ha consolidat com una de les ofertes d’oci temàtiques més atractives del Mediterrani. Amb trop de 700 hectàrees dedicades a l’oci de tot tipus, el Parc ha desenvolupat un model empresarial que ha creat llocs de treball, fomentat l’especialització sectorial i ha dut a terme un procés d’injecció econòmica al territori (especialment a Vilaseca i Salou). Port Aventura genera prop de 8.000 llocs de treball directes i indirectes, disposa de 4 hotels, 3 camps de gols i un centre de convencions, factors que permeten al Complex completar la seva oferta d’oci familiar en la que acullen prop d’un centenar d’actuacions. El capítol conté els punts de vista de: Oriol García, cap de comunicació María Ángeles Sánchez, treballadora Christian Santamaria, treballador

  • 10

    - 23/04/10

    La Patum

    mira'l a

    Per tots coneguda, La Patum de Berga no és tant sols una joia del patrimoni català, sinó també universal. El que potser no és tant conegut és l’impacte que té un esdeviment d’aquestes característiques a Berga de forma regular, permetent desenvolupar línies de negoci que sense l’existència de la festivitat serien pràcticament inexistents. El capítol conté els punts de vista de: Josep Vizcaino, Cal Blasi Manel Escobet, Cal Luigi fotografia Dolors Fíguls, Botiga de La Patum Manel Medina, Televisió del Berguedà Juli Gendrau, Alcalde de Berga

  • 9

    - 22/04/10

    Palo Alto (22@)

    mira'l a

    Entès com un procés de conservació de l’antiga Barcelona de les fàbriques, ubicat al melic del projecte del 22@, Palo Alto ha nascut com un espai de referència de les indústries creatives de la capital catalana. En aquest espai resideixen, les personalitats que protagonitzen els processos d’experimentació i expansió de la indústria de nou format catalana a arreu. És per aquest motiu, que és necessari conèixer com s’organitza un espai que ha de donar pas a formes d’organització empresarials altament singulars. El capítol conté els punts de vista de: Santi Errando, Fundació Palo Alto Fernando Salas, arquitecte Xavier Claramunt, arquitecte

  • 8

    - 21/04/10

    Roca Umbert, Fàbrica de les Arts

    mira'l a

    Coneguda com la fàbrica tèxtil de referència de Granollers i el Vallès Oriental. Roca Umbert inicià el procés de reconversió de forma pausada i meditada, cercant que cada espai respongués a u una necessitat concreta de la població granollerina. Després del pas de la anys, Roca Umbert, Fàbrica de les Arts és una realitat que encara li queda camí per recórrer però que ja ha aconseguit el seu principal objectiu: unir els espais per als col·lectius ciutadans, amb el del moviment artístic i el pols empresarial dedicat al sector audiovisual i noves tecnologies. Es tracta d’un projecte polièdric d’alt rendiment econòmic i social per la Vallès Oriental. El capítol conté els punts de vista de: Teresa Llobet, coordinadora de Roca Umbert Sergi Morera, director del CTUG Nito Barroso, alumne, pallasso i artesà

  • 7

    - 20/04/10

    La Fageda d'en Jordà

    mira'l a

    El parc Natural de la Fageda d’en Jordà és un eix clau de les estratègies turístiques d’Olot i la Garrotxa. Sense les polítiques de preservació que es dugueren a terme en aquest emplaçament seria difícil entendre l’extraordinària vitalitat de l’economia turística en aquesta zona. A banda, però, la Fageda és un eix d’iniciatives d’alta rendibilitat social com són les estratègies d’inclusió social en la indústria present o els programes de formació didàctica relacionats amb aspectes mediambientals. El capítol conté els punts de vista de: Xavier Oliver, Tècnic del Parc Natural de la Fageda d’en Jordà Albert Riera, Cap de comunicació Judit Planella, Les Cols

  • 6

    - 19/04/10

    Temporada Alta

    mira'l a

    Girona ha aconseguit disposar del festival de teatre de referència a Catalunya i ho ha fet al hivern. Un fet insòlit en el món dels certàmens culturals escènics que acostumen a programa aprofitant la bonança del temps. El fet és que -tal com indica el seu nom-,Temporada Alta, va néixer amb la voluntat de ser el contrapès de l’oferta turística tradicional estacional. I ho ha aconseguit. Gràcies a la acurada programació del seu equip gestor, el certamen ha esdevingut un pol de referència de les noves tendències de les arts escèniques al hivern, donant opcions a noves companyies i artistes i provocant a Girona un flux d’activitat econòmica no gens menyspreable. El capítol conté els punts de vista de: Salvador Sunyer, director de Temporada Alta Laia Torrents, Cabo San Roque

