El programa

Gaudeix la festa

El programa vol donar a conèixer els diferents actors i agents de la cultura patrimonial festiva, repassant les festes populars i tradicionals més importants del calendari festiu, amb una serie de reportatges i entrevistes.


http://www.laxarxa.com/gaudeixlafesta

Mira el programa a





On s'emet?




Capítols

  • 266

    - 01/09/16

    Queralt

    El Berguedà commemora el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. En aquest capítol podem veure l'arribada de la Mare de Déu a Berga amb la processó festiva dels Gegants i entremesos de la Patum.

  • 265

    - 25/08/16

    Festa Major de Vilanova i els nous Gegants d'Igualada.

    Una de les festes majors amb un seguici més gran és el de Vilanova i la Geltrú. Gegants, bestiari i balls blancs són els símbols de la festa vilanovina. Visitem el museu de la música i per acabar coneixem els nous Gegants Vells d'Igualada.

  • 264

    - 18/08/16

    Festes de Gràcia i el Correfoc

    El barri barceloní de Gràcia celebra la seva festa major el 15 d'agost. Una festivitat coneguda pels guarniments dels carrer que han esdevingut un nexe d'unió i rivalitat entre els veïns del barri. El Correfoc de la Mercè va ser el primer de Catalunya, però en aquesta ocasió anem fins a Vilanova i la Geltrú per veure un dels correfocs més veterans. Per acabar visitem el Museu de la Música per conèixer més instruments d'aquesta institució.

  • 263

    - 11/08/16

    Aplec de Perpinyà

    L'entitat Adifolk organitza enguany l'Aplec de cultura popular a Perpinyà. Un esdeveniment que porta fins la capital de la Catalunya Nord més de 4000 persones de la Catalunya Sud. Gegants, Castells, Falcons, Sardanes, Esbarts, Bastoners, Gitanes i un llarg etcètera.

  • 262

    - 04/08/16

    Nous vestits dels Diables de Vilanova

    El Ball de Diables de Vilanova té com a característica principal que els seus vestits són pintats per artístes locals reconeguts, Ricart, Cardona, Budesca i ara Estruga. Seguim l'evolució d'aquests nous vestits fins la seva presentació.

  • 261

    - 28/07/16

    Pa Beneït a Calafell

    Al Baix Penedès és tradicional la festa del Pa Beneït. Una celebració que a Calafell és manté viva al poble per la Mare de Déu del Carme. Oriol Riart ens presenta el llibre de Falles del Pirineu, on analitza les falles de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà.

  • 260

    - 21/07/16

    Barques i Falles per Sant Pere

    El barri de Mar de Vilanova i la Geltrú celebra Sant Pere amb una cercavila de balls i entremesos, i una processó de barques que surt des del port de la ciutat. Un esdeniment únic a la costa catalana. A València d'Aneu per Sant Pere baixen falles des de la muntanya fins al poble. Una tradició que es pert en el temps i que enguany ha estat declarada patrimoni imaterial de la humanitat per la Unesco.

  • 259

    - 14/07/16

    Eth Haro de Les i Dansaneu

    El poble de Les, a la Vall d'Aran, celebren per Sant Joan les festes d'Eth Haro. La crema d'aquest Haro, les Danses al seu voltant i el gir les atxes són els elements principals de la festa. Dansaneu és un festival de dansa que es celebra des de fa anys a la Vall d'Aneu que enguany compleix 25 anys. En aquesta edició coneixem el Ball de Bastons de la Vall d'Aneu i els Fadrins de la Vall d'Aran.

  • 258

    - 07/07/16

    Sant Pere a Reus

    La Festa Major de Reus es viu amb intensitat, coneixem la Tronada i el seu seguici festamajorenc.

  • 257

    Sant Joan a Valls

    La Moixiganga de Valls commemora el seu 25è aniversari amb una actuació extraordinària al Convent del Carme. El ball parlat més divertit del Camp de Tarragona és el de Dames i Vells. A Valls, anomenat Ball de Vells de Valls, en aquesta ocasió els veiem a diferents places del centre de Valls.

  • 256

    - 23/06/16

    Trobada de Bastons i els Gegants de Sant Roc

    Castelldefels acull enguany la Trobada Nacional de Bastons de Catalunya. Un esdeveniment que serveix per veure la diversitat d'estil i músiques del ball més representatiu per Catalunya. El convidat especial ha estat el Ball dels Bastons d'Algemesí (País Valencià). Coneixem els Gegants de Sant Roc o de la Plaça Nova de Barcelona que enguany celebren els seus 110, gracies a l'exposició "Mirades de Gegant" de la Casa dels Entremesos.

  • 255

    - 16/06/16

    Tres generacions de Casserres i l'arxiu Capmany

    Coneixem la tercera generació de constructors de gegants i bestiari solsoní de la família Casserres, la Teresa, que va deixar la seva feina de la biotecnologia per dedicar-se a la construcció de gegants. Visitem l'Arxiu Aureli Capmany, folklorista i també pare de l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, va ser un dels fundadors de l'Orfeó Català i de l'Esbart Català de Dansaires. Durant anys va recollir documentació dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars. Ho descobrim de la mà de la seva arxivera Montserrat Garrich.

  • 254

    - 09/06/16

    Corpus a Sitges i les Enramades

    Sitges és una de les moltes viles que per Corpus fan catifes. Una tradició amb un origen incert per on hi passen els Gegants i els bestiari de la població. Una altra de les tradicions del Corpus són les enramades. La decoració dels carrer a Arbúcies i Sallent és una tradició ben viva.

  • 253

    - 02/06/16

    Patum de Berga

    El Corpus de Berga és una de les festes més representives de Catalunya, en aquesta ocasió coneixem les passades de dimecres de la mà de Ramon Minovas, regidor de l'ajuntament de Berga. Parlem amb Salvador Vinyes, autor del logo de la Patum, que s'ha convertit en un símbol de la Festa, i per acabar seguim a Carles Prat, 30 anys tocant el Tabal i que enguany ho traspassa al seu nebot.

  • 252

    - 26/05/16

    Gegants a Queralt i Trobada de Falcons de Catalunya

    Els Gegants de la Patum de Berga pugen des de 25 anys des de Berga al Santuari de la Mare de Déu de Queralt, una tradició que cada edició apleguen millers de persones. Anualment les colles de Falcons de Catalunya es reuneixen en una població per actuar conjuntament. Una trobada que serveix per veure la diversitat de figures i construccions que aixequen aquests colles catalanes.

  • 251

    - 19/05/16

    Sant Anastasi

    Lleida i Badalona celebren Sant Anastasi com la festa gran de la població amb cercaviles i actes tradicionals. Uns seguicis amb bestiari, gegants i balls tradicionals que han esdevingut els actes centrals de les festes.

  • 250

    - 12/05/16

    Gitanes de Vilafranca i Trobada de Bestiari a Sant Andreu

    El vilafranquí Eloi Miralles a reescrit el llibre del Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès on repassa la història d'aquest ball penedesenc. El 10è aniversari del Bretolàs ha reunit al barri de Sant Andreu de Barcelona dracs centenaris com el de la Bisbal de l'Empordà i el de Vilafranca o bèsties més modernes com la dels Tres Caps de Sant Pere de Ribes, la de Sant Roc de Tarragona, la de la Geltrú, la de Granollers, l’Àliga de Sitges, el Cabrot del Vendrell, el Mamut Venux de Sant Vicenç dels Horts i el Tolc del Clot.

  • 249

    - 05/05/16

    Plantada del Maig al Maresme i el Carilló del Palau

    Els pobles de Dosrius i Canyamars realitzen el ritual de plantar un arbre al seu poble cada 30 d'abril per celebrar que arriba el maig. Una tradició que es perd en els temps i que per primer cop ha deixat la rivalitat veïnal per unir esforços. El Palau de la Generalitat de Catalunya té des del 1976 un carilló de concert construït als Països Baixos, amb 49 campanes de bronze. Un instrument poc habitual que realitza concerts que abasta una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques. En aquesta ocasió assistim a un concert de peces tradicionals com els Gegants de Vilanova.

  • 248

    Gegants de Molins de Rei i Sant Marc a Balsareny

    Balsareny celebra la seva festa major per Sant Marc. Una festa tradicional amb gegants, ball de bastons, danses tradicionals i un ball singular; el ball de faixes. Una dansa pròpia d'aquesta vila del Bages. Els Gegants de Molins de Rei estrenen vestits. Coneixem els artesans que els han fet possibles i la seva presentació en societat a la Vila.

  • 247

    - 21/04/16

    Dia del Graller de Vilafranca i la Mulassa de Valls

    A Vilafranca del Penedès celebren des de fa anys el Dia del Graller, unes jornades on es realitzen concerts i activitats a l'entorn del món de la gralla. La Mulassa de Valls porta més de 20 anys pujant anualment a peu fins a la creu de Miramar, una gesta que realitza únicament aquesta mulassa a tot Catalunya. Per acabar coneixem el llibre de Pere Juventí sobre els Gegants de Sitges.

  • 246

    - 14/04/16

    Balls de Gitanes del Vallès i les tronades festives

    Les comarques del Vallès tenen en comú els balls de Gitanes. Unes danses d'origen desconegut que en cada localitat tenen la seva peculiaritat. En aquesta ocasió visitem Llinars del Vallès per conèixer el ball en una trobada. Daniel Vilarrubias ha estudiat l'origen i l'evolució de les tronades festives en un llibre publicat per l'Ajuntament d'Igualada.

  • 245

    - 07/04/16

    Bestieses de Sant Josep Oriol i Moixiganga de Castellterçol

    Els Geganters de la Parròquia del Pi de Barcelona organitza per Sant Josep Oriol Bestieses, una trobada de peces de bestiari, en aquesta ocasió els convidats són l'Àliga de Girona i el Basilisc de Reus. A Castellterçol representen la Passió i la Mort de Jesús amb una Moixiganga. Un exhibició que és fa només un cop a l'any per Setmana Santa a càrrec de l'Esbart Rosa d'Abril.

  • 244

    - 31/03/16

    Caramelles de Sitges i Processó de la Selva del Camp

    Una de les tradicions de la pasqua són les Caramelles. Unes colles d'homes i dones que canten per celebrar la resurrecció de Jesús i l'arribada de la primavera. A la Selva del Camp és viu intensament la Setmana Santa amb diverses processons. Una de les més curioses és la de divendres Sant a la nit, on surt el Ball de la Mort, recuperat l'any 2001.

  • 243

    - 17/03/16

    Festes de Sant Josep Oriol i Santa Madrona

    Els Gegants originals del Pi només es poden veure un cop l'any al carrer. Unes figures que els veïns de la Parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona van trobar el 1957 en unes caixes sota del campanar. Santa Madrona és la copatrona de Barcelona. Una festa que els veïns del Raval celebren cada any amb una cercavila. Per acabar coneixerem el Retaule de Sant Josep Oriol, on s' explica la vida i miracles d'aquest home anomenat doctor pa i aigua.

  • 242

    - 10/03/16

    Corrandes i Sant Medir a Barcelona

    Corrandes i Sant Medir a Barcelona Les Escoles de Barcelona han iniciat enguany el projecte "Corrandaescola", una activitat de cultura popular i tradicional que ha finalitzat al CAT de Gràcia amb un posada en escena. Sant Medir a Barcelona es celebra molt intensament a Gràcia, on la tarda de Sant Medir els romeus desfilen pel carrer Gran Gracia llançant caramels.

  • 241

    - 03/03/16

    La Festa de l'ós de Prats

    El Carnaval és sinònim de Festa de l'ós al Vallespí. Una de les tres localitats que conserven aquesta festa és Prats de Molló on tres homes es transformen per convertir-se per un dia en els Óssos.

  • 240

    - 25/02/16

    Santa Eulàlia a Barcelona

    Coneixem la Festa Major de Santa Eulàlia amb el seu seguici que encapçala la gegantona Laia i també veurem els convidats d'enguany, el Seguici de Mataró. Per acabar coneixerem Llum Bcn. Un festival lumínic que té lloc durant les festes al barri gòtic de la ciutat.

  • 239

    - 18/02/16

    Carnaval de Vilanova (part 2)

    Les Danses de Vilanova es ballen a la plaça de les Cols a la tarda del diumenge de Comparses. Un ball centenari que omple la plaça de trielles, un noi i dues noies. Un fet curiós que l'ha convertit en una dansa molt ballada pels esbarts. El Moixó Foguer vilanoví és una persona despullada i untada de mel que es fica dins d'una caixa amb plomes. Un tradició d'abans de la guerra recuperada fa 30 anys per l'Orfeó Vilanoví.

  • 238

    - 11/02/16

    Sant Blai a Bot i Carnaval a Reus

    Al poble de Bot per la Festa Major de Sant Blai els Quintos ballen la Dansada. Una jota tradicional de la població on els vilatans tiren caramels als balladors. Coneixem la Candela de Valls i per acabar vivim la presentació del Ball del Carnestoltes i els 7 pecats capitals de Reus que dóna el tret de sortida del Carnaval de Reus.

  • 237

    - 04/02/16

    Carnaval de Vilanova (part 1)

    Antigament a Vilanova i la Geltrú les diferents formacions musicals de la vila competien per Carnaval un cop finalitzades les comparses, una rivalitat que encapçalaven els diferents mestres de capelles de les tres parròquies. Actualment la Banda de l'Escola Municipal de Música Montserrat i una banda convidada toquen alternant-se a la mateixa plaça de les Cols, on tocaven aquelles formacions locals, per recordar aquella rivalitat. El Carnaval de la capital del Garraf és l'únic declarat per la Generalitat de Catalunya Festa Patrimonial. Un reconeixement degut a la història de més segles i a tradicions úniques a tot Catalunya.

  • 236

    - 28/01/16

    Som Cultura Popular i Sant Pau a Ribes

    El recinte de Fabra i Coats ha estat l'espai on s' ha desenvolupat Som Cultura Popular. Una mostra del Patrimoni Festiu de Barcelona i Catalunya amb actuacions, fires, exposicions i conferències. Sant Pere de Ribes celebra la Festa Major de Sant Pau amb la pujada I baixada de l'ermita amb una cercavila festiva que passa entre vinyes. Un espai singular que l'envolta de la màgia d'aquest espai incomparable.

  • 235

    - 21/01/16

    Sant Antoni

    Els Tres Tombs de Vilanova és la Festa Major d'hivern de la capital del Garraf. Una festa que s'ha mantingut sempre viva amb la desfilada de cavalls i espectaculars carros agrícoles que fan les tradicionals tres voltes cada 17 de gener. Altres festes destacades de Sant Antoni les podem trobar al Forcall amb la Santantonada, a Valls amb els Tres Tombs i a Gràcia amb una Festa importada de les illes, els Foguerons de Sant Antoni. Per acabar anirem fins a Vilaseca per conèixer les curses del Cos de Santa Antoni, documentades des del segle XIX.

  • 234

    - 14/01/16

    Les Llúcies, el seguici de les basíliques i el canvi de banderer.

    A Vilobí del Penedès i algunes poblacions de la comarca, per Santa Llúcia, surten les nenes a fer capta per les cases. Un ritual festiu que ha passat de generació en generació en aquest petit poble del Penedès. La basílica de Sant Maria del Mar i la de Santa Maria del Pi fan cada dissabte més proper a Sant Raimon de Penyafort una cercavila per recordar les antigues processons que es feien entre aquests dos barris barcelonins. Enguany el ball de Turcs i Cavallets de Tarragona ha estat la formació convidada d'honor per la seva antiguitat. Per acabar coneixerem el canvi de bandera que es fa pel Tres Tombs a Vilanova i la Geltrú i la seva Passada de Balls i Entremesos.

  • 233

    - 31/12/15

    El Cant de la Sibil·la, pessebres vivents, pastorets i el Pi de Centelles

    Nadal és un mosaic festiu. El Cant de la Sibil·la declarat per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat que es manté viu encara en alguns punts dels Països Catalans com la Seu d'Urgell, Mallorca o l'Alguer. El Pessebre Vivent més antic de Catalunya és el de Corbera, una escenificació que es fa a la penya del corb des de fa més de 60 anys. Els Pastorets omplen centenars de teatres de Catalunya cada Nadal, en aquesta ocasió coneixem els de Badalona. Per acabar anem fins a Centelles per viure la Festa del Pi.

  • 232

    - 24/12/15

    Especial La Fia-Faia

    La Fia-Faia La nit de Nadal als pobles de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola baixes les Fies-Faies. Unes branques seques que agrupades conformen les faies que al vespre corren enceses des de les muntanyes fins al poble. Un ritual ancestral que enguany ha estat declarat per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

  • 231

    - 17/12/15

    Falcons de Vilafranca i el Torró d'Agramunt

    La colla dels falcons de Vilafranca celebren el seu aniversari al desembre per tancar la temporada. Una diada on ofereixen les millor figures al teatre del Casal. El torró d'Agramunt és el més conegut de tot Catalunya. Coneixem de la mà de la casa Vicens la seva elaboració. Per acabar anem fins al Museu de la Música on escoltarem els enregistraments històrics de Morera i la tenora de Pep Ventura.

  • 230

    - 10/12/15

    Nicolau a Vilobí i Iakarė

    L'artista vilanoví Sergi Salvó conegut com a Iakarė és el responsable enguany de fer el pessebre de la plaça de la vila. Un diorama amb un toc festamajorenc i divertit. Per Sant Nicolau alguns pobles de Catalunya els nens surten a cantar i fan una capta per les cases cantant una tradicional cançó que passa de generació en generació. Per acabar anirem al museu de la música on coneixem les flautes d'Eivissa i el Requetexec.

  • 229

    - 03/12/15

    Festa Major Sant Climent i Pessebrisme a Barcelona

    La Mostra Folklòrica és una trobada que des de fa vuit anys es desenvolupa a Sant Climent de Llobregat en motiu de la seva Festa Major. Una exhibició on hi participen grups de qualitat com els Gegants i Mulassa de Reus, els Bastoners del Casc Antic de Barcelona, els Falcons de Vilanova, el Ball de Panderos del Vendrell, els Capgrossos de Premià de Mar, els Gegants de Molins de Rei, la Moixiganga de Lleida, les Cotonines de Vilafranca, els Gegants de Sant Climent i la Banda de Música de Cardona. Visitem el Museu de la Música de Barcelona per conèixer l'origen de les Xeremies i les gralles més antigues que es conserven. Per acabar, coneixem l'Associació de Pessebristes del Casc Antic de Barcelona i la seva escola de pessebrisme.

  • 228

    - 26/11/15

    Santa Cecília a Vilanova i Mostra de Bestiari

    Les jornades sobre el Bestiari a Vilafranca va comptar amb mostra de drac i altres bèsties on cal destacar el Poulain de Pezenas. Entrevista a Artur Blasco, acordionista i estudiós de la música i cant dels Pirineus. I acabem per Santa Cecília amb el tradicional cercavila per recollir els nous músics de la Banda de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

  • 227

    - 19/11/15

    Santa Úrsula a Valls i la Jota de Xerta

    El correfoc de Santa Úrsula de Valls és un esdeveniment conegut pel seu espectacle final a la plaça de Blat. Una espectacular tirolina que esdevé màgica. Xerta viu amb intensitat la Festa Major de Sant Martí on la ballada de la Jota xertolina omple la plaça major. Per acabar coneixem els Acordions cromàtics i diatònic al Museu de la Música de Barcelona.

  • 226

    - 12/11/15

    Cançó improvisada a Badalona

    Coneixem la cançó improvisada de la mà de reconeguts cantadors de Catalunya, Euskadi i les Illes Canàries. Acabem al Museu de la Música on Jaume Ayats en explica la història de la Guitarra de Anselm Clavé.

  • 225

    - 05/11/15

    COET i Festa del Flabiol d'Arbúcies

    El COET, Certamen Obert d’Espectacles Tradicionals de Pirotècnia de Vilafranca del Penedès ha esdevingut el marc d'una cercavila de foc on dracs centenaris, com el Drac de Vilanova i el de la Bisbal de l'Empordà, i una colla novella però a l'estil de les tradicionals, els Diables d'Esplugues de Llobregat, s'han exhibit pels carrers de la capital de l'Alt Penedès. La mostra ha finalitzat amb un castell de foc barroc. Arbúcies acull des de fa molts anys la Festa del Flabiol, una trobada de músics amb l'objectiu de donar valor a aquest instrument tradicional català. Per acabar anem fins al Museu de la Música de Barcelona per conèixer un instrument tradicional, el Nunut.

  • 224

    - 29/10/15

    Sant Narcís a Girona i el Museu Etnològic

    La colla fal·lera gegantera és la encarregada d'obrir la part tradicional amb una cercavila i espectacle que culmina amb la caiguda de milers de mosques. Coneixem el nou Museu Etnològic de Barcelona on podem trobar una exposició dedicada a la festa.

  • 223

    - 22/10/15

    Fira Mediterrània de Manresa

    La Fira Mediterrània de Manresa és l'aparador català per als programadors dels espectacles d'arrel tradicional. La cultura popular es dóna cita durant uns dies a la comarca del Bages. Tres espectacles conformen el programa d'aquesta setmana: El Ball d'Homenatge, una creació del desaparegut Joan Serra i Jaume Arnella ballat al pati del Kursaal, "La Maresma" que és la proposta de l'Esbart Ciutat Comtal per recórrer la riba del Mediterrani a través de la dansa i la visita del Ball de Dames i Vells de Tarragona, el ball parlat més irreverent de tots.

  • 222

    - 15/10/15

    Les músiques de Mataró i el Canó de la Barceloneta

    L'entitat Mestres del Gai Saber ha presentat un CD amb les músiques festives de la ciutat de Mataró. Un recull que poques ciutats han elaborat. La Barceloneta manté una tradició centenària, el Canó. Importat a principis del segle XX ha esdevingut tot un símbol del barri. Per Santa Teresa al Vendrell hi ha fira i també surt tot el seguici de la ciutat. Per acabar veurem l'actuació del grup Romanès a les Jornades Internacionals Folkloriques de Catalunya.