  • 5

    - 16/04/10

    L’Estruch. Fàbrica de creació de les Arts en viu

    mira'l a

    Espai febril reconvertit en fàbrica de creació de les arts en Viu a Sabadell, L’Estruch acull processos d’investigació i recerca a l’esfera de producció de processos de creació d’arts en viu. Es tracta d’un espai únic de recerca sobre la producció d’arts en viu que permet als seus residents dedicar part del seu temps a la creació de noves formes de producció d’espectacles en viu que conformaran el futur del món de les arts escèniques. El capítol conté els punts de vista de: Eulàlia Blanco, Directora de serveis a les persones Òscar Abril Ascaso, coordinador de nous formats Txell Roda, Directora Nico Baixas, resident Àlex Serrano, resident

  • 4

    - 15/04/10

    Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol

    mira'l a

    El museu del Cinema de Girona s’ha consolidat com un espai de referència museístic a Catalunya amb una capacitat especial per a completar l’oferta turística de la ciutat de Girona. Juntament amb aquests aspectes, el Museu s’ha convertit en un espai docent únic, on els seus usuaris en etapa de formació tenen l'oportunitat única de completar els seus coneixements mitjançant l’observació dels principis bàsics del sector audiovisual gràcies a la col·lecció aportada per Tomàs Mallol. Aquest fet ha convertit aquest museu en un espai de valor afegit de les estructures docents dedicades al món de la imatge en moviment. El capítol conté els punts de vista de: Jordi Pons, director del museu Imma Merino, crítica de cinema Joan Massana, Escola La Mercè (Barcelona) Lluís Almansa, Escola La Mercè (Barcelona)

  • 3

    - 14/04/10

    Llibreria Robafaves

    mira'l a

    Ubicada a Mataró, aquest espai de consum cultural s’ha convertit en un referent al Maresme. A banda dels més de tres dècades que duu donant servei al ciutadà, Robafaves s’ha convertit en un espai de contacte descentralitzat entre els “productors” de cultura i els seus consumidors. La seva presència ha permès a molts ciutadans tenir accés a un tipus de consum que en altres ubicacions catalanes és difícil d’aconseguir. El programa centra la seva atenció en el rol de la llibreria com a motor cultural del territori, punt d’incentivació del mercat cultural i la seva especial cura en la prescripció de continguts dedicat a nous consumidors. El capítol conté els punts de vista de: Lolita Bosch, escriptora Xevi Vilert, President de la cooperativa Judit Bosc, Responsable de la secció infantil de la llibreria Xavier Galceran, usuari Anna Lasaga, usuària

  • 2

    - 13/04/10

    Camí dels Bons homes (Berga)

    mira'l a

    Amb prop de 200 km de llargada, el Camí dels bons homes és el trajecte que seguiren els Càtars fugint de la inquisició els segles XIII i XIV. L’itinerari té el seu punt de partida al Santuari de Queralt i finalitza al Castell de Montsegur a França. Fruit de la voluntat de les institucions per on travessa el sender i dels esforços de la Junta del Camí i dels pobles que en formen part, aquest trajecte s’ha convertit en un itinerari turístic per a tot tipus de públics (families, usuaris de BTT, a cavall, etc.). La Junta que gestiona l’itinerari dur a terme múltiples tipus d’activitats per a reforçar l’atractiu turístic del mateix, convençut que es tracta d’una iniciativa amb una rendibilitat econòmica i social important per als pobles que en formen part. El capítol conté els punts de vista de: David Isern, Hotel Muntanya de Prullans Joan pous, President Junta del Camí Karina Behar, Consell regulador del Camí

  • 1

    - 12/04/10

    Fira de Teatre al carrer (Tàrrega)

    mira'l a

    FIRA DE TEATRE AL CARRER DE TÀRREGA La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega és coneguda per al sector com un espai de referència del món de les arts escèniques a Espanya i un punt d’exhibició de noves tendències de l’art al carrer Internacional. A més, a Catalunya ha consolidat la seva vessant festiva, esdevenint un punt de referència per al públic català àvid de viure quatre jornades lúdiques consumint espectacles a l’aire lliure i de pagament. Però la Fira és molt més, es tracta d’un punt de compra i venda del sector teatral internacional mitjançant la seva llotja per a programadors així com un espai d’exhibició d eles noves tendències del sector que marcaran la pauta en els anys següents. Juntament amb aquest fet, la ciutat de Tàrrega contempla la Fira com un factor de reactivació de la seva economia de serveis, proporcionant un grau alt de rendiment al sector hoteler i a la hostaleria. El capítol conté els punts de vista de: Jordi Colominas, director artístic de la Fira Miquel Sota, cia. Efímer Roger Nadal, empresa Digigran José Ruiz, Bar Paradís Josefina Travesser, Hotel Ciutat de Tàrrega




Ens productor

FOCUS


,