  • 221

    - 08/10/15

    Les JIF i el FIMPT

    Les JIF, Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, enguany van ser presents per primer cop al Castell de Montjuïc de Barcelona, grups de tot el món vam mostrar les seves danses i cants tradicionals, aquesta setmana descobrim Colòmbia, Lituània i Croàcia. Al FIMPT, Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú, hem conegut dos formacions molt diferents, la colla del Xamfrà del Raval de Barcelona i The New Catalan Ensemble. La primera formació treballa la música i la dansa tradicional amb els joves i infants del Raval i The New Catalan Ensemble és una formació creada per donar a conèixer el patrimoni tradicional musical català a Europa amb músics joves reconeguts. Per acabar parlarem amb Jordi Roquer, al Museu de la Música, per conèixer el funcionament dels rotlles de pianola.

  • 220

    - 01/10/15

    La Mercè -2-

    La Mercè -2- Les galejades de Trabucaires, el matí geganter, la sortida d'ofici i la Cavalcada de la Mercè són els actes principals de la Festa Major barcelonina que omple de gent els carrers i les avingudes principals de la ciutat. Coincidint amb la Mercè, les Jornades Internacionals Folklòriques han esdevingut un referent a Catalunya amb grups de tot el món.

  • 219

    - 24/09/15

    La Mercè

    La capital de Catalunya celebra la seva festa major per la Mercè amb actes tradicionals el diumenge previ com el Mercè Dansa, l'exhibició de Falcons i la matinal bastonera.

  • 218

    - 17/09/15

    Festa Major a Solsona, Cardona i Olot

    El mes de setembre, a moltes poblacions celebren les seves festes major dedicades a les Mares de Déu. Solsona a la Mare de Déu del Claustre amb un ric i antic seguici festiu, a Olot a la Mare de Déu de Tura amb els Gegants, Cavallets i Nans i a Cardona a la Mare de Déu del Patrocini amb el ball de Bastons, l'Aliga i els Bous.

  • 217

    - 10/09/15

    Sant Fèlix a Vilafranca

    La Tronada dona el tret de sortida a la Festa Major de Vilafranca, una celebració dedicada a Sant Fèlix que es viu molt intensament amb lescercaviles on hi podem trobar un dels dracs més antics de Catalunya, gegants centenaris o balls com els capgrossos i els nans. Una festa que acaba amb l'entrada del Sant a la Basílica de Santa Maria, un moment màgic pels vilafranquins.

  • 216

    - 03/09/15

    Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges

    L'entrada de Grallers, la processó civica, l'entrada del Sant o la ballada final són parts del ritual festiu de la festa major de Sitges que es repeteixen cada any a les 36 hores continuades de festa.

  • 215

    - 27/08/15

    Festes de Sant Roc i Gràcia

    L'antic barri de la Plaça Nova de Barcelona celebra per Sant Roc la seva Festa Major. Unes festes que tenen el seu origen l'any 1589 i encara són força desconegudes per molts barcelonins. Un seguici amb gegants centenaris i rituals antics que la converteixen en una festa singular. La Festa Major de Gràcia es coneguda pels seu guarniments però també té un ric seguici festiu que enguany a més ha incorporat el seguici de la vila de Sitges com a convidats. Per acaba coneixerem el primer enregistrament del Segadors d'Enric Morena, que es conserva al Museu de la Música.

  • 214

    - 20/08/15

    Aplec Internacional d'Adifolk a Torí

    L'entitat Adifolk des de l'any 1988 organitza en una ciutat europea un aplec per mostrar la cultura popular i tradicional catalana. Enguany la ciutat escollida ha estat Torí (Itàlia) on més de 600 participants han ballat i mostrat les diferents manifestacions de cultura popular catalana. Des de fa pocs anys la mostra compte amb un espectacle on es veuen totes les manifestacions culturals. Aquest any l'Aplec a comptat amb els Xics de Granollers, els Sacaires de Tarragona, els Cabeçuts i la Moixiganda de Sitges, els Bastoners de Prats de Lluçanes, els Falcons de Barcelona, la Cobla Volta Món i la Cobla Camps, els Gegants de la Pedrera, Maians, Aitona i Poble Nou de Manresa, els Gegants i Capgrossos de l'Agrupació de Geganters de Catalunya, el Drac de l'Agrupació de Bestari Festiu de Catalunya, Es Fadrins de Viehla, l'Esbart Dansaire de Sabadell, Havaneres Voramar, els Ministrers del Sabre de Mataró, Grup de Dansa Barroca de Vallgorguina i les Colles Sardanistes Sol Ixent, Sa Palomera, Xàldiga i Montserrat de Lleida.

  • 213

    - 13/08/15

    Festa Major de Vilanova

    Vilanova i la Geltrú celebra la seva Festa Major en motiu d'un Vot del Poble a la Mare de Déu de les Neus amb un seguici festiu que cada renova el Vot. La festa a més té uns dies previs on enguany els Falcons fan una exhibició amb el Dance de Tauste i el Ball de Gitanes celebren els 35 anys amb les Gitanes del Vendrell, Vilafranca i Cervera. Per acabar visitem el Museu de la Musica de Barcelona on en Jaume Ayats ens presenta un antic instrument.

  • 212

    - 06/08/15

    Festa Major del Vendrell

    El Vendrell celebra la seva festa major per Santa Anna amb un gran seguici festiu que els últims ha fet un creixement espectacular. Berga es coneguda per la Patum però al juliol celebren la seva segona festa gran, els Elois, un passada de cavalls, rucs i ases que beneeixen tots els veïns de la ciutat. Per acabar visitem el Museu de la Musica.

  • 211

    - 30/07/15

    Les Santes de Mataró

    Les Santes de Mataró L'Encesa és l'inici de les festes de les Santes de Mataró on el Ball de Diables de Mataró convida a un seguici d'una vila o ciutat, enguany el de l'Arboç. La sortida de la missa de les Santes té dos seguicis, el religiós amb les reliquies i el festes amb totes les figures de la ciutat que acaba a la porta de l'ajuntament amb el "no n'hi ha prou" dels Gegants. Per acabar, anem fins al Museu de la Música de Barcelona, on coneixerem les Trompes de Caça.

  • 210

    - 23/07/15

    Festes del Quadre de Santa Rosalia a Torredembarra

    Torredembarra commemora amb una festa l'arribada d'un quadre de Santa Rosalia a la vila que segons explica la llegenda va salvar la població de la pesta. La Diada dels Bastoners del Raval és un punt de trobada de diferents colles per veure la diversitat de balls d'aquesta dansa tant estesa per Catalunya i Europa. La Riera de Gaià escenifica l'entremès de Santa Margarida i el Drac que ha esdevingut l'acte central de la seva festa major. Per acabar visitarem l'exposició Veus de la Mediterrània on coneixarem el Rugbi de Perpinyà.

  • 209

    - 16/07/15

    Falcons de Catalunya i Sant Cristòfol

    El patró dels conductor, Sant Cristòfol es celebra cada any a Barcelona visitant la seva desconeguda capella aprop de la plaça Sant Jaume. Vilafranca va acollir la trobada anual de colles de Falcons de Catalunya, en aquesta ocasió 11 colles es van trobar a la capital del Penedès. Parlem amb Joan Soler i Amigó. Pedagog i estudis de la cultura popular i tradicional. El Castell de Montjuïc acull cada mes una mostra folklòrica, en aquesta ocasió amb grups d'Andalusia, el País Basc , la Moixiganga de Barcelona i l'Esbart Català de Dansaires.

  • 208

    - 09/07/15

    Sant Pere a Reus

    La ciutat de Reus per Sant Joan celebra la seva festa major on destaca el ric seguici festiu amb balls únics. I a la nit dels diables són els encarregats de la carretillada, un espectacle pirotècnic. La Festa Major del Casc Antic de Barcelona té com a un dels actes tradicionals d'exhibició de l'Esbart l'Espiga d'Or amb seu aquest barri. Per acabar coneixem la música del Pastor i les Ovelles de l'exposició Veus de la Mediterrania del Museu de la Música.

  • 207

    - 02/07/15

    Gegants de Valls i Jaume Arnella

    Valls celebra el Vot del Poble a la Mare de Déu del Lledó cada 25 de juny amb un cercavila on els Gegants hi participen a l'antiga. Una manera peculiar de fer un cercavila. Entrevista a Jaume Arnella. Un dels músic catalans més reconeguts per la seva trajectòria i per la recuperació i difusió del patrimoni musical català. Per acabar, visitarem l'exposició veus de la mediterrània amb el Quinto de Nadal.

  • 206

    - 25/06/15

    Balls de Dames i Vells a Valls.

    Els Balls de Malcasats o Dames i Vells és un teatre popular de carrer del Camp de Tarragona i el Penedès que configura un manifestació de la Festa Major, on les baralles entre parelles fan de fil conductor de la sàtira i la crítica política i social. Per primer cop els Balls de Tarragona, Valls, Reus, Constantí, Vilafranca, Vilanova i el Vendrell s'han trobar per celebrar el 10è aniversari de la recuparació del grup de Valls. L'avinguda de Catedral de Barcelona és el marc incomparable on cada setmana es desenvolupa la Festa Catalana. Una manifestació de cultura popular catalana que vol donar a conèixer la cultura popular als turistes i visitants. Per acabar visitem el Museu de la Música on coneixerem el Flamenc de Sa Pobla.

  • 205

    - 18/06/15

    Gegants del Pi i Corpus de Barcelona

    Els Gegants del Pi van ser recuperats fa 55 anys. La colla ho commemora cada 5 anys amb una trobada de gegants històrics on recordem la seva recuperació i història. El Corpus més antic de l'estat és el de Barcelona. Una tradició d'origen religiós que es manté viva amb rituals anuals com l'ou com balla i el seguici festiu i religiós del diumenge de Corpus. Per acabar anirem fins al Museu de la Música per conèixer les Veus de la Mediterrània. En aquesta ocasió els caps de colla dels Xiquets de Valls i el Cant Redoblat a Formentera.

  • 204

    - 11/06/15

    La Patum de Berga

    El Corpus a Berga és la Patum. Avui ens endinsem en un dia de Patum i parlem de tota la comparseria que hi balla de la mà de tres experts, en Carles Cortina, la Dolors Santandreu i en Ramon Felipó. Comencem per la Patum de Lluïment i acabem per la Completa, finalitzant amb el Salt de Plens, l'estampa més característica de la festa berguedana.

  • 203

    - 04/06/15

    Cors a Barcelona i Diables Centenaris

    Als barris del Raval i del Poble-sec de Barcelona per la segona Pasqua surten les antigues societats corals pels carrers del barri. Una tradició que van començar les societats corals d'en Claver i que actualment surten a desfilar acompanyats de música. Cada any la coordinadora de diables centenaris organitza una mostra amb totes les colles, per veure la diversitat d'aquest patrimoni festiu, enguany a la població de Vilafranca del Penedès. Entrevista a Jaume Capdevila, ninotaire conegut com a KAP i col·laborador des de fa 15 anys de la revista gegants. Una feina que s'ha recollit en un llibre.

  • 202

    - 28/05/15

    Danses gegants a Badalona i el seguici festiu de Sant Feliu de Pallerols

    Els Geganters de Badalona son una de les colles amb més balls coreogràfics del panorama geganter. Per Sant Anastasi ho reivindiquen amb l'acte "Faldilles Enlaire" una ballada dels gegants de la ciutat al so d'havaneres, sardanes i masurques. Enguany a més, també hi han convidat el Ball de Gitanes de Sant Pere de Ribes. Sant Feliu de Pallerols té un seguici històric amb la Mulassa, els Gegants i els Cavallets, aquests últims son els més espectaculars per la seva vestimenta, amb balls tradicionals que han esdevingut tot un ritual en aquesta vila de la Garrotxa.

  • 201

    - 21/05/15

    La Passada de Granollers i la Nit del Tararot de Tàrrega.

    Cada any, a Granollers, celebren la Passada, emmarcada dins de la Fira de l'Ascensió. La Passada era una antiga mostra de bestiar que es va reconvertir en una cercavila folklòrica. Viatgem fins l'any 1957 on "el Gran Desfile del Fuego" va protagonitzar aquest acte. Després, veiem la passada d'enguany amb grups de València, Navarra, Bolívia, Reus i Granollers. Seguim amb la Nit del Tararot a Tàrrega, una creació de l'Associació Guixanet que revifa la rivalitat entre els barris del Carme i de la Mercè. Per finalitzar visitem el Museu de la Música i en Jaume Ayats ens explica l'evolució del flabiol i el tamborí.

  • 200

    - 14/05/15

    Sant Anastasi a Lleida

    La llegenda diu que Sant Anastasi era un soldat Romà convertit al cristianisme que va néixer a Lleida, per aquest motiu des del segle XV, la capital de la terra ferma celebra la seva festa major en el seu honor amb una processó. Enguany, els Gegants Romans de Lleida celebren el 125è aniversari amb una trobada de gegants centenaris amb la participació dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, de Vilanova i la Geltrú, Reus, Montblanc i Tarragona entre altres. Per acabar, visitarem el Museu de la Música de Barcelona per conèixer les Cornamuses.

  • 199

    - 07/05/15

    L'Arbre de Maig de Sant Llorenç Savall

    La tradició de plantar un arbre a la plaça del poble és viva en moltes poblacions catalanes, una de les més significatives és la de Sant Llorenç Savall que es remunta a principis del segle XX. Recordem la figura del gran artista solsoní i constructor de gegants i imatgeria festiva, Manel Casserres i Solé, que recentment ens ha deixat. Per acabar, anirem fins al Museu de la Música de Barcelona per coneixer els Llaüts i Uds.

  • 198

    - 30/04/15

    Els Gegants de Solsona i la Picada de Montmeló

    La Picada de Gitanes de Montmeló s'ha convertit en un esdeveniment cultural de referència en el món de les Gitanes al Vallès. Un nou format d'actuació i competició que atrau a un nombrós públic i a molts balladors. Entrevista a Salvador Palomar, Reusenc i expert en la cultura popular i tradicional catalana. Coneixem els Gegants de Solsona que visiten Vilafranca de la mà de les bandes de les escoles de música de Berga i Vilafranca. I des del Museu de la Música de Barcelona descomprim les castanyoles i totes les seves tipologies.

  • 197

    - 23/04/15

    La Revolta de les Quintes a Gràcia i els Garrotins de Lleida

    Els Garrotins un cant molt vinculat a les families gitanes de Lleida que s'ha extés per tot Catalunya. Aquesta setmana coneixem la figura de lo Parrano de la mà de les seves filles i netes a la Diada dels Garrotíns. Entrevista a Carles Freixes, geganter solsoní i estudiós del patrimoni festiu català. La Revolta de les Quintes de Gracia un fet històric que des de fa 9 anys els veïns d'aquesta antiga vila barcelonina recreen per recorda aquell alçament del poble contra les impossicions del govern espanyol. Per acabar visitarem el Museu de la Música de Barcelona

  • 196

    - 16/04/15

    Caramelles i Ball de Gitanes

    La 36ena Trobada de Caramelles a Vilafranca és una mostra de la riquesa d'aquestes formacions musicals que mantenen viva aquesta tradició de les festes de pasqua. El Ball de Gitanes del Vallès es viu intensament cada setmana en mostres i trobades de colles que competeixen per ser les millor. Aquesta setmana l'envelat de Martorelles n'ha viscut una amb colles de Mollet, Montmeló i Lliçà, Sant Jordi és temps de llibres i drac, i l'Heribert Massana de Vilanova i la Geltrú ha presentat el llibre que repassa la mostra de dracs i diables de les festes de la Mercè de Barcelona de finals dels anys 70 que va donar inici als actuals correfocs catalans. Per acabar, anem fins al Museu de la Música de Barcelona per conèixer els vincles de les danses rituals de les ciutats i viles del 1714 i l'enregistrament de la Caravaggia de l'Àliga de Berga.

  • 195

    - 09/04/15

    Setmana Santa a Reus i Sant Vicenç dels Horts

    Processó a Sant Vicenç dels Horts és una de les més important del baix Llobregat tant en popularitat com en història. El Trasllat del Sant Crist de la Sang i les Tres Gràcies de Reus constitueix un moment amb una gran càrrega emotiva i popularitat. Aquestes professons son l'eix principal de la Setmana Santa reusenca. I per acabar nova càpsula del Museu de la Música que parla del primer enregistrament de La Santa Espina, d'Enric Morera.

  • 194

    - 26/03/15

    Festes de Sant Josep Oriol

    El barri del Pi de Barcelona celebra la seva festa major per Sant Josep Oriol. Una festivitat molt relacionada amb la cultura popular de Ciutat Vella. Una trobada de bestiari i gegants on hi participen els Gegants del Pi, entre d'altres, i convidats especials com l'Àliga de Tarragona o la llegenda del bandoler Rocaguinarda, conegut com a Pedrot lo Lladre, són actes que omplen la seva festa major. Per acabar, visitem l'Orfeó Reusenc, entitat centenària de la capital del Baix Camp i coneixem un orgue del Museu de la Música i l'Ofici del Manxaire.

  • 193

    - 19/03/15

    Recuperació dels Gegants d'Igualada

    L'Editorial el Cep i la Nansa treballa des de fa anys en l'edició de llibres infantils relacionats amb la cultura popular i tradicional. En aquesta ocasió coneixerem les petites guies de gegants i dracs i la col·lecció Cercavila de la mà de l'editora Cesca Mestres i l'il·lustrador Sebastià Serra. El Centre de Lectura de Reus és una entitat centenària que va néixer per alfabetitza la societat obrera. Actualment la seva seu, el Palau dels Marquesos de Tamarit, acull la biblioteca més antiga de Catalunya, el Teatre Bartrina i escoles de dansa, art i música, on cada any hi passen més de 40.000 persones. Igualada està en procés de recuperar els gegants centenaris de la ciutat. Unes peces que actualment s'estan restaurant a Navarra però que en poc temps tornaran a sortir al carrer acompanyats d'altres gegants de la vila també centenaris com els del barri de la Font Vella. Per acabar anirem fins al Museu de la Música de Barcelona per conèixer el funcionament d'un Orgue.

  • 192

    - 12/03/15

    Sant Medir a Barcelona i la Fira de l'Aixada de Manresa

    Sant Medir se celebra a Barcelona amb una romeria a l'Ermita del Sant a la Serra de Collserola. Una tradició que al barri de la Bordeta es traspassa al diumenge següent amb un dolça desfilada. La Festa de la Llum de Manresa rememora el misteri que fa uns 650 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església del Carme. Un miracle que va resoldre el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia de Manresa. Amb aquest pretext, des de fa anys Manresa celebra la Fira de l'Aixada, una festa medieval on cada any l'Esbart Dansaire Manresà hi actua i s'hi conviden dues parelles de gegants, enguany els Gegants del Pi i els d'Ascó.

  • 191

    - 05/03/15

    Joan Amades i la Quaresma a Reus

    La figura del folklorista Joan Amades i el seu Costumari ha estat clau en la recuperació de les festes tradicionals catalanes. Enguany es commemora el seu 125è aniversari. Reus va estrenar el dimecres de cendra el Ball de la Quaresma i les 7 Virtuts. Una dansa de nova creació única al país. Per acabar coneixerem l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. Una entitat que va néixer per agrupar quatre elements de la festa major i ara s' ha convertit en un referent a la ciutat.

  • 190

    - 26/02/15

    Cicle de Carnaval

    El Carnaval comença amb el dijous gras on a Torredembarra hi surten els Figuetaires. Un dansa recuperada recentment gracies al costumari Joan Amades. El diumenge de carnaval és sinònim a Vilanova i la Geltrú de Comparses. Una manifestació vuitcentista que va perdurar fins hi tot durant la dictadura.Finalment visitem el Centre Moral d'Arenys de Munt. Una entitat centenària del Maresme.

  • 189

    - 19/02/15

    Festa de l'ós d'Arles de Tec

    Al Pirineu alguns pobles mantenen vius les Festes de l'Ós. Un ritual antic que al Vallespí es tot un esdeveniment festiu i social. Per acabar coneixerem el Foment Mataroní. Un entitat més que centenària que obre les portes cada dia al centre de Mataró.

  • 188

    - 12/02/15

    Santa Eulàlia a Barcelona

    Santa Eulàlia és un espectacle de l'Esbart Ciutat Comtal que des de fa 3 anys es representa a la Catedral de Barcelona. Una representació que explica la llengenda de la vida i passió de la Santa. Des del Palau de la Virreina surt per Santa Eulàlia el seguici de la ciutat. Des de fa pocs anys, la ciutat de Barcelona convida un seguici d'una altra ciutat, en aquesta ocasió el de Manresa. Per acabar, coneixerem la Mostra de Foc de Manresa que per primer cop surt de la capital del Bages per actuar a Barcelona.

  • 187

    - 05/02/15

    Foguerons a Gràcia

    Els foguerons són una tradició de Mallorca però a Gràcia fa més de 20 anys que un apotecari de Sa pobla ho va importar i s'ha convertit en una de les festes més importants del barri. El CAT de Gràcia acull el festival Tradicionarius on hem conegut els cants de l'Alguer i Mallorca. Per acabar coneixerem l'Ateneu Barcelonès, un referent de la cultura de la capital catalana.

  • 186

    - 29/01/15

    Sant Pau a Ribes i el Ball del Bo - Bo a Monistrol

    Sant Pere de Ribes viu amb intensitat la Festa Major de Sant Pau amb la pujada i baixada del seguici a l'ermita del sant. Un tradició genuïnament ribetana i única al Penedès. El canvi dels administradors de Sant Sebastià és l'epicentre de la festa a Monistrol de Montserrat amb el ball de Bo - Bo. Una dansa protocol·lària que s' ha mantingut viva al peu de Montserrat. Per acabar visitem el Foment Vilanoví, una entitat amb 150 anys d'història.

  • 185

    - 22/01/15

    Tres Tombs de Vilanova

    Sant Antoni és la festa amb més antiguitat de Vilanova i la Geltrú. Una celebració que té el seu punt culminant als Tres Tombs però que s'inicia mesos abans amb la preparació dels carros. Visitem l'Ateneu Igualadí, una entitat amb més de 150 anys de vida que ha esdevingut un referent de la vida cultural i associativa de la capital de l'Anoia. Per acabar anem fins a Rajadell, comarca del Bages, on per Sant Sebastià tenen per costum dansar el ball de la coca i renovar els vots.

  • 184

    - 15/01/15

    Tres Tombs infernals

    Sant Antoni és sinònim de dimonis i d'animals, i al barri de Sant Andreu de Barcelona a més de fer els Tres Tombs hi representen la vida del Sant, anomenat els Tres Tombs Infernals, un espectacle que va començar fa 23 anys i que s'ha convertit en tot un esdeveniment social. Les basíliques del Pi i de Santa Maria de Mar rememoren des de fa 8 anys les antigues processons amb una cercavila des d'una basílica a l'altre amb peces històriques con la Mulassa, el Lleó i els Gegants del Pi. "Altres pessebres" és el títol d'una exposició que s'ha pogut veure al Col·legi d'arquitectes de Catalunya, uns pessebres que trenquen l'estereotípic tradicional per buscar nous formats, però mantenint l'esperit.

  • 183

    - 24/12/14

    Pessebres i Pastorets

    L'Estel de Natzaret és la representació nadalenca tradicional de Gràcia, que cada any es representa al teatre del Cercle. Un espectacle musical que explica el naixament de Jesús. La Casa dels Entremesos té un pessebre únic, on les figueres caracteritzades per l'artista Iakaré són els diferents elements tradicionals residents a la casa; gegants, falcons, trabucaires, entre altres. La fira de Santa Llúcia de Barcelona és la més antiga d'Europa. Coneixerem alguns dels seus paradistes i visitarem el taller dels germans castells.

  • 182

    - 18/12/14

    Glosadors, Jocs i Nadal

    La Glosa catalana i la cançó improvisada basca, dues formes tradicionals de cantar que han compartit experiències en una jornada cultural a Barcelona. Coneixem la figura que dona el tret de sortida al Nadal de Barcelona, l'Esperit de Nadal, anem fins al CAT, el Centre Artesà Tradicionaris per veurem com és l'epicentre de la música tradicional catalana. I per acabar visitarem el DAU, la tercera edició del Festival dels Jocs, on enguany destacaven els jocs tradicionals catalans de carrer.

  • 181

    - 11/12/14

    Festa Major de Sant Andreu de Palomar

    L'antic municipi de Sant Andreu de Palomar gaudeix de la seva festa major amb actes tradicionals i singulars, com el correfoc on hi participen les tres colles del barri, la mostra de dansa amb el veterà Esbart de Maragall, les matinades i el ball de Rams.

  • 180

    - 04/12/14

    Festes de la Mare de Déu de la Salut

    Festes de la Mare de Déu de la Salut, d'Algemesí (País Valèncià).

  • 179

    - 27/11/14

    Pelegrí de Tossa i pessebres

    El vot del poble de Tossa de Mar és un ritual que es fa des de fa més de 400 anys. Tota una tradició que és encapçalada pel Pare Pelegrí. Al Priorat hi trobem Cabacés, un petit poble que a mantingut viva l'antiga tradició de la Capta de Sant Nicolau. El pessebre vivent de Corbera és el més antic de Catalunya. L'entitat que l'organitza cada any mou centenar de persones que recreen aquesta tradició nadalenca. Una altra forma de veure pessebres són el diorames que els pessebristes fan cada any, en aquesta ocasió visitem els de Mataró.

  • 178

    - 20/11/14

    Festa Major del Clot

    Esbart Sant Martí actua cada any per la Festa Major amb tots els seus balladors. El cos de dansa i l'escola de ball sumen més de 100 persones que dansen balls tradicionals dels països catalans i també dansa contemporànea. Els diables del Clot és la colla més veterana de Barcelona i el seu correfoc ha esdevingut un dels actes centrals de la Festa Major on enguany han convidat l'històric Drac de la Bisbal de l'Empordà, els Diables Casablanca de Sant Boi i els Diables i Drac de València. Els Castellers de Barcelona tenen el seu local també al barri del Clot, i diumenge desperten el barri al toc de matinades. Al mig matí és el torn de la cercavila amb el Ball de Bastons del Clot, la Moixiganga i els Falcons de Barcelona.

  • 177

    - 13/11/14

    Gegants i cavalls

    L'acte més tradicional de les Festes del Tura d'Olot és la ballada de gegants, nans i cavallets acompanyats amb la música de la cobla, un espectacle que cada any omple la principal plaça de la capital de la Garrotxa. I per si no en teniu prou de gegants i figures olotines, també visitem el Museu dels Sants que acull artistes i les peces antigues dels Gegants olotins. Coneixerem els procés de canvi del vestuari dels gegantons del Pi i anem fins a Berga a celebrar els Elois, una festa que remullar a tothom que surt al carrer.

  • 176

    - 06/11/14

    Les Àligues de Catalunya

    Unes de les bèsties més protocolaries de les festes majors són les àligues, uns elements que ens mostra Salvador Palomar a l'exposició que acull el Museu de Reus. Recordem la patrimonial festa del Pi de Centelles, la Moixiganga de Lleida i per acabar coneixem la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia.

  • 175

    - 30/10/14

    Castanyes i panellets

    La cooperativa de les Castanyes de Viladrau està recuperant els castanyers del Montseny perquè les finques tornin a ser productives, un fruit que ara es pot combinar amb infinits elements. Un altre producte típic d'aquests dies són els panellets, en aquesta ocasió coneixem la seva elaboració de la mà del pastisser Jaume Blanch de Vilanova i la Geltrú. Visitem el taller del reconegut Luthier Pau Orriols d'on surten els tradicionals flabiols, i per acabar anirem fins a Girona per conèixer els elements tradicionals que surten per les Fires i Festes de Sant Narcís.

  • 174

    - 23/10/14

    La Fira Mediterrània de Manresa

    A Manresa, cada any, passen un cap de setmana inmersos en els espectacles d'arrel tradicional i s'hi donen cita artistes i programadors. Coneixem l'exposició de Bienve Moya "La Festa Popular: la Catalanitat Cívica" i també marxem fins a Morella per conèixer com fabriquen les seves faixes i com celebren el Sexenni. Per acabar, descobrim el Pollo de Moià.

  • 173

    - 16/10/14

    Ball de Dames i Vells de Tarragona

    Resum de l'espectacle "Una qüestió d'edats (pel cul)" amb motiu dels 500 anys del Ball de Dames i Vells de Tarragona, al Teatre Metropol, el dia de Santa Tecla.

  • 172

    - 09/10/14

    Festes de la Mercè a Barcelona (2a part)

    El colofó de les Festes de la Mercè arriba durant el Matí de Festa Major, el vivim amb els Trabucaires, els grallers i les seves Matinades i l'Anada a Ofici i el Seguici d'Autoritats, amb tot el seguici protocol·lari de la ciutat de Barcelona. També vivim el Concurs de Sardanes que es fa cada any, des de 1950, davant de la Catedral barcelonina i marxem fins al Palauet Albéniz per conèixer de prop la cultura dels Esbarts.

  • 171

    - 02/10/14

    Festes de la Mercè a Barcelona (1a part)

    Aquesta setmana visitem les festes de la Mercè de Barcelona amb el matí bastoner on es troben totes les colles de bastons de la ciutat, la passejada de bèsties, una cercavila del bestiari barceloní per Ciutat Vella i el Correfoc, el més antic de Catalunya, on més de 30 colles cremen milers de carretilles.

  • 170

    - 03/07/14

    Pare Pelegrí de Tossa, Carretillada de l'Arboç, La Tronada de Sant Pere a Reus

    Pare Pelegrí de Tossa, Carretillada de l'Arboç, La Tronada de Sant Pere a Reus

  • 169

    - 26/06/14

    Baixada de Falles i la Festa Major de l'Arboç

    El seguici de la Festa Major de l'Arboç té balls centenaris, alguns de nova creació i altres recuperats. Una cercavila rica i espectacular que surt cada any el quart diumenge d'agost. En l'any del tricentenari el seguici festiu de Barcelona i Cardona es troben a les Festes de Santa Eulàlia en un inici de festa extraordinari. Una de les tradicions més vives al Pirineu són les baixades de Falles que a principis d'estiu baixen enceses els fallarires des de les muntanyes fins al poble de la Vall de Boi.

  • 168

    - 19/06/14

    Patum a Berga

    La Patum és la festa més coneguda de Catalunya i una de les més sentides. Coneixem a fons la festa, com mai, basant-nos en el sentiment que irradia. Parlem amb Josep Noguera, Mossèn Ballarín i Ramon Felipó, entre d'altres. També vivim tota la comparseria de la festa berguedana.

  • 167

    - 12/06/14

    Sant Joan a Valls. Sardanes a Montserrat.

    A Montserrat cada any s'hi apleguen Esbarts dansaires i grups de Dansa de tot Catalunya per a ballar plegats i nosaltres els acompanyem en la ballada. També marxem cap a Valls, el bressol dels castells, i coneixem el seu seguici festiu per Sant Joan. A la Barceloneta ens ensenyen el seu Canó i a Arenys com celebren ruixant a tothom amb aigua perfumada la Festa de Sant Roc. Acabem a Taüll coneixent la seva Baixada de Falles.

  • 166

    - 05/06/14

    El Bisbetó i les Festes Majors de Terrassa i el Vendrell

    Aquesta setmana coneixerem la Festa Major de Terrassa que gaudeix d'un bon estat de salut, amb els Gegants centenaris, el Drac, el Ball de Bastons i l'estrena anual del capgròs de l'any. L'Escolania del Monestir de Montserrat escull cada any el bisbetó, una tradició que executa ritualment des de fa 400 anys. La Festa Catalana és un projecte de la ciutat de Barcelona que vol donar a conèixer als visitants les tradicions catalanes. Per acabar coneixerem la Festa Major del Vendrell i el seu tradicional seguici.

  • 165

    - 29/05/14

    Ball de les Crespelles i la Festa Major de Llorenç del Penedès

    Òdena va recuperar fa 5 anys el Ball de les Crespelles, una antiga tradició perduda que en poc temps s'ha convertit en l'acte central de la Festa Major. La vila d'Arbúcies dedica una festa al flabiol, un instrument tradicional i festiu que quasibé s'havia perdut, i que ha tornat amb força. La Festa Major de Llorenç del Penedès és un ritual anual que manté vives tradicions úniques com els falcons i els castells nocturns dels aficionats locals.

  • 164

    - 22/05/14

    Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt. Cant de la Sibil·la.

    Els Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt obren el programa d'aquesta setmana i també el Cant de la Sibil·la. Després, coneixem la nova tradició dels Falcons i recuperem l'estrena de l'Àliga de Cervera.

  • 163

    - 15/05/14

    Santes de Mataró. Patum del carrer Pietat

    Aquesta setmana recuperem les Santes i coneixem el seu repic de Campanes, el Desvetllament Bellugós i l'anada a Ofici. Per acabar el programa coneixem una Patum diferent, la del carrer Pietat.

  • 162

    - 08/05/14

    La Capta i balls tradicionals

    Sant Nicolau encara es celebra a Cabacés, un poble del Priorat on cada any per aquestes dates la canalla surt a fer la Capta. El Camp de Tarragona és ric en seguicis populars, aquesta setmana veurem el seguici de Reus i el Ball de Dames i Vells de Tarragona. Cornellà del Terri cada any per Pasqua planta un arbre a la plaça del poble per ballar la dansa del cornut.

  • 161

    - 01/05/14

    La Festa de l'Arrós i festes de barris a Barcelona

    El Delta de l'Ebre, l'Arrós i les Jotes es conjuren un dia a l'any a Deltebre en una festa on durant tot un dia, la gent de l'Ebre viue intensament les seves tradicions. Barcelona és una ciutat amb una gran riquesa en festes tradicionals, aquesta setmana coneixem la Festa de Sant Medir a Gràcia i Sant Miquel a la Barceloneta.

  • 160

    - 24/04/14

    Festes Majors de Solsona, Vic, Granollers i Sabadell.

    Aquesta setmana el Gaudeix la Festa se'n va de Festa Major a Solsona, a Vic, a Granollers i Sabadell. A Solsona entrem dins del seu drac històric, a Vic coneixem els Caps de Llúpia, a Granollers la rivalitat entre els Blancs i els Blaus i a Sabadell ballem el Ball de la Bola.

  • 159

    - 17/04/14

    Fem palmes i palmons. Processó de la Burreta. Festa Major de l'Arboç i Sant Magí a Cervera.

    Aquesta setmana al Gaudeix la Festa coneixem com s'elaboren les palmes i palmons i anem fins a Barcelona per veure la Processó de la Burreta. A més, descobrim el seguici de la Festa Major de l'Arboç i com celebren Sant Magí a Cervera.

  • 158

    - 10/04/14

    Processó de Besalú, el Pa Beneït i Gegants

    Aquesta setmana a 'Gaudeix la Festa' coneixem el taller Ventura i Hosta de Navata, a l'Empordà, on es construeix imatgeria festiva. A continuació anirem fins a Besalú per veure la seva processó i conèixer els seus Manaies i Estaferms. Tot seguit anirem fins al Penedès per veure la Festa del Pa Beneït del Vendrell i per acabar visitarem les Festes del Tura d'Olot.

  • 157

    - 03/04/14

    Caramelles, Diables, Gegants i Passió

    Aquesta setmana al Gaudeix la Festa coneixerem les Caramelles de Súria, unes de les més populars de Catalunya, a continuació anirem fins a Girona per veure el seguici de Sant Narcís. Tot seguit descobrirem la Passió d'Ulldecona, una de les més antigues de Catalunya, veurem les Corrides de Puig-reig i per acabar acompanyarem els Diables de les Borges del Camp per la seva festa major.

  • 156

    - 27/03/14

    Falles a Benicarló. Setmana Santa a Sant Vicenç dels Horts i Caramelles a Callús.

    El Gaudeix la Festa visita les Falles, i és que no cal anar fins a València capital, sinò que molt més a prop, a Benicarló i d'altres poblacions també celebren les Falles i segueixen el mateix ritual. També ens preparem per la Setmana Santa i coneixem com la celebren a Sant Vicenç dels Horts i com canten Caramelles a Callús. Acabem descobrint una Festa Major d'estiu, la de Santa Anna a El Vendrell.

  • 155

    - 20/03/14

    Aquelarre de Cervera. Festa Major de Terrassa. Processó de Setmana Santa a Mataró. Campaners i campanes a Ós de Balaguer.

    Aquesta setmana al Gaudeix la Festa anem fins a Ós de Balaguer per conèixer el món de les campanes i els campaners. També descobrim l'Aquelarre de Cervera, la festa més coneguda relacionada amb les bruixes i el misteri. A Terrassa celebren, per Sant Pere, la seva Festa Major amb els balls i entremesos i això també ho vivim al programa.Per acabar, ens apropem a la processó de Setmana Santa a Mataró.

  • 154

    - 13/03/14

    La Passió i la Vella Quaresma

    Un cop passat el Carnaval és temps de Quaresma i Passions. Aquesta setmana visitem la Passió d'Esparreguera i la de Mataró on també veurem serrar la cama de la Vella Quaresma. Per acabar coneixerem el Ferafoc de Sant Quintí, un nova peça del bestiari festiu d'aquesta població de l'Alt Penedès.

  • 153

    - 06/03/14

    Carnavals de Catalunya

    Aquesta setmana visitem els carnavals de Vilanova i la Geltrú, Godall i Molins de Rei.

  • 152

    - 27/02/14

    El Seguici de Cardona i els Castells a Barcelona

    Els Gegants, l'Àliga i el Ball de Bastons de Cardona van ser els convidats enguany a la Festes de Santa Eulàlia de Barcelona. L'Àliga estrena recentment i apadrinada per la barcelonina, els Gegants dels diferents barris de la vila ducal i el singular Ball de Bastons Cardoní, van acompanyar els Gegants de la ciutat de Barcelona i l'Àliga fins a la plaça Sant Jaume. La ciutat de Barcelona té actualment sis colles castelleres; Barcelona, Sants, Gràcia, Poble-Sec, Sagrada Família i la Jove de Barcelona. Un creixement exponencial que en els últim anys ha fet créixer el fet casteller a la capital catalana.

  • 151

    - 20/02/14

    Santa Eulàlia i la Moixiganga de Barcelona

    L'acte central de la Festa Major de Santa Eulàlia de Barcelona és la passejada de gegantes per Ciutat Vella, una cercavila singular on només hi participen gegantes i que culmina amb la ballada a la plaça Sant Jaume amb la dansa de Santa Eulàlia a càrrec de les gegantes de la Plaça Nova i interpretada per la Cobla Sant Jordi. Enguany s'ha presentat la Moixiganga de Barcelona, un element del seguici festiu tradicional que va estar apadrinat per la Moixiganga de Valls i Vilafranca del Penedès.

  • 150

    - 13/02/14

    Sant Pau a Ribes. Processó de les Santes Espines de Tàrrega. Entrevista a Mossèn Ballarín

    Aquesta setmana al Gaudeix la Festa coneixem la festa de Sant Pau a Ribes (El Garraf), després anem fins a Tàrrega on celebren, cada any, la Processó de les Santes Espines a les festes de Maig i acabem recordant i ampliant l'entrevista a Mossèn Ballarín que vam fer en motiu de la Patum de Berga, ara que celebra el seu 94è aniversari.

  • 149

    - 06/02/14

    Capvuitada de Caldes de Montbui i Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia

    Aquesta setmana coneixem la Capvuitada de Caldes de Montbui, i d'aquí cap a Olot on visitem el museu El Arte Cristiano i aprenem com es fan les imatges de sants. Per acabar, visitem la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia i ballem el Paga-li Joan a Sant Cugat del Vallès.

  • 148

    - 30/01/14

    Ball de Gitanes de Vilanova i les Caramelles de Cardona

    La Festa Major de Vilanova i la Geltrú gaudeix d'una riquesa extraordinari en balls tradicionals. Una d'aquestes danses és el Ball de Gitanes, un ball parlat que cada anys s'escenifica a l'entaulat de la plaça de la Vila. Santa Cecília és la patrona dels músics, per aquest motiu cada any en moltes localitats, les bandes de música passen a buscar per les cases els músics que s'incorporen a la formació. Les Caramelles de Pasqua tenen en cada població la seva singularitat, i a Cardona el trasllat de les colles de masia en masia esdevé tot un ritual.

  • 147

    - 23/01/14

    La Festa Major de l'Arboç i Sant Roc a Arenys

    Una de les Festes Majors de Catalunya amb més solera és la de l'Arboç, on Diables i Bastons centenaris són tota una institució a la vila penedesenca. Arenys manté viva la tradició de sortir per Sant Roc a ruixar amb les almorratxes. Un ritual que es va perdre i que en els últims anys viu un moment dolç. Per acabar coneixerem els Falcons de Vilanova i la Geltrú, una tradició importada de Praga que amb l'influència castellera a esdevingut una colla més del cercavila de Festa Major.

  • 146

    - 16/01/14

    Foguerons de Sant Antoni de les Illes Balears a Gràcia. Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Ferafoc de Mediona. Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat.

    Aquesta setmana comencem a Gràcia on reprodueixen els Foguerons de Sant Antoni de les Illes Balears, després marxem cap a Lleida on celebren la Festa dels Moros i Cristians que és típica de la capital de la terra ferma. Coneixes el Ferafoc? És una de les bèsties, des de fa pocs anys, que s'ha afegit a la festa de Sant Quintí de Mediona. Ho arrodonim tot amb el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat.

  • 145

    - 09/01/14

    Verges i la Dansa de la Mort, l'Encamisada i la Festa Major d'Igualada i Roquetes

    Una de les danses més conegudes de la Setmana Santa a Catalunya és la Dansa de la Mort de Verges, que s'ha mantingut viva dins de la processó d'aquesta localitat de l'Empordà. Falset rememora per Sant Antoni l'Encamisada, una celebració que té l'origen en una històrica batalla que van guanyar gràcies a la boira. Al Penedès històric l'acte principal de la Festa Major és la cercavila. A Igualada porten anys recuperant els antics balls i al nucli de les Roquetes, nascut de la immigració dels anys 60, l'han creat des de zero.

  • 144

    - 26/12/13

    L'Arbre de Matadepera i Falles a Erill la Vall

    Matadepera per Sant Sebastià celebra a Festa de l'Arbre. Un ritual ancestral que consisteix en baixar un arbre des de la muntanya fins a la plaça del poble on es planta i es fa un concurs de grimpaires. La baixada de Falles del Pirineu s'està consolidant com la festa més important de la Vall de Boi, on a principis d'estiu cada setmana algun municipi de la Vall baixa falles, en el cas a Erill la Vall.

  • 143

    - 19/12/13

    Festa de l'Arbre d'Igualada i Corpus a la Geltrú

    Igualada va recuperar l'any passat la Festa de l'Arbre de Maig, una celebració ancestral que consisteix en anar a buscar un arbre al bosc, tallar-lo i portar-lo a una plaça on es plantarà i es grimparà pel seu tronc. El barri més antic de Vilanova i la Geltrú celebra el Corpus amb catifes de flors i una cercavila. Una celebració recuperada que ha esdevingut tot un ritual festiu. El Drac de Vilafranca és segurament el més antic de Catalunya conjuntament amb el de la Bisbal de l'Empordà. Una bèstia que ha esdevingut també una icona de la Festa Major vilafranquina.

  • 142

    - 12/12/13

    Diables de Sant Quintí i la Carassa de Barcelona

    Una de les colles de diables més veteranes de Catalunya és la de Sant Quintí. Enguany en motiu de la trobada de colles de diables centenaris amb parlaments, els antics components de la colla s'han tornat a posar els vestits. Barcelona manté la tradició nadalenca de treure la Carassa al carrer i repartir caramels entre la canalla i per acabar acompanyem els esbarts catalans a la trobada anual de Montserrat.

  • 141

    - 05/12/13

    Pessebrisme, Diables i Música

    Mataró va crear fa pocs anys un Ball de Diables a l'estil tradicional del Penedès i el Camp de Tarragona, una colla de gent jove que vol viure les antigues tradicions fesmajorenques de la Catalunya Nova amb diables amb parlaments i sàtira. Per Santa Cecília es celebra la festa de la música en moltes poblacions i a Falset, la tradició diu que aquest dia la Banda de Música passi a buscar casa per casa els nous músics de la formació, tot un esdevemiment a Falset que es converteix en una festa. L'elaboració artesanal de figures de pessebre té un nom rellevant a Catalunya, la Família Castells, que porta tres generacions elaborant al seu taller de l'Hospitalet milers de figures que són molt preuades pels pessebristes més exigents.

  • 140

    - 28/11/13

    Els Elois de Berga i la Festa Major de Vic

    Berga és coneguda per la seva Patum però al juliol la ciutat canvia el foc per l'aigua i celebra els Elois remullant a tothom que surt al carrer. El seguici de la Festa Major de Vic amb els Gegants, l'Àliga i el conegut Merma surten al carrer cada 5 de juliol per traslladar les relíquies en processó fins la catedral. Les Matines de Molins de Rei s'inicien encara quan és negra nit amb el principal element de bestiari de la Vila, el Camell.

  • 139

    - 21/11/13

    Les Caramelles del Roser i el Quadre de Torredembarra. Sant Anastasi a Lleida. Passió d'Esparraguera.

    Una de les colles Caramelles històriques de Catalunya són les del Roser de Sant Julià de Vilatorta que mantenen la tradicional formació i indumentària generació rera generació. Lleida ha recuperat balls del seguici de la Festa Major que es poden veure conjuntament amb els històrics gegants de la ciutat per Sant Anastasi. Una festa que ha guanyat amb diversitat. La Passió d'Esparreguera no és només una representació teatral religiosa i popular per la gent de la vila d'Esparreguera sinó una passió personal. Les festes del Quadre de Torredembarra són especials per la seva singularitat i verenació a un quadre històric que treuen en processó un cop l'any, fruit d'una llegenda local.

  • 138

    - 14/11/13

    Festa del Pi de Centelles. Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Baixada de l'Àliga de les Festes de Santa Tecla. Tres Tombs de Valls.

    Coneixem la Festa del Pi de Centelles, a Osona i tot seguit marxem fins al Carnaval de Vilanova i la Geltrú per descobrir l'antiga tradició del Moixó Foguer. Acabem amb la Baixada de l'Àliga de les Festes de Santa Tecla a Tarragona i els Tres Tombs de Valls.

  • 137

    - 07/11/13

    Sant Blai a la Fatarella i la Patum de la Pietat

    El barri de la Pietat de Berga celebra cada any la Patum, una festa més desconeguda que la Patum de la ciutat però que reprodueix totes les comparses del Corpus. A Vilanova i la Geltrú comencen el carnaval d'una forma força origina amb la Merengada. La vigília de nadal a Bagà fan la Fia-Faia, una encesa de faies que culmina a la plaça major. Sant Blai a la Fatarella ha mantingut els rituals de les festes agràries amb tradicions com la tortada i la subhasta de la llenya.

  • 136

    - 31/10/13

    La Santantonada del Forcall i Santa Llúcia a Gelida

    Aquesta setmana visitem la Santantonada del Forcall, coneixem el projecte Sons de Patum, anem fins a Gelida per veure com viuen Santa Llúcia i acarem a Sant Martí de Tous amb el ball de Faixes.

  • 135

    - 24/10/13

    Sexenni de Morella. Festa Major de Valls. Sant Antoni a Ascó.

    Ens endinsem a Morella i coneixem la festa del Sexenni i l’últim faixista tradicional del poble, el Rubén Dario. D’altra banda, també visitem la Festa Major de Valls i coneixem els Gegants i la Mulassa vallenca. Acabem amb la festa de Sant Antoni a Ascó.

  • 134

    - 17/10/13

    El Pelegrí de Tossa i la Tronada

    El Pare Pelegrí de Tossa és una tradició amb 400 anys d'història que es va originar amb una vot del poble per salvar la Vila de la pesta. Des d'aquell temps, els vilatans de Tossa de Mar fan un pelegrinatge a peu fins a Santa Coloma de Farners on hi ha la capella del Sant més propera, que dura dos dies. La Tronada és una antiga tradició d'anunci de l'inici de la Festa. La més coneguda és segurament la de Reus, però a Manresa també mantenen aquesta tradició.

  • 133

    - 10/10/13

    Balls Parlats

    El Ball de Diables o el Ball de Dames i Vells són balls de la Festa Major que escenifiquen una peça de teatre popular al carrer. El Ball de Diables de Vilafranca cada any representa el tradicional acte sacramental i els versos on fan mofa i parodia de la l'actualitat local i nacional. Un altre ball recuperat fa pocs anys, és el Ball de Dames i Vells de Tarragona on aprofitant les desavinences entre parelles també satiritzen i critiques amb bon humor l'actualitat política i social.

  • 132

    - 03/10/13

    Celebracions aprop del mar

    Aquesta setmana dediquem el Gaudeix la Festa a celebracions aprop del Mar. Les Festes de Sant Pere i la processó de barques a Vilanova i la Geltrú. La processó de la Mare del Carme al barri tarragoní del Serrallo, i per acabar anirem fins al Delta de l'Ebre per veure la Festa de la Sega de l'Arrós.

  • 131

    - 26/09/13

    La Mercè a Barcelona

    Les festes de la Mercè tradicionalment s'inicien a Barcelona amb el Toc d'Inici. Un acte on els elements més tradicionals de la ciutat surten des del Palau de la Virreina fins la plaça Sant Jaume per actuar a dalt d'un entaulat per donar el tret de sortida a la Festa Major. Els Falcons de Barcelona celebren enguany el 10è aniversari de la fundació de la colla, per commemorar aquesta data han organitzat la Trobada de Colles de Falcons de Catalunya dins de les festes de la Mercè. La Xambanga és una cercavila festiva dels gegants de Barcelona que per la vigília de la Mercè surten al carrer disfressats. Una seguici que va néixer pel trasllat dels gegants dels barris barcelonins fins a l'ajuntament.

  • 130

    - 19/09/13

    Les Festes amb Foc

    Aquesta setmana visitem les festes amb foc del Països Catalans. Les Fies-Faies del Berguedà del solstici d'hivern, les baixades de Falles del Pinireu pel solstici d'estiu i la Santantonada del Forcall del gener.

  • 129

    - 12/09/13

    Festes a Olot, les Borges del Camp i Solsona

    La Mare de Déu Trobada es celebra en moltes poblacions el 8 de setembre amb antics rituals festius i tracionals. Olot i Solsona treuen a ballar les seves figures festives i a les Borges del Camp els protagonistes són els Diables.

  • 128

    - 05/09/13

    Festa Major d'Igualada i el Ball de Malcasats de Vilafranca

    Festa Major d'Igualada i el Ball de Malcasats de Vilafranca La Federació del Seguici Tradicional i Històric d'Igualada ha estat l'encarregada de recuperar els balls històrics de la Festa Major d'Igualada i actualment treballa per mantenir la part més tradicional de la Festa. Vilafranca va recuperar fa pocs anys el Ball de Malcasats i des de fa un parell, la colla ha sortit del cercavila per potenciar la part teatral de ball. Entrevista a Jordi Meda, Flabiolaire dels Bastoners de Cardedeu i coneixem els nous Gegants de Lloret.

  • 127

    - 29/08/13

    La Festa Major de l'Arboç i Sant Magí a Cervera

    El seguici festiu de l'Arboç és un dels més importants de Catalunya, amb diables, gegants i ball de bastons més que centenaris ha esdevingut una festa de referència al Penedès històric. Els veïns del barri de Sant Magí de Cervera van cada any a buscar aigua a les Font de la Brufaganya, on segons la llegenda Sant Magí va fer brullar l'aigua d'unes roques. L'entrada de l'aigua miraculosa a la població continua fent-se com es feia antigament amb un seguici de burrets que van guarnits amb boix. Per acabar coneixem els músics del correfoc de Manresa.

  • 126

    - 22/08/13

    Sant Roc a Arenys de Mar i Barcelona

    Arenys de Mar celebra Sant Roc fent un vot de la vila i recordant que va salvar la població de la pesta ruixant amb almorratxes d'aigua perfumada a tots els vilatans per prevenir de qualsevol mal a crit de visca Sant Roc. El barri de la Plaça Nova de Barcelona porta 423 festes de Sant Roc a les esquenes. Enguany han convidat els Falcons de Barcelona, la Moixiganga de Valls, els Bastoners de la Saca de Sitges a ballar i actuar amb els seus Gegants, la Laia i en Roc. Entrevista a Josep Noguera, Pípol, músic i professor d'instruments musicals de Manresa i coneixem el Camell de Molins de Rei.

  • 125

    - 15/08/13

    Ball de Gitanes i la Festa Major de Vilanova i la Geltrú

    La Festa Major de Vilanova i la Geltrú gira al voltant del seu cercavila, un espectacle tradicional de balls i entremesos, que culmina amb la renovació del Vot del Poble. Coneixem un dels balls més populars de Vilanova, el Ball de Gitanes, i entrevista a Josep Sellarés fundador dels Trabucaires de Terrassa.

  • 124

    - 08/08/13

    Correfoc del Vendrell i els Falcons de Vilanova

    La Festa Major del Vendrell que és coneguda pel seu correfoc i per tenir el Drac més gran de Catalunya, el Caramot amb 20 metres de llargada i 50 punts de foc. Una de les colles més importants de la Festa Major de Vilanova son els Falcons, que dies abans tenen la seva pròpia exhibició on cada any conviden una colla de fora, enguany els Falcons de Llorenç del Penedès, la colla més antiga de Catalunya. Entrevista a Pepe Hidalgo de l'Esbart de Terrassa i coneixem a la Cua del Drac de Cornellà.

  • 123

    - 01/08/13

    Besties de Foc al Vendrell i les Campanes de les Santes

    Besties de Foc al Vendrell i les Campanes de les Santes El Vendrell gaudeix d'una diversitat de bestiari de foc espectacular i la insígnia més coneguda és el Caramot, el Drac més gran de Catalunya, amb cinquanta punts de foc i vint metres de llargada, que surt cada any per la Festa Major de Santa Anna. Els tocs de Campanes de la Basílica de Santa Maria de Mataró es segueixen des del carrer per les Santes. Un sistema de comunicació ancestral que es manté viu per la festa major. La Festa Catalana és una activitat que organitzen al districte de Ciutat Vella de Barcelona per promocionar la Cultura Popular i Tradicional Catalana entre els turistes. Aquesta setmana hi actuen els Ballets de Catalunya, una entitat que enguany compleix 60 any. I coneixem el Gegants Modernistes de Terrassa.

  • 122

    - 25/07/13

    Ball de Diables de Mataró

    Els Diables de Mataró incorporen per primer cop la representació de l'acte sacramental amb versots complets en motiu de les Santes. Una tradició inspirada en les colles centenàries del Penedès i el Camp de Tarragona que ara es trasllada també al Maresme. Parlem del capgròs de l'any de Terrassa amb Jan Grau i coneixem el Mamut de Viladecans.

  • 121

    - 18/07/13

    Baixada de Falles a Erill la Vall i el Cavallets de Tàrrega

    Aquesta setmana veurem com fan les falles a Erill la Vall, a l'Alta Ribagorça, on cada any hi fan la baixada de Falles, una tradició ancestral de la Vall de Boí i del Pallars que cada setmana reuneix un centenar d'amants d'aquesta tradició, que amb falles i rentiners baixen per la muntanya fins arribar al poble. Coneixem el Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega de la mà de Albert Fitó, Marc Aleros i Eva Laminós de l'entitat Guixanet.

  • 120

    - 11/07/13

    Festival d'Enceses d'Artesa de Lleida i els Gegants de Carnaval de Solsona

    Solsona no només treu els seus Gegants de Carnaval per aquesta festivitat sinó que al juliol tornen a sortir al carrer en una trobada de Gegants per homenatge al mestre artesà Manel Casserras. Artesa de Lleida acull des de fa 5 anys l'únic festival-concurs d'enceses de bestiari de Catalunya. Una trobada on es conviden a sis bèsties que competeixen per fer les millors enceses pirotècniques. Enguany les figures participants han estat; la Víbria Jove d'Igualada, la Pàjara de Terrassa, el Drac Badalot de l'Arboç, el Diabló de la Selva del Camp, la Cuca de Castellbisbal i el Godra de Caldes de Montbui. Entrevista a Daniel Carbonell graller de Reus i coneixem el Tossino de Tàrrega.

  • 119

    - 04/07/13

    El "Paga-li, Joan" a Sant Cugat i el Ball de Dames i Vells de Reus

    El poble de Sant Cugat del Vallès balla per Sant Pere el "Paga-li, Joan" una dansa tradicional pròpia de Sant Cugat que ha esdevingut l'acte tradicional central de la Festa Major. Reus va recuperar fa pocs amb el Ball de Dames i Vells, una representació de teatre popular on quatre parelles de casats discuteixen les seves divergències davant les autoritats que intenten solucionar-ho. Entrevista a Jordi Riera dels Geganters de Cassà de la Selva i coneixem el Lleó de Reus.

  • 118

    - 27/06/13

    Mostra de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya

    La Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya organitza cada any una mostra on participen les poques colles que poden certificar aquesta antiguitat i tradició. Enguany la trobada s'ha fet a Sant Quintí de Mediona, on a més de les colles de Tarragona, Vilafranca, Sitges, El Vendrell, Torredembarra, la Riera de Gaià i Vilanova i la Geltrú, els antics components dels Diables de Sant Quintí, homes de 70 i 60 anys, han tornat sortir al carrer per posar-se els vestits de diables i recitar els seus típics versos satírics. Entrevista a Josep Lluís Peñalver de l'Esbart Dansaire de Tarragona i organitzador de la Mostra Folklòrica Muda't i coneixem el Drac Fal·lera d'Esplugues de Llobregat.

  • 117

    - 20/06/13

    El seguici de Barcelona visita Reus

    La ciutat de Reus ha acollit durant quinze dies, al Palau Bofarull, el seguici de Barcelona, una exposició que han visitat més de 6000 persones i que conclou amb la sortida al carrer del seguici de la capital catalana pels carrers de Reus. Un intercanvi cultural entre les dues ciutats que va començar amb la visita del seguici reusenc per Santa Eulàlia. Entrevista a Joan Bau, bastoner de les Roquetes del Garraf i coneixem els Burros d'en Bas.

  • 116

    - 13/06/13

    El Corpus a la Geltrú i el Concert de Patum

    Al nucli de la Geltrú, dins de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, celebren cada any el Corpus, una de les festes més antigues que ha donat origen als seguicis festius de les Festes Majors. Un dels atractius de la Patum de Berga són les seves músiques i per aquest motiu cada any s'organitza el Concert de Patum on també es prepara un espectacle amb uns artistes reconeguts, enguany la Lloll Bertran i en Celdoni Fonoll. Entrevista a Salvador Ortí, organitzador de La Degolla de Morella i coneixem Drac Baluk de Terrassa.

  • 115

    - 06/06/13

    La Patum de Berga

    Els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous, el Tabal i els Plens són les comparses de la festa berguedana. Unes peces centenàries que han perdurat en el temps i que fan de la Patum l' única festa a Catalunya declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per conèixer la seva història i simbolisme a fons parlem amb Mossén Josep María Ballarín, Josep Noguera i Ramón Felipó. Seguim els balladors de l'Àliga i també vivim una Patum de Lluïment i una Patum Completa.

  • 114

    - 30/05/13

    Els Cors de la Barceloneta i l'Aplec d'Esbarts Dansaires de Montserrat

    La plaça del Monestir de Montserrat acull des de fa 57 anys l'Aplec dels Esbarts de l'Obra del Ballet Popular, una trobada que vol ser una mostra del treball de recuperació i manteniment de la dansa com a patrimoni cultural popular. El barri obrer de la Barcelona celebra des de mitjans del segle XIX l'arribada dels Cors per Pasqua granada. Una festa que ha evolucionat amb els anys fins a l'actualitat, on els cors són muts i desfilen pels carrers del barri acompanyats de bandes i batucades. Coneixem les Mulasses de Vilanova i entrevista a Miquel Joancomartí de l'entitat Xino Xano de Lloret

  • 113

    - 23/05/13

    La Festa de l'Arbre de Maig d'Igualada i la Cucafera de Morella

    Igualada va recuperar l'any passat la Festa de l'Arbre de Maig, un celebració que enguany s'ha tornat a repetir i que comença de bon matí amb la tallada de l'Arbre que es porta a espatlles fins a la plaça de Pius XII on es planta. Coneixem la Cucafera de Morella i el Pare Pelegrí de Tossa que s'escull cada any per Sant Sebastià.

  • 112

    - 16/05/13

    Festa Major de Maig de Tàrrega

    La Processó de les Santes Espines i el Ball de l'Eixida son els principals actes del patrimoni festiu de Tàrrega conjuntament amb els entremesos i balls populars que recentment s'han creat i recuperat per enriquir la Festa Major de Maig. Coneixem el Verro de Cardedeu i entrevista a Andrés Montserrat de la comissió de l'Onso de la Mata.

  • 111

    - 09/05/13

    El Ball de Sant Crist de Salomó i el Ball de Crespelles d'Òdena

    Salomó ha mantingut viu interrompudament el Ball del Sant Crist, una llegenda local representada al poble en forma de teatre popular. El Ball de les Crespelles d'Òdena, recuperat recentment per la Confraria del Roser, s'ha consolidat com a acte central de la Festa Major d'aquesta vila de l'Anoia. Coneixem l'Àliga de Reus i la Moixiganga de Valls.

  • 110

    - 02/05/13

    Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt i el Taller Saranda de Granollers

    Vilassar de Dalt celebra, des de fa més de 300 anys, la festa major per Sant Pere Màrtir amb una ofrena de roses i l'obertura del reliquiari amb els ossos dels Sants Màrtirs. Visitem l'obrador de Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers Entrevistem a Miquel Olària, bastoner, geganter, falconer i bordegàs de Vilanova i la Geltrú, i coneixem els Gegants de Reus.

  • 109

    - 25/04/13

    La Moixiganga de Lleida i Dia del Graller de Vilafranca

    Descobrim la Moixiganga de Lleida, un ball del seguici festiu recuperat recentment per l'Esbart Sícoris. A Vilafranca del Penedès celebren el Dia del Graller, on músics de tot el territori català intercanvien experiències i coneixements musicals. Entrevista a Erik Wirdheim, vilanoví d'origen suec que forma part dels Bordegassos i dels Falcons de Vilanova i coneixem la Mulassa de Valls.

  • 108

    - 18/04/13

    Combat de Corrandes i Diables d'Igualada

    El Combat de Corrandes a Montagut s'han convertit en una punt de trobada on s'hi veuen les cares els millors glosadors de parla catalana per rivalitzar amb Garrotins i Nyacres. Daniel Vilarrubias ha escrit el llibre "Diables d'Igualada" on es recull, després d'un buidat d'arxiu, tota la història de l'entremés des del segle XV al segle XX. Un altres llibre interessant de cara al Sant Jordi és el Seguici de la Festa Major de Lleida fet per Òscar Fernàndez, Genaro Massot i Jordi Cursó, amb espectaculars fotografies de tots els elements festius de la ciutat. I coneixem el Gegants Romà de la Vall de Vianya.

  • 107

    - 11/04/13

    Els Gegants del Pi i les Caramelles de Badalona

    Els Gegants petits del Pi renoven vestuari buscant els orígens d'aquests històrics gegants de Barcelona de la mà del mestre artesà Manel Casserras de Solsona. Fa pocs anys Badalona va recuperar les Caramelles que s'havien deixat de cantar als anys 50. Ara una formació de cantaires surten als carrers renovats i incorporant tradicions com la ballesta de Callús i els garrotins lleidatans. Entrevista a Pere Guillaumes de les Caramelles de Ribes i coneixem Lo Marroca de Lleida.

  • 106

    - 04/04/13

    Caramelles a Cardona i les Caramelles del Roser

    La majoria de Caramelles canten a les places i carrers de les seves viles per pasqua però a Cardona les caramelles surten del nucli antic i passen per les diferents masies del municipi amb el que denominen les Caramelles a Pagès. Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta son les més peculiar de Catalunya per la seva vestimenta, amb barret de copa i capa llarga, i història que els fan únics. Entrevistem a Josep Sellarès, membre fundador de la colla de Trabucaires de Terrassa, i coneixem Lo Marraco de Lleida.

  • 105

    - 28/03/13

    La Cordà i les Falles de Benicarló

    Els coeters de la falla els Grills són els encarregats de fer la cordà, un espectacle pirotècnic tradicional on es llencen milers de coets durant uns intensos vint minuts. La vila de Benicarló crema per Sant Josep les seves falles. Més de dotze monuments fallers que es tornen cendra durant la nit del foc. Entrevista a Roger Reguant, membre del Foment Cultural de Súria i coneixem el Drac de Reus.

  • 104

    - 21/03/13

    La Passió de Mataró i Serralavella a Reus

    Els Armats de Mataró son els encarregats de representar la Passió de Mataró, un espectacle que ha passat per diferents escenaris de la ciutat i ara es realitza al pati de l'antiga presó. Serrar les cames de la vella quaresma és una tradició que la canalla feia antigament a les cases. Algunes poblacions com Reus, han tret la vella quaresma al carrer per mantenir viva aquesta tradició festiva de la quaresma. Entrevista a Salvador Palaudelmàs, l'Obrer Major de Santa Cristina de Lloret i coneixem el Ferafoc de Sant Quinti de Mediona.

  • 103

    - 14/03/13

    La Passió d'Esparreguera i Serralavella de Mataró

    Esparreguera es transforma durant la quaresma i cada diumenge més d'un miler de persones escenifiquen la Passió, un espectacle teatral amb quasi bé 500 anys història. Els set diumenges de quaresma la Confraria de les Set Setmanes és l'encarregada de portar a terme el Serralavella popular de Mataró, una tradició que compta ja amb més de 30 anys d'història. Entrevista a Oyuna Baturova, cantant asiàtica de cançons tradicionals en català i coneixem el Bou de Manresa.

  • 102

    - 07/03/13

    L'Aplec de Sant Medir de Sant Cugat del Vallès

    Cada 3 de març l'ermita de Sant Medir s'omple de romeus de Sant Cugat i Barcelona. Enguany els bastoners de Sant Cugat han tingut l'honor de portar la bandera de Sant Medir, un tros a cavall i l'altre a peu, fins a l'ermita on milers de persones esperen la seva arribada. Entrevista a Lluís Fabregas del Ball de Gitanes de Sant Cugat i coneixem els Nanos de Reus.

  • 101

    - 28/02/13

    Festes de la Llum de Manresa

    Manresa celebra les Festes de la Llum amb la representació del Misteri de la Llum, una peça de teatre medieval on s'escenifica el Misteri de la Llum. La part tradicional de la festa es composa amb la Tronada Manresa, els pilars castellers que pugen les escales del Carme i la ballada de Gegants, Nans i Cavallets. Estrena del Gegant Maqui de Sallent i entrevista als Ministrils del Raval de Terrassa.

  • 100

    - 21/02/13

    L'àliga de Cervera i els gegants de la Cuyna Vella

    Un dels elements més antics del bestiari català és el cap de l'Àliga de Cervera, una peça que estava exposada al museu comarcal de la Segarra. Ara i gràcies a aquesta testa i als documents històrics, l'entitat Seny Major ha recuperat l'Àliga de Cervera. Els Gegants de la Cuyna Vella son uns gegants que a finals del segle XIX sortien al Carnaval de Vilanova i que s'han recuperat recentment per la Federació d'Associacions del Carnaval i els Gegants de la ciutat. Entrevista a Pep Sànchez veterà ballador de l'Esbart Lleidatà de Dansaires

  • 99

    - 14/02/13

    Carnaval de Vilanova i Solsona

    La Merengada i els Coros de Carnestoltes son dues de les tradicions del Carnaval de Vilanova i la Geltrú; la Merengada és una de les tradicions més modernes amb 40 anys història on els vilanovins es llencen els postres de les Xatonades. Els Coros de Carnestoltes, una tradició amb més de 100 anys d'història, son formacions corals que satiritzen els polítics i la societat civil de la ciutat el dilluns de Carnaval. Coneixem lo Boc de Vandellòs i entrevista a Pere Obiols del Carnaval de Solsona.

  • 98

    - 07/02/13

    Carnaval de Torà i els Grallers de la Torre i els Laietans

    Un dels carnavals més matiners és el Carnaval de Torà, una festa tradicional prohibida durant el franquisme i que es va recupar als anys 90. El Brut i la Bruta son els personatges més coneguts del carnaval de la Segarra i els seus gegants un referent de la festa. Grallers Laietans i Grallers de la Torre son dues formacions de música tradicional que es troben al Centre Artesà Tradicionarius per mostrar les seves dues maneres d'entendre la gralla. Entrevista a Nuria Lozano, acordionarista, vocal i compositora de La Carrau i coneixem els Gegants de Sant Pol de Mar i el Ball de l'Almorratxa de la mà de Joan Calamàs, president dels Geganters.

  • 97

    - 31/01/13

    SANT SEBASTIÀ A SITGES I ELS FOGUERONS DE SANT ANTONI A GRÀCIA

    Processó a Sitges per commemorar el 150 aniversari de l'església de Sant Sebastià i els Foguerons de Sant Antoni al barri de Gràcia de Barcelona on la tradició del nord de Mallorca es trasllada per un dia a la ciutat de Barcelona. Els Nans de Manresa i entrevista a Lluís Capdevila, vinculat a l'organització del carnaval de Torelló des dels seus inicis.

  • 96

    - 24/01/13

    BALL DEL BOBO DE MONISTROL DE MONTSERRAT I CERCAVILA SANT ANTONI DE VILANOVA I LA GELTRÚ

    El poble de Monistrol de Montserrat celebra des de mitjans segle XV la festa de Sant Sebastià, un vot del poble que els monistrolencs van fer al Sant perquè els lliurés de la pesta. L'eix de la celebració és el Ball del Bo-bo, on hi ha els relleus dels administradors. La festa major de Sant Antoni de Vilanova és la festa major d'hivern i també l'anomenada petita, per aquest motiu enguany per primer cop ha sortit al carrer una cercavila infantil amb els tradicionals balls populars de la festa major. Entrevista a Marius Tomàs, cap de colla dels Bastoners d'Igualada i fitxa de la Mulassa de Reus

  • 95

    - 17/01/13

    FESTA DEL PI DE CENTELLES I ELS TRES TOMBS DE VALLS

    Els galejadors de Centelles cada any cerquen un pi per portar-lo a l'església en honor a Santa Coloma, la patrona de la població, una festa espectacular on centenars de persones amb trabucs a les mans galegen el pi que finalment és entrat a força de braços i alçat al temple amb el cant de l'himne de Centelles. Els Tres Tombs de Valls és un dels més reconeguts de Catalunya i un dels més matiners. La benedicció a l'església de Sant Antoni i la baixada de la plaça del Blat son els moments per significatius de la jornada. Els Gegants de Manresa i entrevista a Albert Soler dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú.

  • 94

    - 10/01/13

    FIA - FAIA DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

    El solstici d'hivern a Sant Julià de Cerdanyola es viu intensament amb la Fia-Faia, una celebració ascentral que consisteix en la crema d'unes torxes anomenades faies. El ritual s'inicia amb l'encesa d'una foguera a la muntanya d'on els faiers baixen amb les torxes enceses fins a la plaça de l'església on les faies cremen finalment en una foguera. La festa finalitza amb una ballada i el tast de l'all-i-oli de codony. Entrevista a Antònia Ferrer; la més veterana gegantera de Terrassa i fitxa de la Pajara de Terrassa.

  • 93

    - 27/12/12

    CAGANERS I EL PESSEBRISME DE MATARÓ

    Una de les associacions de pessebristes més importants de Catalunya és la de Mataró. La tradició del pessebre va néixer de la mà de Sant Francesc d'Assís l'any 1223 i a Catalunya els pessebres es van començar a popularitzar durant el segle 16, ara aquests pessebres familiars s'han reconvertit en diorames. Els Caganer és una tradició que ha passat fronteres i l'empresa Caganers.com de Torruella de Montgrí n'és una de les culpables cada any crea nous personatges i elaborar milers de caganers que s'exporten a tot el món. Coneixem els Gegants de l'Hospitalet de l'Infant i entrevista a Gonçal Soler Arxiver de Cardedeu

  • 92

    - 20/12/12

    ELS PASTORETS DE BADALONA I LES FESTES DE FOC

    La representació dels Pastorets de Badalona és una de les més antigues de Catalunya, i un fet singular i curiós de la representació badalonina és quan en Lluquet i en Rovelló canten els coplets, un versos satírics i irònics de la vida social i política local. Manel Carrera és l'autor del llibre Calendari de Festes amb Foc, un valuós document que ha vist la llum gràcies al micromecenatge de molts amants del patrimoni festiu. Un llibre que recull les festes més conegudes on el foc és l'eix principal dels rituals però també algunes de desconegudes pel gran públic. La Murtrasa de Gavà i entrevista Rosario Tena cosidora del Sexenni de Morella.

  • 91

    - 13/12/12

    EL BISBETÓ DE MONTSERRAT I SANT NICOLAU A AGER

    L'Escolania de Montserrat celebra des de l'Edat Mitjana la Festa del Bisbetó, un ritual on un escolà de primer curs és escollit, mitjançant eleccions, bisbetó i per Sant Nicolau té lloc la proclamació amb una cerimonial amb els familiar dels escolans amb el cant coral i la música com a protagonistes. En algunes poblacions de la Noguera mantenen la tradició de sortir a cantar per Sant Nicolau, a Àger, els nens de l'escola surten al carrer i fan una capta per totes les cases del poble. La Mulassa de Sant Feliu de Pallarols i entrevista a Enric Montsant, musics tradicional i director de la Banda d'en Vinaixa. músic de Granollers.

  • 90

    - 06/12/12

    SANT ANDREU DEL PALOMAR I LA MOSTRA DE DIABLES DEL 79

    L'antiga vila de Sant Andreu del Palomar té un teixit associatiu que testaca sobretot durant la Festa Major. L'entitat més antigua és l'Esbart Maragall nascut abans de la guerra civil però també destaquen les trabucaires i gegants creats als anys 80. Als inicis de la democràcia les Festes de la Mercè de Barcelona van acollir la mostra de drac de Catalunya on els pocs dracs existens van omplir els carrers de foc. Pocs anys després va nèixer el correfoc i segurament gràcies aquestes mostres avui en dia hi ha més de 300 besties repartides per Catalunya. Coneixem els Cavallets d'Olot i entrevista a Teresa Garcia, veterana bastonera de la ciutat de Terrassa.

  • 89

    - 29/11/12

    DIABLES DE LA SAGRERA I MARA ARANDA&SOLATGE

    Els Correfocs avui es viuen com un fet natural de les Festes Majors però, segons expliquen, el primer cop que una massa de gent es va posar a saltar amb els diables va ser a Barcelona a finals dels anys 70 amb les poques colles que existien al Penedès històric. Actualment a Barcelona hi ha una trentana de colles, una de les més vetaranes és la dels Diables de la Sagrera que enguany compleixen 30 anys. Mara Aranda & Solatge és un projecte musical que té com objectiu l'aportació d'una nova mirada al repertori popular de l'antiga corona d'Aragó amb romanços, cants de treballs, boleros i fanfangos. El Viagrot, el Drac de Cubelles i entrevista a Teresa Garcia dels Bastoners de Terrassa.

  • 88

    - 22/11/12

    SANTA CECÍLIA A FALSET I ELS LAIETANS DE MATARÓ

    L'Agrupació Musical de Falset celebra la festivitat de Santa Cecilia amb l'anada a buscar els nous músics de la banda casa per casa, un ritual que porten més de 26 anys fent encara que plogui. Els Laietans son un grup de gralles de Mataró que s'han donat a coneixer gràcies a les xarxes socials i que barregen la tradició dels intruments amb peces actuals. La formació ha estat enguany la guanyadora dels concurs Sons de la Mediterranea de la Fira de Manresa. La Murtrassa de Gavà i entrevista a Sendro Vall de Manresa.

  • 87

    - 15/11/12

    XEREMIERS DE SÓLLER I ESPONTÀNIES BASTONERES

    Aquest any la Coordinadora dels balls de Bastons de Catalunya presenta a la Fira Mediterrània de Manresa, les Espontànies Bastoneres, una altra fórmula diferent a les cercaviles que mostren aquest ball popular català. Xeremiers de Sóller són una banda de músics on l'element principal és la cornamusa tradicional de Mallorca, el tamborí i el flabiol. Coneixem la Murtrassa de Gavà i entrevista Marc Sixto, fotògraf manresà.

  • 86

    - 08/11/12

    JOTES DE LES TERRES DE L'EBRE I ELS LUTIERS BONAMUSA D'ARGENTONA

    Les Jotes de les Terres de l'Ebre tenen la seva peculiaritat en cada població, en aquesta ocasió podem veure les Jotes d'Amposta, Paüls, Pinell de Brai, Benifallet, Camprodó i els Reguers. Els Lutiers Bonamusa son pare i fill que en el seu taller d'Argentona fabriquen artesanalment gralles, una activitat que va iniciar el pare fa anys i ara el fill n'agafa el relleu. Els Gegants de Calders de Montbui i entrevista a Araceli Ramírez de l'Associació Treure Ball de Terrassa, que es dedica a recuperar danses tradicionals catalanes i d'arreu del món.

  • 85

    - 01/11/12

    FESTA DEL FLABIOL D'ARBÚCIES I GRALLERS DE LA TORRE

    Arbúcies celebra des de fa 28 anys la Festa del Flabiol que va començar com un homenatge a un antic músic d'Arbúcies i s'ha convertit en un punt de trobada dels amants d'aquest instrument tradicional català. Coneixem el Brumot de Gavà i entrevista a Eric Gonzàlez dels Diables de Sant Llorenç de Terrassa La població de Torredembarra gaudeix des dels anys vuitanta dels Grallers de la Torre, una formació que treballa per la conservació i recuperació de les peces tradicionals de gralla.

  • 84

    - 25/10/12

    ESBART GAUDÍ I LA CONSTRUCCIÓ DE SACS DE GEMECS

    Des de l'any 1949, l'Esbart Gaudí manté viva la tradició de les danses catalanes i per la festes de tardor del barri de la Sagrada Família de Barcelona exhibeixen al carrer. El moviment dels Esbarts va nèixer a principis del segle XX a Vic i actualment consta de 138 entitats que treballant per mantenir viva la dansa tradicional catalana i al mateix temps innovar sota el paraigua de l'Agrupació d'Esbart Dansaires de Catalunya. Xavier Garcia Bosch constructor de sacs de gemecs i gaites gallegues de Valldoreix. Papallona de Sant Pere de Terrassa i entrevista a Xavi Aranda, exdiable vilafranquí i estudiós del patrimoni festiu.

  • 83

    - 18/10/12

    BALL DE CINTES DE LES PRESES I BALL DELS TORTELLS D'ESPONELLÀ

    El segon diumenge d'octubre a la vila de les Preses, a la Garrotxa, ballen el Ball de Cintes, una dansa lligada al ball de l'arbre de maig, amb la singularitat que un dels dansaires subjecta les cintes. Esponellà, al Pla de l'Estany, manté viu el ball dels Tortells, una dansa ritual que simbolitza el canvi de pabordesses de la Candelera. Els Gegants Pons Hug i l'Adelaida d'Empúries de Castelló i entrevista a Joan Reig de Constantí.

  • 82

    - 11/10/12

    MATINES DE MOLINS DE REI I CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA

    Les Matines de Molins de Rei i el Concurs de Castells de Tarragona Molins de Rei comença la Festa Major molt aviat, cap a les 6 del matí el Camell de Molins surt al carrer per empaitar a tothom i per despertar els pocs veïns que encara queden desperts. Cada dos anys el concurs de Castells de Tarragona aplega les millors colles del món casteller on un jurat avaluar les construccions i també les seves gralles. El Drac de Vilafranca i entrevista a la vilanovina Francesca Roig.

  • 81

    - 04/10/12

    EL SEGUICI DE LA MISERICÒRDIA DE REUS, DRAC DE RIBES I ENTREVISTA JOSEP PAGES

    El Seguici de la Misericòrdia de Reus Reus gaudeix d'un dels seguicis més importants de Catalunya amb balls únics com el Ball de les Galeres o el Ball de Mosses Joan de Vic que per la Mare de Déu de la Misericòrdia surten a ballar per anar al Santuari de la Misericòrdia on l'Àliga dansa davant de l'altar. El Drac de Ribes i entrevista a Josep Pagès, que porta 40 anys de geganter i casteller a Vilanova i la Geltrú

  • 80

    - 27/09/12

    EL SEGUICI DE TARRAGONA I EL BALL DE DAMES I VELLS

    Santa Tecla és la Festa Major dels Tarragonins i un dels moment més esperats és la representació del Ball de Dames i Vells, unes baralles matrimonials que serveixen d'excusa per satiritzar la societat i criticar al poder. El seguici de Tarragona és actualment un dels més importants i lluïts de Catalunya amb balls i entremesos històrics i recuperats que cada any surten al carrer per la processó del braç de Santa Tecla.

  • 79

    - 20/09/12

    SANTA TECLA A TARRAGONA. PART 1

    Tarragona acull per Santa Tecla una nova edició de la Mostra de Folklore Viu enguany dedicada a les mulasses per commemorar el 25è aniversari de la Mulassa de Tarragona. La Muixeranga d'Algemesí està considerada l'antecessora dels castells catalans, una manifestació que ha evolucionat des de la dansa morisca, passant per una dansa religiosa fins a l'actual colla que aixeca figures plàstiques de fins a 6 pisos d'altura. Fitxa de bestiari amb el Drac de la Geltrú i entrevista a Ramon Castanyer del Ball de Cintes de les Presses.

  • 78

    - 13/09/12

    BALL DE LA BOLA DE SABADELL I LA FIL·LOXERA DE SANT SADURNÍ

    Les Fires i Festes de Sant Sadurní s'han transformar en els darrers anys amb la Festa de la Fil·loxera on el poble es tenyeix de groc per acompanyar els diferents elements de la festa; la fil·loxera, les fil·loxeretes, els set savis, els capgrossos i els ceps. El Ball de la Bola és una dansa que es balla cada diumenge de Festa Major a Sabadell. El nom prové una beguda tradicional de Sabadell i el ball és una competició on el repte és veure quina parella aguanta més estona ballant amb una copa de Bola. Entrevista al Valentí Mongay, sitgetà amant de les festa i les tradicions. El Drac de Vilanova vist per Nejor Màrquez, Llorenç Orriols i Bienve Moya.

  • 77

    - 06/09/12

    FESTA MAJOR DE VILAFRANCA I ELS BLANCS I BLAUS DE GRANOLLERS

    Vilafranca del Penedès és una de les Festes Major més conegudes de Catalunya i en el seu seguici hi podem trobar peces d'alt valor històric com el Drac i els Gegants que segurament son els elements més antics de d'imatgeria festiva de catalana.Però el que tothom espera son els versos dels Diables que repassen la vida política i l'actualitat dels Vilafranquins amb sària i bon humor. Granollers celebra la seva Festa Major els cinc primers dies de setembre amb la rivalitat de dues colles, els Blancs i els Blaus, com a principal centre d'interès. Una festa emmarcada en una competició que van fer dos rajolers de Granollers a principis del segle XX. Entrevista a Sendro Vall, organitzador del Correfoc de Manresa i un dels històric de l'entitat Xàldiga Taller de Festes.

  • 76

    - 30/08/12

    L'AQUELARRE DE CERVERA I SANT BARTOMEU A SITGES I IGUALADA

    Fa 35 anys a Cervera va néixer l'Aquelarre, una festa que ha evolucionat fins arribar a ser un dels màxim exponents dels correfocs catalans amb espectacle teatral i concerts repartits per tota la ciutat. Sitges i Igualada celebren la seva Festa Major per Sant Bartomeu. A Sitges la festa s'ha mantingut quasibé inalterable durant 400 anys i una de les singularitats que té la festa és la cercavila matinal que fan els balls i entremesos de la Vila i que arrenca a les 6 del matí de davant de l'ajuntament. Igualada enguany recuperen la processó de Sant Bartomeu que s'havia deixat de fer l'any 1930, seguit d'uns balls recuperats recentment. Vídeo "Treu l'Amparito que portes dins" de la Festa Major de Santa Tecla de Tarragona. Entrevista a Francesc Bonvehí, vicepresident dels Geganters de Manresa i membre de la colla des de 1985.

  • 75

    - 23/08/12

    SANT MAGÍ A TARRAGONA I EL SEXENNI DE MORELLA

    Cada any per Sant Magí, una colla de tarragonins pugen fins a Sant Magí de la Brufaganya per agafar l'aigua de les seves fonts. La baixada es fa a peu i en carros i durant els 75 kilòmetres del recorregut la comitiva es rebuda pels diferents pobles per on passa fins arribar a Tarragona on finalment es reparteix l'aigua miraculosa davant de la capella de Sant Magí a la part alta de la ciutat. Morella celebra el Sexenni amb un seguici durant nou dies surt al carrer a ballar les seves tradicionals danses que només es poden veure cada sis anys. Entrevista a Blai Fontanals, històric graller de Sitges. Video dels Castellers de Vilafranca anunciant la Diada de Sant Fèlix.

  • 74

    - 16/08/12

    FESTA MAJOR DE LLORENÇ I DE BISBAL DE L'EMPORDÀ

    Llorenç del Penedès tot i ser una població petita té una festa major intensa que es viu des de la vigília amb el cercavila on hi participen els Falcons més antics de Catalunya i les colles de bastoners amb tradició centenària. El Drac i l'Àguila de la Bisbal daten de mitjans del segle XVII i son unes de les peces més antigues de bestiari de Catalunya, tot i que actualment surten al cercavila de la festa major dues rèpliques. La nit de Festa Major a Llorenç és sinònim de castells. Una colla d'aficionats cada any aixequen construccions humanes davant l'antic ajuntament, una tradició que es remunta a fa més de 100 anys quan les colles de Valls feien nit en aquesta població per actuar a Vilafranca. Entrevista a Joan Lluch de la Festa del Casament Vuitcentistes de Terrassa.

  • 73

    - 09/08/12

    FESTA MAJOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ I EL BALL DE COSSIS DE TARRAGONA

    La Festa Major de Vilanova i la Geltrú en honor a la Mare de Déu de les Neus té un dels cercaviles més rics i diversos de Catalunya, un patrimoni festiu que ha evolucionat fins arribar a l'actual seguici de Festa Major. El Ball dels Cossis de Tarragona és un dels balls més singulars dels elements festius de Santa Tecla, recuperat recentment té el seu origen en el gremi de corders de Tarragona. El cercavila de l'Imaginari de Vilanova és una seguici de balls infantils creat a partir de llegendes i històries locals, una cercavila única que surt al carrer únicament el 6 d'agost. Entrevista a Artur del Ball d'en Serrallonga de Terrassa.

  • 72

    - 02/08/12

    LES SANTES DE MATARÓ I TROBADA DE GEGANTS A VILANOVA

    Un dels primers actes de Les Santes de Mataró és el desvetllament bellugós dels Gegants Robafaves. Un ritual que s'inicia davant de l'ajuntament amb la sortida dels gegants acompanyats de la banda de música que no para de tocar el pas doble el Bequetero. Però les Santes no només son gegants, cada 27 de juliol, els carrers de Mataró hi passen l'Àliga, la Momerota, el Drac i els Nans, un ric seguici d'imatgeria festiva. Els Gegants de la Geltrú celebren enguany els 40 anys de la seva creació uns gegants que van construir els veïns d'aquest nucli històric l'any 1972 i que per fer-los van aprofitar els braços d'uns gegants de Carnaval de finals del segle 19 que un veí guardava a les golfes de la seva masia. Entrevista a Oriol Segarra de la Festa Renaixement de Tortosa.

  • 71

    - 26/07/12

    PROCESSÓ AL SERRALLO I LA FESTA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA

    El barri de pescadors del Serrallo cada 16 de juliol treuen en processó la Mare de Déu del Carme des de l'esglèsia de Sant Pere per portar-la en barca. El moment més espectacular és quan la imatge torna al temple i es pujada per les escales de genolls. Tortosa torna a viure una de les seves èpoques de màxima explendor amb la Festa del Renaixement. Quatre dies on la ciutat es transforma i un dels seus símbols d'aquesta festa surt al carrer, els abanderats. Sant Eloi és al desembre però la Festa dels Elois a Berga és el quart diumenge de juliol amb una passada de cavalls, rucs i ases que surten al carrer per rebre dels dels balcons i finestres la benedicció de tots els berguedans. Entrevista a Isidre Rubio de l'Esbart Dansaire de Rubí.

  • 70

    - 19/07/12

    FALLES DE TAÜLL I FESTA DEL QUADRE DE STA ROSALIA DE TORREDEMBARRA

    Les baixades de falles al pobles de la Vall de Boi és una festa tradicional que a Taüll té la seva pròpia singularitat amb els rentiners, una tipologia de falla molt més difícil d'elaborar. El Quadre de Santa Rosalia és el símbol de la Festa Major petita de Torredembarra i per aquest motiu el treuen en processó pels seus carrers amb el seguici de balls populars i la coral que canta els tradicionals villancets. Entrevista a Amia Comas, castellera dels Minyons de Terrassa.

  • 69

    - 12/07/12

    FESTA MAJOR DE VIC, PIRATES PREMIARENCS I EL PA BENEIT DEL VENDRELL

    Festa Major de Vic, Pirates Premiarencs i el Pa Beneit del Vendrell La Festa Major de Vic que es celebra per Sant Miquel dels Sants té en el seu seguici figures històriques com el Cap de Llúpia i els Gegants amb un valor històric festiu molt importants. Premia de Mar viu des de fa 16 anys la seva festa major s'ha reconvertit en el Premià Pirata, una festa que recorda les incursions pirates a la costa del Maresme. Una de les festes més desconegudes del Vendrell i que els vendrellencs viuen més intensament és la Festa del Pa Beneït, una celebració que dura una setmana i cada dia un barri és el protagonista de la festa. Entrevista a Antoni Boldú, carreter d'Anglesola

  • 68

    - 05/07/12

    SANT PERE A REUS, RIBES I TERRASSA

    Per Sant Pere és festa major a Reus, Terrassa i Sant Pere de Ribes i cada festa té les seves peculiaritats. La jornada festamajorenca comença a Ribes amb la Matinal, una cercavila d'entremesos i balls populars que surt abans de les 8 del matí i recorre la part més antiga del poble. A Reus, l'anunci de la Festa i l'acte més propi és la Tronada, una explosió pirotècnica que té lloc a la plaça del Mercadal de Reus. Terrassa inici Sant Pere amb el ball a plaça, una dansa que es ballava antigament per la Candela, on les autoritats donen peu a l'inici de la Festa Major Entrevista a Carlos Sangüesa, historiador i director dels Museus de Morella que ens mostra la festa del Sexenni de Morella.

  • 67

    - 28/06/12

    LA FLAMA DEL CANIGÓ I LA FESTA MAJOR DE VALLS

    Cada any des del cim del Canigó es regenera la Flamà del Canigó que tradicionalment encen les fogueres de Sant Joan. Un foc que es manté durant tot l'any al Castellet de Perpinyà i que cada 22 de juny puja fins al cim d'aquesta muntanya per regenerar-se. Valls celebra la Festa Major per Sant Joan, una festa amb un seguici històric que durant quatres dies recorre els carrers de la ciutat. Entrevista a Xavi Forga, cap de Rai dels Raiers de la Pobla de Segur.

  • 66

    - 21/06/12

    ENRAMADES DE SALLENT I BAIXADA DE FALLES DE LA POBLA DE SEGUR

    Les Enramades de Sallent son una tradició amb més de 600 anys d'història. Antigament els carrers es guarnien amb branques de boix i olivera per la processó de Corpus. Actualment, tot i que la processó s'ha deixat de fer, les Santellenins decoren els carrers amb guarniments espectaculars. Trobada de Diables Centenaris amb parlament de Catalunya al Vendrell, amb els Diables de Sitges, Vilanova, Tarragona, el Vendrell, la Riera de Gaia, Vilafranca i Torredembarra. Des de fa més de 50 anys a la Pobla de Segur fan la Baixada de Falles. Una tradició de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà que s'ha estès també al Pallar Jussà i ha incorporat la recepció de les pubilles i l'ofrena a la Mare de Déu de la Ribera. Entrevista a Jan Grau, membre dels Geganters de Badalona i director de la col.lecció Biblioteca Joan Amades.

  • 65

    - 14/06/12

    LA PATUM DE BERGA

    El Corpus de Berga més conegut per la Patum és la única festa a Catalunya declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En aquesta ocasió seguim l'Ermínia Altarriba que salta Plens, parlem amb l'historiador de la Patum, Ramon Felipó i ens trobem al mig de la festa als experts en patrimoni festiu Jordi Bertran i Daniel Vilarubias.

  • 64

    - 07/06/12

    EL BOU DE VALLS I LES CATIFES D'ARBÚCIES

    L'entitat vallenca Unió Anelles de la Flama celebra enguany el seu 40 aniversari amb la presentació del Bou de Foc, un element del seguici que ha estat construït pel vallenc Lluís Musté. Les Enramades d'Arbúcies tenen com a pòrtic de la festa l'elaboració de les catifes que fan els veïns dels carrers des de fa més de 50 anys. Una celebració amb més de 500 anys d'història i que té el seu origen en la processó de Corpus. Entrevista a Eloi Miralles, casteller vilafranquí i historiador del món geganter. Coneixem el fotògraf Xavier Saumell, que amb la seva càmera ha recorregut les festes més importants de Catalunya.

  • 63

    - 31/05/12

    FESTA DELS XATOS I ELS CORS DEL RAVAL

    L'Ermita de Sant Muç de Rubí acull cada any un aplec anomenat la Festa dels Xatos. Una celebració que té els seus orígens en les colles que venien de Barcelona per pasqua granada. El barri de la Pietat de Berga té la seva pròpia Patum que va néixer com un joc de canalla. Ara 50 anys després s'ha consolidat dins del calendari berguedà. Entrevista a Joan Guijarro, el director artístic dels quatre espectacles que s’inclouen a la festa del Mercat a la Plaça d’Amposta Per acabar coneixerem els Cors del Raval, que antigament anaven fins a l'Ermita de Sant Muç de Rubí i que encara mantenen viva la tradicional arribada i desfilada dels Cors pels carrers del seu barri.

  • 62

    - 24/05/12

    FESTA DE L'ARBRE DEL MAIG A IGUALADA I LA PASSADA DE GRANOLLERS

    Igualada recupera la Festa de l'Arbre del Maig, una celebració documentada al segle XV arreu de Catalunya i que a Igualada es va mantenir viva fins la seva prohibició. L’element central de la festa és el Pi també anomenat el Maig al voltant del qual es desenvolupa tota la festa Durant les Festes de les Ascensió a Granollers cada any es fa la Passada, un acte que possibilita la presència de grups emblemàtics. Enguany els convidats han estat les Festes de Moros i Cristians de València amb l'Entrà Mora. Entrevista a Aurelio Rodríguez membre d'un grup de teatre amateur de la ciutat i que participa molt activament en la festa modernista de Terrassa.

  • 61

    - 17/05/12

    SANT ANASTASI A LLEIDA I LES JOTES IMPROVISADES DE LES TERRES DE L'EBRE

    Sant Anastasi es celebra a Lleida amb un tradicional cercavila des de davant de la Catedral on els elements del seguici, alguns d'ells recuperats recentment, acompanyen la imatge fins a la plaça Sant Joan on es fa l'ofrena de flors. Visitem un col·lectiu d'amants de la música tradicional que es reuneixen cada dimarts a la nit, a la Llar d'Amposta, per cantar jotes improvisades tradicionals de les Terres de l'Ebre. La tarda de Sant Anastasi a Lleida cada any fan la batalla de les Flors. Una desfilada festiva de carrosses que encapçalen els gegants, els capgrossos de la ciutat i lo Marraco. Una festa que ha evolucionat i s'ha transformat des dels seus orígens. Entrevista a Martí Pujol, capità de la processó de la Setmana Santa de Camprodon.

  • 60

    - 10/05/12

    TRES TOMBS DE REUS I L'ÀLIGA DE CERVERA

    Tres Tombs de Reus i l'Àliga de Cervera Reus cada any fan els seus Tres Tombs però en aquesta ocasió la festa també ha estat l'escenari de la Trobada Nacional dels Tres Tombs de Catalunya amb la presencia de la majoria de banderes. La primera referència escrita de l'Àliga de Cervera es remunta al Corpus del 1426. Actualment el Museu de Cervera conversa el seu cap i a iniciativa de l'entitat Agrupació Seny Major, dos artesans de la ciutat estan construint una nova Àliga. Entrevista a Rodolfo Márquez, des de fa 15 anys president de la Societat Coral Erato de Figueres, amb 150 d’anys història i que ha estat reconeguda aquest 2012 per la Creu de Sant Jordi. Visitem el taller d'Amadeu Ferré de Vilafranca del Penedès, constructor d'elements tradicionals i d'escenografies de teatre.

  • 59

    - 03/05/12

    BALL DE LES FAIXES DE BALSARENY I ELS DIABLES DE CERVERA

    -Ball de les Faixes de Balsareny i els Diables de Cervera: El Ball de les Faixes de Balsareny és una dansa antiga que es balla en aquesta població del Bages per Sant Marc des del segle XIX i conjuntament amb el ball de bastons són una icona de la seva tradició. -Des de fa 25 anys a Os de Balaguer se celebra la trobada anual de campaners on es poden escoltar diferents tocs de campanes. -Els Diables de Cervera són una de les colles més veteranes de la terra ferma i en aquesta ocasió els acompanyem al Diabòlic de Vilafranca del Penedès on participen a la cercavila de foc conjuntament amb l'Àliga de Sitges, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú i el Ball de Diables de Vilafranca. -Entrevista a Marc Piñol, membre dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú i vinculat a la Festa Major i al Carnaval de la capital del Garraf.

  • 58

    - 26/04/12

    TRES TOMBS D'ANGLESOLA I DRACUM NOCTE DE MONTBLANC

    Tres Tombs d'Anglesola i Dracum Nocte de Montblanc Els carreters que participen a les festes de traginers de Catalunya porten al darrera moltes hores de preparació. Aquesta setmana acompanyem l'Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú als Tres Tombs d'Anglesola, uns dels més populars de les terres de ponent. La Setmana Medieval de Montblanc s'inicia amb l'espectacle Dracum Nocte, una escenificació de l'arribada del Drac a la vila ducal. Pau Orriols és un lutier amb taller a la Geltrú que des dels anys 70 elabora oboès antics i instruments tradicionals com el flabiol de cobla. Entrevista a Manel Dot, portador de la Vella, un dels caps de llúpia de Vic.

  • 57

    - 19/04/12

    BALL DEL CORNUT DE CORNELLÀ DE TERRI I SONS DE PATUM

    Ball del Cornut de Cornellà de Terri i Sons de Patum La Festa del l'Arbre de Maig i el Ball del Cornut de Cornellà de Terri es celebra cada any per pascua per commemorar la fi dels mals usos del senyor feudal. Els vilatans tallen un arbre anomenat de la llibertat per celebrar l'arribada de la primavera i el planten a la plaça major i dansen el ball del Cornut, que simbolitza la fi del dret a cuixa. Coneixem el projecte Sons de Patum, un treball del païsatge sonor de la festa gran berguedana amb més de 150 sons diferents que ha quedat plasmat en un dvd. Entrevista a Sebastià Peix, director artístic de l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser.

  • 56

    - 12/04/12

    CARAMELLES DE CALLÚS I AUTO SACRAMENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS

    Callús, a la comarca del Bages, és una de les poblacions on les caramelles s'han mantingut més arrelades. Una de les cantades més desconegudes són les que fan a unes vint-i-cinc masies del municipi que cada any reben les Caramelles amb porrons de vi i coca. L'església de Sant Vicenç dels Horts acull cada any l'Auto Sacramental, una representació de la Passió de Jesucrist que des de fa més de 400 anys es representa per Setmana Santa en aquesta vila del Baix Llobregat. Entrevista a Maria Rosa Coll recuperadora del Ball del Cornut de Cornellà de Terri. Coneixem Pep Aroya, artística plàstic i constructor d'elements festius amb taller a Sant Pere de Riudebitlles, a l'Alt Penedès.

  • 55

    - 05/04/12

    LA MOIXIGANGA DE BADALONA I LA PROCESSÓ DE LA BURRETA DE CIUTAT VELLA

    El Centre de Treball Especial del Garraf elaboren des de fa anys palmes i palmons pel diumenge de rams. Una fabricació que es fa artesanalment perquè encara no s'ha pogut industrialitzar el seu procés. La processó de la burreta de Barcelona surt des de fa més de 10 anys des de l'església de Sant Agustí del districte de Ciutat Vella per escenificar l'entrada de Jesús a Jerusalem. Entrevista a Joan Vidal historiador i escriptor de Cubelles. La Moixiganga de Badalona es representa a l'església de Sant Maria des de fa 22 anys quan l'Esbart Albada va decidir portar la representació de la Moixiganga de Sitges a Badalona adaptant l'escenificació i incorporar els tradicionals Estaferms de la ciutat.

  • 54

    - 28/03/12

    BALL DE GITANES I ARMATS DEL TARRAGONÈS

    Ball de Gitanes i Armats del Tarragonès Els Ball de Gitanes estesos per Catalunya comparteix el nom i el seu origen però actualment podem classificar-los en dos grups diferenciats; els Balls de Gitanes de la Catalunya Vella o del Vallès i els Balls de Gitanes de la Catalunya Nova, del Penedès i el Camp de Tarragona. El Vendrell va ser l'escenari aquest any de la Trobada d'Armats de les comarques tarragonines. Un dels grups més peculiar tarragonins son els Armats del Pla de Santa Maria que utilitzen mascares amb un origen incert. Entrevista a Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog, director de la redacció del Tradicionari i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Visitem el taller de Joan Iniesta, constructor d'imatgeria festiva amb taller a Tortosa que recentment ha obert botiga al casc antic de la capital de la Terres de l'Ebre.

  • 53

    - 22/03/12

    PASSIÓ DE CERVERA I SERRALAVELLA A ULLASTRELL

    Serralavella és una tradició que s'ha mantingut viva al poble d'Ullastrell durant generacions. Cada any, just al mig de la quaresma, la canalla del poble surt a fer una capta cantant per les cases. La Passió de Cervera és una de les més antigues d'Europa i es remunta al segle XV. L'espectacle és una tradició arrelada que uneix generacions en un teatre amb capacitat per a 2000 persones. Entrevista al històric graller Jordi Inglés "Bero" del Vendrell. Els Gegants Lladrefaves de Valls viatge fins a Picamoixons per rememorar l'antiga tradició d'anar cada any a la Festa Major de Sant Josep d'aquest poble de l'Alt Camp.

  • 52

    - 15/03/12

    LES PASSIONS D'OLESA I D'ULLDECONA-ENTREVISTA JOSEP TOMÀS ALVARÓ

    Les Passions d'Olesa i d'Ulldecona tenen els seus origens al segle XVI i s'han convertit en una tradició que passa de pares a fills. Uns espectacles que cada any omplen els teatres de milers de persones i que són una icona identificativa de les seves poblacions. Entrevista a Josep Tomàs Alvaró, que porta més de 30 anys ballant bastons a Vilanova i la Geltrú, ha estat portant de la bandera dels Tres Tombs i activista del Carnaval.

  • 51

    - 08/03/12

    SANT MEDIR A GRÀCIA I LA CASA DELS ENTREMESOS

    El Palau Moja de Barcelona acull l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots". Una mostra d'elements festius on per primer cop es poden veure aquests tres capgrossos històrics i on s'analitza la figura festiva de l’esparriot. Cada 3 de març els barcelonins celebren Sant Medir. Com mana la tradició un total de 26 colles surten al carrer a cavall, en carruatges i camions a llençar caramels. Al migdia les colles es desplacen fins a l'Ermita d'aquest sant de Sant Cugat de Vallés. Des de fa pocs anys el districte de Ciutat Vella de Barcelona ha recuperat la Casa dels Entremesos, un projecte llargament reclamat on s'exposen els gegants i entremesos històrics. Entrevista a Mª Àngels Montaner, presidenta de l' l'Associació Amics de les Enramades de Sallent.

  • 50

    - 01/03/12

    LA BOTA DE TARRAGONA I LES FESTES DE LA LLUM DE MANRESA

    La Bota de Tarragona i les Festes de la Llum de Manresa El Carnaval de Tarragona segueix un ritual del segle XIX; la plantada i cremada de la Bota que té lloc a plaça de la Font. Antigament el gremi de Boters de Tarragona per Carnaval construïen un bota de grans dimensions a la plaça de la Font, que cremaven l'últim dia del Carnaval conjuntament amb les restes del rei Carnestoltes. Les Festes de la Llum de Manresa recorden el miracle que segons la tradició l'any 1345 va posar fi al conflicte entre la ciutat i el bisbe de Vic per la construcció de la sèquia que abastis la ciutat d'aigua. Els Manresans des de fa tres anys representen a L'església del Carme el Misteri de la Llum, un espectacle de caire litúrgic a semblança medieval. El Taller Gabins de Torelló es dedica a la escultura festiva des del 1986, construint i restaurant gegants i capgrossos per les festes però també fa reproduccions a diferents escales. Entrevista a Albert Segura, president dels Amics del Camell de Molins de Rei.

  • 49

    - 23/02/12

    MERENGADA, LES COMPARSES DE VILANOVA, L'ENFARINADA A GODALL I MIA MUNTANER

    El Carnaval és un moment de transgressió que en algunes poblacions es manifesta en batalles i guerres festives al carrer. La Merengada el dijous gras que es va originar fa quaranta anys quan un pastisser de Vilanova i la Geltrú va treure al carrer una gran merenga anomenada Glòria perquè els escolars s'emmascaressin. Les Comparses de Vilanova que es celebren el diumenge de Carnaval a la capital del Garraf, és un espectacle impressionant on milers persones, ells amb barretines i elles amb mantó de Manila, surten al carrer a llençar tones de caramels. L'Enfarinada a Godall s'ha conservat tot i la prohibició franquista en un fet paradigmàtic on cada any la gent de la població surt al carrer a llençar-se milers de quilos de farina. Entrevista a Mia Muntaner, primera dona Carnestoltes del Carnaval de Sitges.

  • 48

    - 16/02/12

    CARNAVAL DE TORELLÓ I SANTA EULÀLIA A LES ROQUETES

    Carnaval de Torelló i Santa Eulàlia a les Roquetes El Carnaval de Torelló, conegut com el Carnaval de Terra Endins, és un dels més populars de Catalunya i s'inicia des de fa més de 30 anys amb l'Assalt al ple municipal i la proclamació de la república de la barrila. Les Roquetes del Garraf és un nucli jove de Sant Pere de Ribes nascut als anys 60 que ha recollit els fruits de la tradició de la comarca en una cercavila que surt al carrer per Santa Eulàlia. La nau de Can Cata de Torelló esdevé durant mesos el punt de trobada dels carrossaires que preparen les plataformes que sortiran pel Carnaval de Torelló. Entrevista a Juanma Hidalgo, speaker Cos Blanc de Salou.

  • 47

    - 09/02/12

    SANT ANTONI A ASCÓ I SANT BLAI A LA FATARELLA

    La vila d'Ascó celebra per Sant Antoni les tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs al carrer dels Clots, un espectacle tradicional molt popular a les terres de L'Ebre. Sant Blai és el patró de la Fatarella hi en aquest poble de la Terra Alta ho festegen intensament els majorals amb les tortades, la subhasta de la llenya, la plega i la dansada de la jota. Entrevista a Daniel Cañellas, president de l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra.

  • 46

    - 02/02/12

    EL PELEGRÍ DE TOSSA i EL BALL DE BASTONS DE RIBES

    La vila de Tossa de Mar des de l'any 1400 renova el Vot a Sant Sebastià i envia un pelegrí a la capella d'aquest sant a Santa Coloma de Farners. Un miler de persones acompanyen el pare pelegrí i recorren els 80 kilòmetres per renovar el vot. El Ball de Bastons de Ribes per Sant Pau surt a ballar per les masies del poble. Una tradició que data del segle XIX i que manté viva any rere any la colla més veterana de Sant Pere de Ribes. Entrevista a Xavier Orriols. Historiador i constructor d'instruments tradicionals. Membre dels Ministrils de Vila-nova i professor de l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat.

  • 45

    - 26/01/12

    BALL DE CIRI DE TARADELL, EL PI DE MATADEPERA I ELS GARROFINS DE MOIÀ

    BALL DE CIRI DE TARADELL, EL PI DE MATADEPERA I ELS GARROFINS DE MOIÀ Sant Sebastià és el patró de moltes viles catalanes tot i que es celebra de forma diferents. Matadepera la germandat de Sant Sebastià baixa un pi per plantar-lo a la plaça de Cal Baldiró, tot un ritual que es converteix en una festa. El Ball de Ciri de Taradell és una dansa ritual on antigament administradors de la festa simbolitzaven el canvi de poder amb el traspàs dels ciris i les almorratxes. Entrevista a Pere Coll de Sant Pere de Ribes historiador, geògraf i bibliotecari. Membre del Ball de Diables de Ribes i de la Colla Jove dels Castellers de Sitges. Moià, al Bages, per Sant Sebastià dansen el Ball dels Garrofins, un dansa única a Catalunya que es balla des del segle XVII en motiu del Vot que el poble va fer al sant per salvar-los de la pesta que assolava Catalunya en aquells temps.

  • 44

    - 19/01/12

    LA SANTANTONADA DEL FORCALL I L'ENCAMISADA DE FALSET

    Per Sant Antoni a la comarca del Ports la Santantonada més coneguda és la del Forcall amb la construcció de la Barraca i el posterior teatre populars pels carrers del poble dels dimonis anomenats Botarges, que finalitza amb l’encesa de la barraca. En canvi Falset, per Sant Antoni, commemora la victòria dels falsetans davant les tropes franceses amb l'Encamisada que segons la lleguenda, aprofitant la boira i camuflats amb camises blanques van sortir victoriosos de la batalla i els falsetans aconsegueixen vèncer el setge a la vila Entrevista a Xavier Falip que durant anys ha estat al capdavant dels Diables de Tarragona. Per acabar veurem un tast del Cos de Sant Antoni de Vila-seca i dels Tres Tombs de Valls.

  • 43

    - 12/01/12

    LA FESTA DEL PI DE CENTELLES I ELS TRES TOMBS

    La Festa del Pi de Centelles, declarada per la Generalitat Festa Patrimonial d'Interés Nacional, reuneix cada any més de 300 galejadors que fan el ritual anual de tallar el pi i portar-lo fins a l'església de Centelles. La bandera dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú al segle XVIII era el símbol de la victòria de les curses que es feien al voltant de l'església de Sant Antoni. Actualment, les curses s'han substituït pels Tres Tombs i la bandera canvia de mans amb un ritual protocolari. L'Esbart de Sant Julià de l'Arboç ha celebrat el 50 aniversari de la seva activitat ininterrumpuda amb una actuació al Teatre del Centre com a homenatge al desaparegut tarragoní, Jaume Guasch, que en va ser director. Entrevista a Josep Bargalló, historiador i estudiós sobre la cultura popular, el teatre popular i el fet casteller. És membre de la colla castellera Nois de la Torre, del Ball de Diables i del grup de portadors del Drac Virgília de Torredembarra.

  • 42

    - 29/12/11

    LA FIA-FAIA A BAGÀ. EL QUINTO.

    La Fia-Faia és una festa precristiana que es celebra pel solstici d'hivern. El ritual per aturar l'avenç de la foscor s'inicia amb la pujada a la muntanya. Un cop s'ha fet fosc, s'encenen les faies i els portants les baixen fins a Bagà, on es repeteix el ritual anual de cremar les faies a la plaça porxada i saltar els focs. El Quinto és un joc tradicional de les dates nadalenques que es juga a les comarques gironines, al Vallès i al Garraf. El joc és molt similar al bingo però els números son cantats pel “lloro” que els anuncia amb dites i acudits que els dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. Entrevista a Roser Reixach, membre fundadora de l’associació Solc i del grup Dansa i Tradició que es dedica al manteniment de les danses i tradicions de Prats de Lluçanès.

  • 41

    - 22/12/11

    SANTA LLÚCIA A GELIDA I EL PESSEBRISME A TARRAGONA

    - Santa Llúcia a Gelida es viu intensament des de les cinc del matí quan s'encenen els focs que escalfaran les calderes de la tradicional escudella. Durant tot el dia, els gelidencs passen a veure l'elaboració d'aquest plat que més tard es repartirà a tothom a la plaça de l'església. - L'Associació dePessebristes de Tarragona amb 82 anys d'història és una de les més veteranes de Catalunya. A la seva seu s'hi confeccionen diorames de pessebres que fan els seus associats. Des de fa dos anys, a més a més, organitzen tallers per transmetre aquesta tradició a les noves generacions. El Cant de la Sibil·la es representa a la Catedral de Santa Maria de l'Alguer durant la missa del gall. Una representació que fou prohibida pel concili de Trento però que a l'Alguer i a Mallorca sobrevisqueren. Entrevista a Josep Batet,membre de Unió Anelles de la Flama de Valls.

  • 40

    - 15/12/11

    FALCONS DE VILAFRANCA I CARASSA DE BARCELONA

    Els Falcons de Vilafranca celebren a principis de desembre el seu aniversari amb una exhibició al teatre del Casal de Vilafranca del Penedès. Aquesta actuació serveix perquè els ex-components de la colla puguin tornar a fer falcons per un dia i al mateix temps per provar d'aconseguir coronar les seves màximes construccions. La Carassa de Barcelona és històricament un símbol de les festes de nadal de la capital del principat. Antigament, en algunes catedrals i basiliques les carasses estaven penjades sota l'orgue i pels vols de Nadal llençaven caramels per la boca. En l'actualitat i per recordar aquesta tradició, una Carassa construïda l'any 1988 per Manel Casserras surt pel barri gòtic de Barcelona llençant caramels per la boca perque la canalla els pugui recollir. Els terrisaires de Caldes de Montbui fan caganers personalitzats. La família amb cinc generacions lligades a les figures dels pessebres treballen durant setmanes al seu obrador, per tenir llestos aquests caganers singulars, que antigament van néixer com a símbol de fertilització de la terra. Entrevista a Josep Coll conegut com a "Peco Xic" de Sant Pere de Ribes, que és cap de Colla dels Diables i membre de l'organització del Pessebre Vivent de Ribes.

  • 39

    - 07/12/11

    SANT NICOLAU A CABACÉS i EL PESSEBRE VIVENT DE CORBERA DE LLOBREGAT

    A Cabacés, a la comarca del Priorat, la canalla surt al carrer per Sant Nicolau a fer la capta, un ritual que ha passat de pares a fills.La Penya del Corb acull el pessebre vivent de Corbera de Llobregat, el més antic de Catalunya i que enguany celebra la seva cinquantena edició. El Lutier Francesc Sans, al seu taller de Sant Jaume de Llierca, fabrica gralles, tarotes, sacs de gemecs i flabiols entre d'altres instruments.Entrevista a Alfons Màrquez, casteller i portant del Drac de Vilanova i la Geltrú viu de ben aprop la cultura popular i tradicional.

  • 38

    - 01/12/11

    SANTA CECÍLIA AMB LA BANDA D'ALCANAR i AGRUPACIÓ DE BESTIARI FESTIU DE CATALUNYA

    L'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya fa 15 anys que es va constituir, per coordinar-se i unir interessos comuns. L'entitat ho commemora enguany amb una trobada a Santa Fe del Penedès, població on van fer la primera reunió. Santa Cecília és la patrona dels músics i per celebrar-ho, cada any, la Banda Municipal d'Alcanar fa una cercavila pel poble per recollir els músics que s'incorporen a la formació. En Miquel Àngel Ortiz, conegut com a Xixo, és un dels lutiers més reconeguts de Catalunya. Al seu taller de Sant Pere de Riudebitlles hi construeix tarotes, sacs de gemecs, flabions, timbals i gralles, i actualment treballa en el perfeccionament d'aquests instruments. Entrevista a Marc Galí, terrassenc i president de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.

  • 37

    - 24/11/11

    CARNAVAL DE VILANOVA, CARETES PATUM I INVIDENTS MÓN GEGANTER

    El Ball de Malcasats del Carnaval de Vilanova i la Geltrú ha participat enguany al "Bath International Mummers Unconvention", a Anglaterra, com a grup convidat per mostrar aquest ball popular parlat que consisteix en parelles mal avingudes que van exposant els seus problemes davant l'autoritat en un to satíric i divertit. Els Geganters de Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, porten a terme des del 2009 un projecte d'integració dels invidents al món geganter que va començar quan en Pedro Curado, un invident, va decidir portar els gegants. Un dels símbols de la Patum de Berga és la careta que duen els Plens. El taller de la família Camps fa tres generacions que es dediquen a confeccionar aquest part de la indumentària patumaire que ha esdevingut també un article preuat pels amants d'aquesta festa. Entrevista a Josep Maria Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Catalunya, vinculat al teatre amateur i a la recuperació de les festes vilanovines.

  • 36

    - 17/11/11

    BALL DE FAIXES DE SANT MARTÍ I LA JOTA DE XERTA

    La Jota Xertolina és una dansa que cada any es balla a la plaça major per Sant Martí a Xerta. Interpretada per la Xaranga de Paüls és dansada primer pels Xertolins vestits amb la indumentària tradicionals i a continuació la gent del poble. A Vilafranca del Cid encara recorden la figura del “Faixeiro”, que era l'encarregat d'anar a vendre les faixes fabricades als telers de la comarca dels Ports per tot l'estat espanyol. La Família Vicente Escuder porta nou generacions fabricant faixes en aquesta localitat. Sant Martí de Tous van recuperar fa mig segle el Ball de Faixes, una dansa antiquíssima que recull el Costumari de Joan Amades i que per Festa Major cada any torna a sortir al carrer. Entrevista a Vicenta Pallarès , Presidenta Acció Cívica Calderina que ens parla del Corpus de Caldes de Montbui.

  • 35

    - 10/11/11

    FIRA DE MANRESA i LES FAIXES DE MORELLA

    Ruben Boix és l'últim artesà de les conegudes FAIXES MORELLANES i els seus telers amb més de 150 anys d'història fan cada setmana faixes per castellers, falcons i portants de gegants i bestiari de tot Catalunya. La FIRA DE MANRESA ha estat l'escenari de la presentació de dos treballs de músics reconeguts, en Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i Pep Gimeno “Botifarra” per un costat i els Ministrils del Raval de Terrassa per l'altra. Entrevista a Salvador Fa, membre de l'Esbart Dansaire de Tarragona que ens parla del seguici tarragoní.

  • 34

    - 03/11/11

    FESTES DE SANT NARCÍS DE GIRONA i SANT SIMÓ A MATARÓ

    Fal·lera Gironina és l'entitat encarregada d'obrir les Fires i Festes de Sant Narcís, amb la cercavila dels Gegants de la ciutat. Un cop a la plaça del vi, s'hi afegeix la resta d'elements de la ciutat: l'Àliga, el Beatusaure i en Gerió. L'Ermita de Sant Simó es va construir fa 400 anys als afores de Mataró i era un punt de trobada dels pagesos i pescadors de la zona. Actualment per Sant Simó tot Mataró hi va per participar dels nombrosos actes populars i a comprar el sabre de Sant Simó. Són moltes les hipòtesis de l'origen dels panellets, però a Catalunya, a les Balears i al País Valencià molts pastissers n'elaboren per la festivitat de Tots Sants. El pastisser Jaume Blanch ens obre les portes del seu obrador per veure'n la seva elaboració. Entrevista a Tere Almar, directora artística de la Fira de Mediterrània de Manresa, que se celebra a la capital del Bages.

  • 33

    - 27/10/11

    LES CASTANYES DE VILADRAU i FESTA MAJOR DE SANT MARTIRIÀ DE BANYOLES

    La cooperativa de les Castanyes de Viladrau està recuperant els castanyers del Montseny perquè les finques tornin a ser productives i perquè la castanya catalana sigui reconeguda. Ara que s'acosta Tots Sants és una bona ocasió per tastar-les. Les competències de cobles, anomenades popularment CoCo, és l'acte principal de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. La plaça Major acull les quatre cobles que es disputen l'admiració del públic. Entrevista a Salvador Palomar, estudiós de la cultura popular, membre de l'entitat Carrutxa i tècnic de cultura de l'Ajuntament de Reus. Per acabar, visitem la vilafranquina Dolors Sans, que porta més de 23 anys construit bestiari i gegants per les festes catalanes i que ens obre les portes del seu taller per conèixer la seva feina.

  • 32

    - 20/10/11

    FIRA DE SANTA TERESA DEL VENDRELL, EL RUC DE LA GRANADA i CAPVUITADA A CALDES

    El Vendrell celebra, des de fa 182 anys, la Fira de Santa Teresa, una mostra d'origen agrícola que amb els anys s'ha transformat en una fira multisectorial que ha esdevingut al mateix temps un marc per la mostra del folklore viu de la vila. El Ruc de la Granada es va construir fa anys per recordar la llegenda que envolta el campanar del poble. Segons diu la història un pagès va fer pujar el seu ruc amb una corda fins dalt del campanar per menjar un lletsó. Actualment es representa la llegenda amb un espectacle de foc. Entrevista a Joan Frigola, President de l'Associació de la Fira de Sant Martirià de Banyoles, que porta més de 30 anys vincultat a l'organització de la Fira. La Capvuitada de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, és un aplec amb història que s'inicia amb la pujada dels carros fins al Santuari del Remei, un escenari on els balls populars i les sardanes seran els principals elements festius.

  • 31

    - 13/10/11

    FALCONS DE VILANOVA i LA CONSTRUCCIÓ DE SANTS A OLOT

    - El cisteller Josep Mercader, de Torroella de Montgrí, planta i treballa el vímet per fer qualsevol peça artesanal, i enguany per l'acte de l'arribada dels Pirates i Corsaris a l'Estartit ha realitzat un drac amb les tècniques artesanals de la cistelleria. - Els Falcons són un dels elements més desconeguts dels seguicis festius de Catalunya, i en moltes ocasions son comparats amb els castells, tot i que els seus orígens són molt diferents. Els Falcons de Vilanova celebren cada any la seva diada, on es poden veure les evolucions de les seves figures. - Olot és anomenada la ciutat dels Sants. La gran concentració de tallers de construcció de Sants durant el segle XX va fer d'aquesta població un dels centres més importants de construcció d'imatgeria religiosa que ha perdurat fins a dia d'avui. - Entrevista al manresà Carles Jodar, vinculat al món festiu amb els Tirallongues de Manresa, Xàldiga, el taller de Festes, i la Moscada Infantil.

  • 30

    - 06/10/11

    LA MISERICÒRDIA DE REUS I EL CANÓ DE LA BARCELONETA

    - La segona festa major de Reus és la Misericòrdia, l'origen rau en la creença de l'aparició de la Mare de Déu l'any 1592. Actualment se celebra amb un seguici on destaquen la mulassa i els gegants centenaris. El barri de la Barceloneta té una tradició singular, la sortida del Canó per la Festa Major de Sant Miquel. La tradició, importada de França per un veí del barri, es va instaurar a principis del segle XX i actualment gaudeix de molta popularitat. - Sergi Salvó realitza al taller Iakaré, figures festives que es caracteritzen per ser úniques, artesanals i exclusives. - Entrevista a Pau Plana, llicenciat en història de l’art i tècnic de gestió cultural. Instrumentista de gralla i flabiol i tamborí. Creador i director d’El Dragabales, una de les úniques revistes al voltant del món dels diables. És membre fundador de diverses entitat festives i ha estat un dels responsables de la recuperació de diferents elements de la cultura tradicional de Lleida.

  • 29

    - 29/09/11

    SANTA TECLA A TARRAGONA i SITGES

    Santa Tecla se celebra especialment a Tarragona i Sitges. La mostra de folklore viu i la baixada de l'Àliga són dos dels actes més importants de la programació tarragonina en motiu de la seva festa major. Sitges, tot i ser la festa major petita, el seu seguici es viu amb intensitat, i és per molts sitgetans la festa gran de la població. Entrevista a Mariano Borrero, cap de colla històric dels Xiquets de Tarragona, que enguany ha estat nomenat perpetuador d'honor de les Festes de Santa Tecla.

  • 28

    - 22/09/11

    FESTA DE L'ARRÒS DE DELTEBRE I LA FESTA MAJOR DE SOLSONA

    Deltebre celebra des de fa 10 anys la Festa de l'Arròs, l'antic ritual de plantar i recollir l'arròs, que s'ha convertit ara en una celebració on els més veterans ensenyen als novells aquesta feina perduda degut a la mecanització del camp. A la tarda continua la jornada amb el concurs de Jota improvisada, acompanyats de la música dels membres del grup Quico el Cèlio, lo Noi i el Mut de Ferreries. La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, es remunta a l'any 1653, i té com a principal incentiu els improperis que ballen a la plaça Major, el punt d'unió entre els dos nuclis històrics de la Vila: el feudal i l'eclesiàstic. Entrevista a Jordi Cubillos, sitgetà i estudiós de la cultura popular en el seu vessant festiu, ha publicat estudis i és membre del consell de redacció de la revista sitgetana de cultura popular La Xermada.

  • 27

    - 15/09/11

    FESTES DEL TURA D'OLOT i FESTA MAJOR A LES BORGES DEL CAMP

    Olot celebra en motiu de la Mare de Déu del Tura la seva festa major, un esdeveniment que té el seu punt àlgid en els balls dels Gegants, “Cabeçuts” i Cavallets que dansen a la plaça Major. Uns balls que només uns privilegiats poden arribar a dansar, en alguns casos després de més de catorze anys d'espera. La Festa Major de les Borges del Camp, cada 7 de setembre a la nit, realitza el ritual d'anar a buscar la Mare de Déu de la Riera que es troba en una ermita a fora de la població, acompanyats dels peculiars diables borgencs que escenifiquen la lluita entre el bé i el mal. El Diables de les Borges del Camp no porten un vestits usuals, sino que són confeccionats especialment per cada persona i amb una tècnica propia de la població. La Familia Pi elabora com mana la tradició els vestits amb roba de sacs d'avellanes i siluetes cosides de felpa. Entrevista al lleidatà Ramon Fontova, músic i estudiós dels balls, danses i figures del seguici festiu de la ciutat de Lleida.

  • 26

    - 05/07/11

    TROBADA NACIONAL DE BASTONS I CERCAVILES A VALLS I VILANOVA I LA GELTRÚ

    La capital de l'Alt Camp celebra la seva Festa Major per Sant Joan, amb un seguici que s'ha recuperat al llarg dels anys. Gegants centenaris, Diables, Drac, Moixiganga i una espectacular Mulassa són alguns dels elements que composen la cercavila del “Tomb pel poble”. La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya es realitza des de fa 36 anys en alguna població del principat. Enguany els Bastoners de Llorenç del Penedès han estat els encarregats d'organitzar aquesta trobada amb 63 colles amb un total de 2.000 bastoners. Entrevista a Lluís Puig, director del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. Per acabar, tradicionals festes de Sant Pere al barri de baix-a-mar de Vilanova i la Geltrú, amb la seva processó de barques, i cercavila d'anada i tornada.

  • 25

    - 28/06/11

    LA PATUM DE BERGA

    Una de les festes més conegudes del patrimoni festiu català és la Patum de Berga, una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, i que se celebra durant la setmana de Corpus. La plaça de Sant Pere de Berga és l'escenari principal de la Patum, on els seus elements festius: els Turcs i Cavallets, les Maces, els Àngels, les Guites, l'Àliga, els Nans, els Gegants i els Plens; es llueixen i ballen al so del Tabal o de la banda de música. Per conèixer la Patum de Berga hem parlat amb un historiador de la festa, Ramon Felipó; amb el director de la Cobla-Banda Pirineus, Sergi Cuenca; amb un dels responsables del projecte "Sons de Patum", Jordi Boixareda; amb el cantant de Brams, Francesc Ribera "Titot"; i amb Josep Freixas, que durant 50 anys ha vestit els Plens de la Patum.

  • 24

    - 23/06/11

    LES FALLES DE DURRO, EL BALL DE GITANES DE SANT VICENÇ DE CASTELLET i ELS CORS DE LA BARCELONETA

    La baixada de Falles és una tradició molt arrelada a la Vall de Boí. Els homes i dones del poble de Durro cada any pugen fins a l'ermita de Sant Quirc, i quan es fa fosc comencen el ritual d'encendre el Faro i les falles, per baixar la muntanya corrent fins entrar al poble. Antigament els Cors de la Barceloneta sortien del seu nucli per Pasqua Granada a visitar altres poblacions del pla de Barcelona per tornar el Dilluns de Pasqua. Actualment només un dels vint-i-tres cors surt al carrer a cantar, i la festa s'ha transformar en una desfilada de les colles que, acompanyades de bandes, xarangues i batucades, ballen pels carrers de la Barceloneta. Les comarques del Vallès tenen una dansa de gran tradició; el Ball de Gitanes. Però al Bages, concretament a Sant Vicenç de Castellet, fa 20 anys també van recuperar aquesta dansa amb una història més que centenària en aquesta vila.

  • 23

    - 16/06/11

    TRABUCAIRES i SANT FELIU DE PALLAROLS

    Els Trabucaires són una de les tradicions catalanes més arrelades a la Catalunya central, i en els últims anys s'han estès per tot Catalunya. Des de fa uns anys la major part de les colles es troben per gaudir de les galejades, enguany a Vila-seca. La Festa Major de Sant Feliu de Pallarols, a la comarca de la Garrotxa, treu al carrer el ball dels cavallets, els gegants i la mulassa, que dansen el Ball Pla, el Contrapàs, la Sardana Curta i el Mata-degolla. Una festa declarada per la Generalitat de Catalunya Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Tot seguit, entrevista a Daniel Villarubias: historiador, músic i estudiós del folklore d'Igualada. Per acabar, parlem amb Ramon Aumedes, escultor del taller Sarandaca de Granollers.

  • 22

    - 09/06/11

    BASTONERS DE GAVÀ, EL TIMBALER DEL BRUC i ELS CAPGROSOS DE TERRASSA

    Els Bastoners de Gavà van crear la colla l'any 2008. Des d'aquest any organitzen una trobada de bastoners per veure la diversitat i característiques de les colles catalanes. En aquesta ocasió les colles de Vilafranca, l'Arboç, Montblanc, Cervelló i el Raval han estat les protagonistes al costat de la colla amfitriona. La població del Bruc celebra des de fa 25 anys la Festa del Timbaler del Bruc per commemorar la llegenda del noi de Santpedor que gràcies a la reverberació del so del timbal va fer creure que el nombre de soldats era molt superior al de l'exèrcit francès. Entrevista a Jordi Grau, constructor de capgrossos, dracs i gegants, que ens explica la tradició a Terrassa d'escollir anualment un terrassenc per immortalitzar-lo en una figura de capgròs. Per acabar coneixerem en Xavier Orriols, constructor d'instruments tradicionals que ens mostrarà com des de fa més de 30 anys torneja la fusta per construir gralles.

  • 21

    - 02/06/11

    MOSTRA DE DRACS A TERRASSA i EXPOSICIÓ DE LA PATUM

    La Festa Major del barri de Sant Pere de Terrassa té com a principal protagonista la Papallona de Terrassa, un element de la cultura popular i tradicional poc freqüent, que enguany ha convidat a la seva trobada el Drac Hamet de Baó, el Godrac de Mataró i la Cuca de la Maurina. La Patum de Berga és una manifestació que ha sofert pocs canvi durant segles. Una exposició al Museu Etnològic de Catalunya acull una mostra on es fa un ampli repàs de les peces més antigues d'aquesta festa berguedana, que està considerada per la Unesco Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Tot seguit, entrevista a Rafel López-Munné, fotògraf tarragoní que ha seguit les festes més importants amb la seva càmera. I per acabar, Emili Arbonés, de Falset, continua l'ofici de baster gràcies a la Festa dels Tres Tombs que ha fet revifar l'art de treballar el cuir.

  • 20

    - 26/05/11

    BESTIARI DE MONTBLANC i L’EMBARCADA DEL VENDRELL

    Les entitats de cultura popular i tradicional son en moltes ocasions les encarregades de recuperar i mantenir els balls i entremesos dels seguicis de les festes catalanes. A Montblanc, els Amics del Gegants, fa 30 anys que van recuperar la Mulassa, una peça històrica dels bestiari montblanquí. Una efemèride que festegen amb el convit d’altres peces com el Bou de Vic, el Beatusaurus de Girona o els Cavallets del Corpus de Lleida. Una altra entitat que celebra aniversari és L’Embarcada del Vendrell, una entitat nascuda fa 5 anys a la capital del Baix Penedès amb l’objectiu de recuperar i mantenir els balls blancs de la població. En motiu d’aquest aniversari de l’entitat han organitzat una cercavila amb els seus balls i balls convidats com els Ball de Gitanes de Vilafranca o el Ball de Pastorets de Sitges. Tot seguit, entrevista a Ramon López d’Associació del Drac d'Or de l'Hospitalet i per acabar visitarem l’Agrupació de Balls Populars de Sitges per conèixer com es confecciona el vestuari dels balls i dels gegants.

  • 19

    - 19/05/11

    FESTA DE MOROS I CRISTIANS DE LLEIDA I LA CREMADA DEL DIMONI DE BADALONA

    Les Festes de Moros i Cristians de Lleida és l'única d'aquestes característiques que se celebra a Catalunya i té uns orígens molt més antics que les conegudes del País Valencià. La capital de la terra ferma va recuperar aquesta festa fa 16 anys, i durant tot un cap de setmana la ciutat viu immersa en una celebració on els dos bàndols, sarraïns i cristians, són els autèntics protagonistes. La Cremada del Dimoni de Badalona és des dels anys 40 un símbol de la ciutat i l'acte central de la Festa de Sant Anastasi. Des de la instauració de la democràcia, el seguici previ a la cremada ha anat evolucionant fins arribar a una cercavila participativa i amb gegants centenaris que acompanyen la gent fins davant de la platja de Badalona, on té lloc la Cremada del Dimoni. Tot seguit, entrevista a Ramon Fontdevila, que la passada legislatura va dirigir el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. I per acabar, coneixerem dos dissenyadors gràfics, Judith Antolin i Raul Ramos, que expliquen quins són els passos a l'hora de dissenyar la imatge corporativa d'una festa.

  • 18

    - 12/05/11

    FESTA MAJOR DE LLEIDA i SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLANC

    mira'l a

    La ciutat de Lleida comença la seva Festa Major de Sant Anastasi amb la sortida del Seguici des de la Paeria. Una cercavila que té elements centenaris, com els seus gegants Romans, o balls recuperats com la Moixiganga o el Ball de Moros i Cristians. Segons Joan Amades, la llegenda de Sant Jordi va tenir lloc a Montblanc, per aquest motiu la vila ducal celebra des de fa 24 anys la Setmana Medieval que aglutina tota mena d'actes i espectacles que fan tornar la vila als seus temps d'esplendor. Tot seguit, entrevista a Mario Igual de la Pirotècnica Igual. Una empresa que ha exportat els seus espectacles pirotècnics a tot el món. Per acabar, entrevista a Jaume Aluja, que ens parla de la Festa de Moros i Cristians de Lleida.

  • 17

    - 05/05/11

    CARAMELLES DE SÚRIA i TRES TOMBS DE VALLS

    Súria és la capital catalana de les caramelles per la seva antiguitat i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa. Aquesta integració de música i ball converteix els carrers i places de la vila en escenaris privilegiats per veure aquest patrimoni cultural festiu, que té la seva primera referència escrita al segle XVI, però que s'ha anat transformant al llarg dels anys. Valls celebra cada any els seus Tres Tombs, però enguany ha estat un any especial, i no només per les decennals, sinó perquè s'ha convertit en la seu de la Trobada Nacional dels Tres Tombs de Catalunya, un honor que algunes poques viles privilegiades poden ostentar. Tot seguit, entrevista a la sitgetana Alba Gràcia, que ha publicat el llibre “I tu, dona, vols ser Llucifer?”, on recull les seves reflexions sobre el paper de les dones a les festes i tradicions. Per acabar visitarem el taller de Sedo Garcia, al Pla de l'Estany. Lutier instruments tradicionals de prestigi que ha dedicat tota una vida a fer banjos, guitarres, mandolines, llaüts, violins i violes de roda.

  • 16

    - 28/04/11

    DANSA DE LA MORT DE VERGES i LA PROCESSÓ DE MATARÓ

    Verges, al Baix Empordà, és coneguda per la seva DANSA DE LA MORT i per ser la vila natal de Lluís Llach. Curiosament, aquests dos símbols són els principals elements que enguany han portat molta gent a veure la Processó de Verges, on un dels elements més importants és la Dansa de la Mort, i Lluís Llach n'és el director artístic. També veurem la PROCESSÓ DE MATARÓ, on participen més de 1.000 persones amb onze passos que treuen les nou confraries o germandats, és una barreja de tradició catalana i andalusa que li dóna una personalitat pròpia. Tot seguit, entrevista a Carles Baches, membre de la Setmana Santa de Tarragona. Per acabar coneixerem el taller de Ventura & Hosta de Navata, que porten més de 30 anys fent figures de cartró relacionades amb el món festiu.

  • 15

    - 21/04/11

    MANAIES DE BESALÚ i TROBADA DE CAMPANERS D'OS DE BALAGUER

    Des del segle XVII, la Vila de Besalú celebra la processó dels Dolors creada per les antigues ordres Servites provinents d'Itàlia. Els personatges més singulars d'aquesta processó són els Estaferms, uns soldats d'origen medieval que Besalú ha mantingut durant segles. Os de Balaguer celebra des de fa 24 anys una Trobada de Campaners, un espai on es mostra aquest ofici ancestral. Un esdeveniment que reuneix més de 30 campaners que mostren aquest llenguatge comunicatiu que s'ha transmès generació rere generació. Tot seguit entrevista a Bienve Moya, escriptor, gestor cultural, recuperador de festes i Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Per acabar coneixerem els Currutacos, unes figures que en algunes poblacions, el Diumenge de Rams es pengen a les palmes i palmons de la canalla.

  • 14

    - 14/04/11

    TRES TOMBS A ANGLESOLA i ELS BÓBULS I MARGARIDASSES A SANT VICENÇ DE MONTALT

    Un dels Tres Tombs més importants de Catalunya son els Tres Tombs d'Anglesola amb un carro singular, el carro del Fato, que és un carro que se sorteja cada any amb tota la seva càrrega. Una festa que conjuntament amb la Fira Medieval i el Museu del Carro, reivindica els seus orígens i la vida dels seus avantpassats. Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, ha recuperat una festa única a Catalunya que té dos personatges singulars, els Bóbuls i les Margaridasses, que donen nom a la festa. Aquests personatges, tapats amb màscares i esquellots al darrera, a més de sortir per Carnaval també sortien per Pasqua Florida, entraven a les cases pairals, agafaven algun objecte, i la gent els perseguia fins al carrer. D’aquesta manera aconseguien el seu objectiu, que tothom sortís a celebrar la festa i ningú es quedés a casa. Tot seguit, entrevista a Maria Eugènia Marrugat, recuperadora del ball de la Tornaboda, un ball típic de Carnaval a Gavà i Viladecans, que es va perdre durant segles i s'ha recuperat amb una feina intensa. Per acabar, veure com un artesà fon dues campanes de bronze a Os de Balaguer, amb la mateixa tècnica que s'utilitzava fa 2.000 anys.

  • 13

    - 07/04/11

    LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA I ELS GEGANTS DE VILAFRANCA, SITGES I MATARÓ

    La Passió d'Esparreguera té la seva primera referència escrita ara fa 400 anys. Un tradició que a la vila del Baix Llobregat passa de generació en generació i es viu molt intensament per tota la població. Una obra de teatre que és més que això, és la Passió per la Passió. Aquesta setmana dues parelles de gegants centenaris, que surten en poques ocasions al carrer, han tornat a ballar. Els Gegants de Vilafranca i Sitges s'han trobat a la capital de l'Alt Penedès i hem conegut la seva història. A continuació i per no deixar els Gegants, parlarem amb Víctor Ligos, historiador i geganter apassionat, que ens explicarà qui és la Família Robafaves, el Desvetllament Bellugós, la Dormida o la Postal de Gegants, i què significa per Mataró. Per acabar, visitarem el taller de la família Castells, que ens explicaran com fan, des de fa 3 generacions, les figures de fang dels pessebres, en el seu taller situat a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet.

  • 12

    - 31/03/11

    FESTA DE LA FIL·LOXERA I FESTIVAL D'ESBARTS A IGUALADA

    La Festa de la Fil·loxera se celebra cada any a Sant Sadurní d'Anoia per rememorar la història de la plaga de la fil·loxera. Tot i que la festa és força jove, s'ha consolidat com la festa popular més important de la capital del Cava, amb un ritual que es viu intensament. L'Ateneu Igualadí va acollir enguany el Festival de Dansa Tradicional Catalana de la Roda d'Esbarts Setvetes, amb l'Esbart Egarenc, l'Esbart de Vilanova del Camí, l'Esbart Mediterrània de Sant Cugat del Vallès, l'Esbart Rocasagna de Gelida, l'Esbart Sant Genís de Taradell, l'Esbart Dansaire del Vallès i l'Esbart Olesà. Tot seguit, visitarem l'artesà Joan Vaqués, que és la quarta generació familiar que fabrica palmes i palmons de forma artesanal. I per acabar, entrevista a Xavier Orriols, musicòleg i folklorista que porta tota una vida dedicada a la música i a la reserva històrica del patrimoni festiu.

  • 11

    - 24/03/11

    GEGANTS DEL PI i LES FALLES DE BENICARLÓ

    Els Gegants del Pi de Barcelona segurament són els gegants més populars de Catalunya. Des de fa 17 anys, la colla gegantera que els duu organitza una Trobada de Gegants per les Festes de Sant Josep Oriol, on gegants de Catalunya i enguany també d'Andorra surten al carrer. Des de fa més de 30 anys, Benicarló celebra la setmana fallera que finalitza amb la Nit de la Cremà, on unes 13 falles cremen en diferents punts de la població del nord de Castellò. Tot seguit, entrevista a Manel Tomàs, president de la Coordinadora de grups de cultura popular de Terrassa, i per acabar reportatge de l'artesà Pere Arenas, que porta tota una vida dedicada a l'elaboració de les espardenyes de vetes.

  • 10

    - 17/03/11

    CARNAVAL DE SOLSONA I EL CAMELL DE MOLINS DE REI

    El Carnaval de Solsona és a nivell tradicional un dels més importants de Catalunya. Els gegants de Carnaval anomenats bojos son una sàtira dels gegants de Festa Major i surten al carrer els dies de Carnaval a repartir llenya a tort i dret. Nascuts a finals dels 70, actualment s'han convertit en un símbol de la capital del Solsonès. El Camell de Molins de Rei enguany compleix 30 anys de la seva recuperació. L'origen té lloc a les darreries del segle XIX, quan la població més humil de Molins de Rei va sortir al carrer a espantar als burgesos que sortien dels luxosos balls de Carnaval. Tot seguit, entrevista a Xavier Alsina de Caldes de Montbui, un apassionat de la Festa dels Tres Tombs d'aquesta vila del Vallés Oriental. Per acabar visitem El Ingenio, una botiga-taller amb més de 100 anys d'història d'on han sortit centenars de gegants i nans que avui en dia es poden veure per les festes majors catalanes.

  • 9

    - 10/03/11

    EL MOIXÓ FOGUER I LES COMPARSES DE VILANOVA

    Cada dissabte de Carnaval a la nit surt pels carrers el Moixó Foguer, un personatge nu i untat de mel que va dins d'una caixa amb plomes d'on surt de tant en tant. Una figura tradicional catalana que a Vilanova i la Geltrú han mantingut viva durant anys. El Carnaval vilanoví és l'únic declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional, i el seu dia de màxim esplendor són les Comparses, on unes 16.000 persones surten a llençar caramels durant tot el matí al so de la música del Turuta. Artur Gaya és el cantant del grup “Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries” que va neixer a Tortosa l'any 1992 i cultiva un concepte de música popular i festiva en el que conviuen tradició i modernitat. Els Carrosaires són una de les figures més importants de la major part dels Carnavals catalans, sense aquesta figura que treballa mesos abans, no seria possible les rues de Carnaval, i a Sitges des de fa més de 30 anys elaboren més de 40 carrosses per la rua de la disbauxa i l'extermini.

  • 8

    - 03/03/11

    CARNAVAL DE TORÀ I FESTA DELS TRAGINERS DE BALSARENY

    El Carnaval de Torà és un dels carnaval amb més personalitat de l'interior. La celebració s'emmarca en la Festa de la Llordera, que es remunta cap al 1750 on hi apareix una dansa pagana i la recollida de viandes casa per casa. Una festa que s'ha transformat amb els anys i l'han incorporat dins del seu Carnaval. La Festa dels Traginers de Balsareny reivindica la tradició de la població on els traginers eren un dels sectors més importants del nucli degut a la situació geogràfica. Jordi Grau és un constructor de Gegants, Nans i Bestiari de Terrassa amb més de 30 anys d'experiència amb la tradicional tècnica del cartró pedra. També entrevistem Pitu Rovira, de l'Àliga de Tarragona, un dels recuperadors de la festa tarragonina.

  • 7

    - 24/02/11

    FESTA DE L'ARRÒS DE BAGÀ I FESTA DE LA LLUM DE MANRESA

    Bagà, a la comarca del Berguedà, celebra cada segon diumenge de febrer la Festa de l'Arròs, una festa multitudinària que té el seu origen en l'Olla dels Pobres que se celebra en diverses poblacions catalanes. Un dels moments més esperats és la ballada del Ball Cerdà que inicia l'Esbart Cadí. La Festa de la Llum de Manresa té un seguici precedit pels gegants i nans centenaris que inicia el seu recorregut a l'església de la Mare de Déu del Carme i finalitza a la plaça Major, on tradicionalment s'encén la Tronada. A més, des de fa uns anys, la colla castellera Tirallongues de Manresa fa la pujada i baixada per les escales d'un pilar de 4. Tot seguit parlarem amb Paco Cruz, que ens explicarà l'inici de la Festa Major de Blancs-i-Blaus de Granollers, i per acabar veurem com l'artista Elias Àlvarez revoluciona la construcció de bestiari.

  • 6

    - 17/02/11

    SANTA EULÀLIA A BARCELONA I LES ROQUETES

    Santa Eulàlia se celebra a Barcelona i a Les Roquetes del Garraf, amb contextos diferents. La capital catalana va recuperar una festa històrica que actualment se celebra bàsicament a Ciutat Vella. En canvi Les Roquetes, un nucli de Sant Pere de Ribes nascut a finals dels anys 60, va decidir celebrar la seva festa major d'hivern en aquesta festivitat, sense tenir cap referència històrica. Totes dues manifestacions gaudeixen actualment d'un bon estat de salut, amb molta participació al carrer i amb actes tradicionals. Visitarem el taller de Ramon Boix, de Girona, on podrem veure la fabricació artesana del vestuari dels armats, estaferms i manaies. Per acabar, coneixerem l'Esbart Sant Jordi de Badalona, que any rere any manté viva la dansa tradicional catalana.

  • 5

    - 10/02/11

    DECENNALS DE VALLS, BARRACA DEL FORCALL

    Les festes decennals de Valls van acollir una MOSTRA DE GEGANTS d'un alt valor qualitatiu vinguts de Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Mataró, el Vendrell, Vilafranca, Montblanc, Andorra entre altres poblacions, amb la curiosa història de la família Robafaves de Valls i Mataró. La Mostra de DIABLES I DIMONIS DE LES DECENNALS DE VALLS va ser l'escenari perfecte per veure la riquesa d'aquesta representació entre el bé i el mal, amb grups de fora de Catalunya; Santantonada del Forcall, Diablada de Bolívia, Fallers d'Andorra la Vella, Dimonis d'Alcúdia (Mallorca) i un correfoc entre colles històriques catalanes; Valls, Tarragona, Reus, Cervera i el Morell. LA BARRACA DEL FORCALL és una construcció al voltant del maio, un pi de més de 10 metres d’alçada, que es construeix amb llenya a la que després es calarà foc i que els participants travessaran per dins com un símbol atàvic de purificació. Per acabar, veurem com a Gavà van crear una cercavila festamajorenca des de zero.

  • 4

    - 01/02/11

    FESTA DE SANT PAU DE RIBES I DECENNALS DE VALLS

    L'ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes manté encara l'esperit dels antics aplecs que es celebraven al Penedès històric. Per aquest motiu cada any una cercavila d'entremesos i balls populars fa la pujada i baixada a aquesta ermita de la comarca del Garraf com a acte tradicional de la FESTA MAJOR DE SANT PAU DE RIBES. Les festes DECENNALS DE VALLS, que es fan cada deu anys, acullen quasi bé 500 actes entre els quals podem veure la Mostra de Moixigangues i la presentació del Lleó de Valls, que ha realitzat el constructor de bestiari Lluís Musté. Per acabar parlarem Xavier Capdevila, músic osonenc i compositor de Sardanes.

  • 3

    - 27/01/11

    FESTA DEL PI DE MATADEPERA I LA CORRIDA A PUIG-REIG

    Al vallès occidental, la festa del Pi de Matadepera és una festa on cada any els veïns de la població porten un pi fins a la plaça del poble per realitzar el concurs de grimpaires. LA CORRIDA A PUIG-REIG és una celebració enmarcada en la Festa dels Tres Tombs que es celebra des de fa temps en aquesta vila del Berguedà. Tot el poble es concentra a les afores per veure les curses de cavalls i rucs, anomenades “La Corrida”, que acaba amb el joc de les anelles. També veurem una entrevista Lluís Maria Moncunill que ha escrit el llibre del Ball de la Candela de Valls i per acabar parlarem amb l'expert en cultura popular de Badalona Pere Salvador.

  • 2

    - 20/01/11

    FESTA DE SANT ANTONI D'ASCO, FESTA DELS TRES TOMBS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

    La FESTA DE SANT ANTONI D'ASCÓ és una celebració que recull les tradicions de les terres d'Ebre. Durant els tres dies es segueix el mateix ritual; al matí curses de cavalls, rucs i mules. A la nit encesa de la foguera i ballada de jotes i sardanes al seu voltant, una festa amb encant que la gent de poble manté viva any rere any. Els TRES TOMBS DE VILANOVA I LA GELTRÚ és un dels Tres Tombs més importants de Catalunya per la seva centenària historia i per la gran participació de cavalls i carros. Una de les seves singularitats és que sempre s'ha mantingut en 17 de gener, encara que a la vila no fos festiu. També veurem una entrevista a la presidenta de la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet, Mercè Tubau, una entitat amb 27 anys de història que treballa per fomentar la Sardana i la Cultura Popular i Tradicional. Per acabar visitarem el taller d'en Jordi Aixalà, constructor d'instruments tradicionals de Riudoms.

  • 1

    - 13/01/11

    PASTORETS DE MATARÓ, FESTA DEL PI DE CENTELLES

    Els PASTORETS DE MATARÓ que es representen a la Sala Cabanes des del 1916 son una de les manifestacions més importants de Mataró, per aquest motiu l'Ajuntament d'aquesta ciutat els va declarar Patrimoni Cultural de la Ciutat. Un espectacle de gran format amb orquestra i cants en directe, canvis espectaculars d’escenografia on s'hi mouen uns 300 voluntaris. La FESTA DEL PI DE CENTELLES una celebració ancestral està catalogada com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya. Una festa lligada al solstici d'hivern i amb la fecunditat de la terra on els galejadors cada any segueixen el mateix ritual des de l'any 1620. Entrevista a XAVIER ROVIRÓ, folklorista, que forma part del Grup de Folklore d'Osona que es dedica a recerca, estudi i investigació de les festes populars i tradicionals de la seva comarca i és autor de diversos llibres d'aquesta temàtica. El taller de MARTÍ VALERO, lutier o constructor d'instruments tradicionals especialista en la construcció de Violes de Roda. Un instrument poc conegut que fabrica de forma artesana al seu taller de Sabadell des de fa 30 anys.




Ens productor

Canal Blau

Rambla de l'Exposició 69, edifici Neàpolis
08800, Vilanova i la Geltrú
Barcelona

http://www.canalblau.cat

cbtv@canalblau.cat